 |
| Abans |
El foradet que li
quedava a la closca de la barraca ha costat de tapar, cal trobar les pedres
adequades i farcir tota la resta amb d'altres que si acoblin bé, deixant una
base uniforme per tal d'escampar la terra que servirà per a plantar els lliris
que l'han d'aguantar.
 |
| Després |
El grup ha escomès
les tasques amb un ull mirant cap al cel, pel que viatjaven unes boires que
mostraven unes ganes incontenibles de deixar caure la seva càrrega.
L'hora d'esmorzar
ha estat una festa, celebrant l'aniversari d'un dels companys que feia
tantintaitos anys, i ha tingut la deferència de portar coca de pinyons, amb i
sense anet, i una barreja de vins de la que no es pot abusar.
 |
| El grup i l'amo |
El Segimon
Guillem és l'amo del terreny on ha caigut aquesta barraca. Ha estat convidat a
la compartir amb el grup la fotografia de record i s'ha mostrat rialler i
satisfet, anunciant que té un parell més de barraques identificades.
Ja queien unes
gotes quan el grup ha abandonat el camp de treball, deixant la seva empremta i
el número 114 gravat a una pedra que sustenta la llinda de la porta de la
barraca.
El grup, en molt
bona companyia, s'ha anat d'excursió. El seu destí ha estat, principalment, la
visita de les tines que es troben escampades per la vall del riu Flequer, entre
les poblacions de Pont de Vilomara i Rocafort.
Independentment
de l'interès enològic d'aquestes curioses fàbriques de vi, el que mou la
curiositat dels membres del grup és la seva construcció, en la que la pedra
seca té un paper molt important.
Aquell terreny és
un bon proveïdor de lloses planes, que faciliten molt la construcció de
qualsevol element en pedra seca. Els del grup van tenir l'oportunitat de
contemplar barraques d'una quadratura quasi perfecta, en la que es pot observar
els seu tancament amb una cúpula que fa goig de veure, a banda de la
consistència que aporta a la construcció, motiu pel qual s'han conservat des de
finals del segle XIX fins ara.
Una extensa
informació al respecte es pot trobar a l'enciclopèdia per excel·lència, seguin
l'enllaç http://ca.wikipedia.org/wiki/Tines_enmig_de_les_vinyes.
Tal com s'havia promès, es torna a la
pedra seca. I en aquest retorn es produeix el mateix problema de sempre: "falta pedra". Cóm és possible? Si la barraca estava quasi sencera i
ha estat desmuntada pel grup, la pedra hauria de ser tota allà, doncs no!! La
qüestió que es dirimeix esdevé diàfana si es compara el mur original amb el que
s'està construint, molt més ample i sòlid, amb menys possibilitats de venir-se
avall a la mínima bufada de vent o el corcó que suposa el constant filtratge de
les aigües de la pluja. La petita i bellugadissa serp que s'esmuny entre les
pedres restarà satisfeta del nou cau que li està quedant.
