La llinda ha estat intal·lada

Les diferències que es poden trobar entre una barraca i una pila de pedres són, bàsicament, dues, a saber: la primera és la buidor de l'interior, l'absència de farcit que dóna l'espai necessari per a encabir persones, animals o coses; la segona, i no menys important, és la porta per a poder accedir-hi. Pot semblar obvi, però no és així. Passa com amb l'invent de la roda, que tant se n'ha parlat, oblidant que el mèrit radica en el descobriment del forat del centre, sense el qual la roda no serveix per a res.


Doncs ja tenim una porta per a entrar i sortir de la construcció, espai que no gaudiria d'aquesta condició si no disposés de la corresponent llinda, element imprescindible per a gaudir de tots els atributs d'una porta com cal. La gran pedra plana ha estat hissada amb molta voluntat i tanta força com ha calgut, ja que pesava com una llosa, fent reposar els seus extrems sobre els muntants prèviament aixecats.

Ara tocarà filar prim per a fer la coberta, que és una cúpula que es va formant per aproximació de les pedres considerades més adequades, descartant còdols i rocs massa irregulars. Les planes i no excessivament gruixudes són les més adequades per a una bona coberta, com hauràs imaginat tu, estimat lector o estimada lectora, amb la teva experiència adquirida en el món barracaire.

Per altra banda, els experts en cal·ligrafia continuen amb el dibuix de la gran “C”, que s'engolirà tanta pedra com dues barraques, tot i que no presenta les dificultats que aquestes per no haver de justificar un interior buit, una llinda o un sostre.

Anacronisme o eclecticisme

Avui, jornada reglamentària, els pedrasequers han tornat a aixecar pedres i, amb aquestes, ha estat muntada una finestra en la paret diametralment oposada a la porta d'accés, amb la intenció de poder veure el seu interior quan s'il·lumini, fet que succeirà en caure el Sol per ponent. Com serà això ja es veurà en els capítols que han de venir (s'ha de mantenir una certa intriga per a fidelitzar el lector). Està tot ben pensat i apamant, com van fer els antics constructors a Stonehenge o, els més propers, a les piràmides d'Egipte. Veieu que, el trànsit rodat que accedeixi per la ronda de Llevant en direcció nord-est, tindrà una visió espectacular del frontal de la construcció. Cal esperar que aquesta meravellosa contemplació no els faci badar i els porti a encastar el vehicle a l'interior de la gran “C”.

Així doncs s'ha instal·lat finestra i fornícula. El primer element no és freqüent en el catàleg de les barraques properes, com tampoc és propi d'aquest tipus de construcció la utilització de morter per a unir les pedres (això ja ha estat justificat en entrades anteriors). Podríem dir que ens trobem davant d'anacronismes que el cronista preferiria encabir en el concepte d'eclecticisme, ja que es conforma una simbiosi entre elements propis del purisme en la construcció en pedra seca, barrejats amb altres elements moderns o poc habituals que aporten un afegit tant en seguretat com en imatge.

Just al davant de la porta, un mur emmarca un quadre, amb fons de color negre, que indica el quilòmetre zero del torrent de Colobrers, afegint elements que augmenten l'interès estètic de la construcció.

Els detalls de la barraca

El cronista també ha de fer hores extres si vol seguir la quotidianitat del grup, amb la intenció de mantenir informada l'audiència, tot i el risc de fer-se pesat.


 Ha estat un dilluns de feina després d'un cap de setmana de repòs, aprofitant la presència de l'astre rei traient el nas entre les boires passavolants.

Els pedrasequers continuen amb la seva feina i ara parant atenció en els detalls, com és la construcció d'una fornícula a l'interior de la barraca. Aquesta pot tenir diferents utilitats, que poden anar des de aguantar la imatge d'un sant a mantenir fresc el càntir d'aigua. En tot cas li dóna un aire acollidor sense deixar l'austeritat de banda, com si a una habitació buida se li afegeix una petita calaixera.

I la gran “C” continua augmentant el seu relleu, cada vegada més elevat a còpia d'engolir pedra. El cronista, que no para d'aportar suggeriments, seria partidari de fer un petit tancat de fusta a la part oberta de la lletra i aprofitar per a encabir un ramat d'ovelles a l'interior, imitant els “azib” del Marroc.

Tornem-hi

Avui és dimarts, doncs toca anar a la feina i no compta com horari extraordinari. El conveni del pedrasequer així ho estipula en la seva clàusula 25.4, paràgraf tercer.

Els pedrasequers han incorporat unes innovacions al lloc de treball. Per una banda, no se sap si fent un cas parcial de la proposta que feia el cronista en el post anterior, s’ha incorporat un tendal que tindrà doble funció: protegir de la pluja, quan aquesta es presenti de forma moderada; i protegir del sol, quan aquest es presenti de la forma que vulgui. Addicionalment, com podeu observar a les imatges, s'ha copiat el que feien els antics egipcis per a construir les piràmides, instal·lant una rampa que permet fer pujar les pedres amb una cerca comoditat cap a la seva (aleatòria) destinació.

La paret ja ha arribat a una alçada en la que cal pensar en començar a tancar la volta, fet que posa en marxa tot l'enginy dels operaris col·locadors de pedra, amb la intenció d'aconseguir que aquesta es mantingui fermament, sense posar en perill la closca dels passavolants més encuriosits que vulguin visitar el seu interior. El cronista s'atreveix a fer una altra proposta: fdeixar allà un parell de cascs de paleta per a la protecció cranial dels possibles visitants de les foscors més recòndites de la barraca, fixats amb algun cable per tal que no marxin solets.

Per altra banda, es pot veure com la gran lletra “C” s'aixeca com una trinxera defensiva, com un bastió al que només li faltaran les sageteres per a defensar el seu interior de les escomeses imaginàries de les forces més hostils. És tot un símbol que evoca el nom de la població, el qual conté la referència als orígens de la mateixa com a Castrum Kastellare, tot evocant un campament romà fortificat.

El clima i el calendari estrenyen

Els dilluns no eren dies de feina, fins ara: Els pedrasequers han anat a treballar avui.

Aquest mes de maig ha estat el més plujós del que hem deixat de segle. Les previsions per al juny que es presenta pel davant també són de temps humit (i es pot elevar a molt humit), com diuen els que entenen d'aquestes qüestions. Aquesta és la raó que fa pujar les mànigues dels entusiastes de la pedra seca, esperonant-los per a no deixar-se avançar per les busques del rellotge, per a no patir el deshonor que suposaria l'arribada del termini imposat i no tenir la barraca a punt.

El cronista s'atreveix a suggerir que, si veuen que el clima és el factor que introdueix més risc d'incompliment del contracte, poden demanar una carpa que cobreixi la zona de treball i així eliminar aquest factor de risc. Per altra banda, aquesta opció podria servir per a no desvetllar la marxa dels treballs fins al moment de la seva presentació en societat, un cop conclosa l'obra i polits tots els detalls, afegint un factor de sorpresa. El promotor de l'obra segur que disposa de recursos per a fer-ho. Queda dit i, si es porta a terme, el cronista no demanarà drets d'autor.

A les imatges podeu observar la progressió dels treballs. No calen paraules per a dir quantes fileres de pedres ha augmentat la paret ni la definició de la cal·ligrafia de la “C” que s'escriu al lateral. El que sí cal comentar és l'entusiasme amb el que els remenadors de pedres treballen i fan hores extres, sense parar atenció en la ciàtica o en l'artrosi de les eines de treball.

La pedra estava un pèl mullada

Així com l'aigua de la pluja esperona els ànims del blat i la fava (també de la mongeta de ganxet, és clar!), de forma inversament proporcional abalteix els del pedrasequer comú, aquella espècie en perill d'extinció que habita les terres properes.

 No ha sigut un matí de grans tempestes, ni d'aiguats provocadors de catàstrofes irreparables. Ha sigut un plugim ben ximple, unes gotetes d'aquelles que queien quasi sense intenció de mullar, com si els núvols que solcaven els incerts camins de l'aire s'haguessin llevat mandrosos i amb ressaca. Tot i així, els pedrasequers han sortit dels seus caus i s'han reunit al voltant de l'obra, amb la intenció d'avançar allà on els hi fos permès, entre goteta i goteta.

Al final de la jornada, les parets de la barraca han vist incrementat el número de fileres de pedra i el relleu del lateral s'ha perfilat un pèl més, fent palesa la forma de gran lletra “C” que serà ben visible des del satèl·lit de Google ( i, pot ser també, pels extraterrestres).


S'ha de tenir en compte que, per les característiques d'aquesta obra, la seva progressió és més lenta que la d'una barraca comú, amagada en mig del bosc. En aquest cas, el joc del “tetris” que suposa anar encaixant les pedres que cauen, ha d'anar acompanyat de la seva unió amb morter, element essencial que cohesionarà les pedres i això afegeix una complexitat addicional a la construcció. Allà, l'expressió “ves a pastar fang”, es troba orfe de connotacions ofensives, simplement es demana de posar en marxa la formigonera i fer això: pastar fang de morter.

Una obra amb batec

Avui ha estat un dia excepcional. El cronista no voldria posar-se cursi, tot i que sent com li puja l'emoció per la transcendència dels fets, com la llet puja al pit de la dida delerosa de nodrir el fill aliè.

Els pedrasequers, fidels al seu compromís, han posat les primeres pedres de la barraca de pedra seca (no seca del tot) que guarnirà la rotonda que es troba a la confluència de les rondes de Llevant i Tramuntana, com una condecoració de Rosa dels Vents que, de forma totalment altruista, regalen a la població. L'obsequi que fan és el del seu temps, la seva experiència i el seu esforç, ja que el material el subministra l'ajuntament, com a promotor de l'obra.

Les primeres autoritats del consistori han visitat el lloc dels fets, com solen fer en qualsevol acte de rellevància que es porta a terme dins de la seva jurisdicció. En aquests casos, l'humil anonimat no té cabuda: cal pregonar tot el que es fa i deixar palès que els compromisos adquirits no s'esvaeixen com les paraules dites al vent (o sí?).

El conjunt comptarà amb tres espais, a saber:

1.- A l'interior de la rotonda s'ubicarà la barraca, de planta quadrada i amb les cantonades arrodonides, envoltada de quatre oliveres.
2.- També dins de la rotonda hi haurà un espai que indicarà el quilòmetre zero del torrent de Colobrers.
3.- Prop de la rotonda, i a un dels laterals de la ronda de Llevant, s'ubicarà un relleu en pedra seca que ha ideat el pedrasequer Josep Llinares. Aquest espai comptarà amb un parell d'oliveres, a mode de sentinelles que faran guàrdia dia i nit.

La pedra subministrada té una qualitat molt bona i permetrà enllestir l'obra en un termini que no serà molt dilatat, sempre que la meteorologia ajudi un mica i es comprometi a fer ruixats només a la tarda, quan els obrers ja facin una becaina al sofà del saló de casa seva dormint la telenovel·la.

El cronista, en el decurs de la seva becaina, ha somiat un sonet que transcriu a continuació:

La barraca de la rotonda 

(Castellar del Vallès, 15/05/2018) 

Bufa suau el vent que ve de Llevant 

i la Tramuntana li barra el pas, 

formant una galerna en el cabàs 

de les pedres que s’aixequen cantant. 

I ells, ufanosos i de peu estant, 

es miren els rocs dient: I tu on vas? 

Aquí al davant que, en ser vist, més lluiràs. 

I, poc a poc, les parets van pujant. 

Li faran ombra branques de la pau 

mentre cauen els fulls del calendari, 

mentre el cel, de negra nit, torni blau 

en sorprenent esdevenir diari, 

tot fent seu aquest amorós catau 

il·lumini el seu cor fabril, calcari.

..ooOoo..