diumenge, 29 de juny del 2014

Ha caigut una barraca

Així de maca va quedar
 La barraca número 66 o "d'en Josep Da Silva" ha estat trobada tota caiguda.

Aquesta barraca és la que es mostra a la portada d'aquest bloc, en la que es van esmerçar esforços per a construir el magnífic arc de volta que tancava la seva porta.

Així està ara
Per l'amuntegament en el que han quedat les pedres, es pot suposar que va cedir alguna de les pedres de l'esmentada volta, no se sap si accidentalment o amb l'ajut d'algú que passava per allà.

Cal lamentar aquest fet i posar-s'hi de nou, que és la tasca que mou l'ànima del grup: transformar una pila de pedres sense ordre en una construcció que produeix goig de veure.

dijous, 26 de juny del 2014

Les tines de la vall del riu Flequer

El grup, en molt bona companyia, s'ha anat d'excursió. El seu destí ha estat, principalment, la visita de les tines que es troben escampades per la vall del riu Flequer, entre les poblacions de Pont de Vilomara i Rocafort.

Independentment de l'interès enològic d'aquestes curioses fàbriques de vi, el que mou la curiositat dels membres del grup és la seva construcció, en la que la pedra seca té un paper molt important.

Aquell terreny és un bon proveïdor de lloses planes, que faciliten molt la construcció de qualsevol element en pedra seca. Els del grup van tenir l'oportunitat de contemplar barraques d'una quadratura quasi perfecta, en la que es pot observar els seu tancament amb una cúpula que fa goig de veure, a banda de la consistència que aporta a la construcció, motiu pel qual s'han conservat des de finals del segle XIX fins ara.

Una extensa informació al respecte es pot trobar a l'enciclopèdia per excel·lència, seguin l'enllaç http://ca.wikipedia.org/wiki/Tines_enmig_de_les_vinyes.

L'excursió campestre es va cloure amb la celebració d'un dinar de germanor al restaurant La Manduca, de Monistrol de Calders, àpat quin cost va córrer a càrrec del company Jaume Gual, que va unir aquesta deferència a la de fer de guia en el decurs de la jornada.

Moltes gràcies Jaume.     








divendres, 20 de juny del 2014

Noves troballes

129 o "de l'Ernest·

130 o "de la Mariona"
El bosc, de tant en tant, va desvetllant els seus secrets i permet gaudir de noves troballes. En aquesta ocasió ha fet l'ofrena de dues noves barraques de pedra seca, prop de la pedrera de Can Sallent, que han estat catalogades i batejades com 129 o "de l'Ernest" i 130 o "de la Mariona". 

La primera es troba en un estat acceptable, mentre que la segona necessitarà l'atenció del grup d'aixecadors de pedres per a ser restaurada.


dimarts, 17 de juny del 2014

Finalització de la barraca 114 o "del camp de Marsol"

Abans
El foradet que li quedava a la closca de la barraca ha costat de tapar, cal trobar les pedres adequades i farcir tota la resta amb d'altres que si acoblin bé, deixant una base uniforme per tal d'escampar la terra que servirà per a plantar els lliris que l'han d'aguantar.

Després
El grup ha escomès les tasques amb un ull mirant cap al cel, pel que viatjaven unes boires que mostraven unes ganes incontenibles de deixar caure la seva càrrega.

L'hora d'esmorzar ha estat una festa, celebrant l'aniversari d'un dels companys que feia tantintaitos anys, i ha tingut la deferència de portar coca de pinyons, amb i sense anet, i una barreja de vins de la que no es pot abusar.

El grup i l'amo
El Segimon Guillem és l'amo del terreny on ha caigut aquesta barraca. Ha estat convidat a la compartir amb el grup la fotografia de record i s'ha mostrat rialler i satisfet, anunciant que té un parell més de barraques identificades.

Ja queien unes gotes quan el grup ha abandonat el camp de treball, deixant la seva empremta i el número 114 gravat a una pedra que sustenta la llinda de la porta de la barraca.


dimarts, 10 de juny del 2014

A punt per a tancar la barraca del camp de Marsol

El dia s'ha gastat en les feines que menen cap al tancament de la barraca, aquell forat que s'engoleix molta pedra fins que deixa l'espai per a col·locar la tapadora, moment extàtic que fa esbufegar de plaer a tots els components de la tropa. Això, és d'esperar, serà la setmana vinent, i es pujarà una bona quantitat de terra on es plantaran els lliris, aquells que van sortir d'allà mateix i estan madurant en un lloc reservat.

Ja es flaira l'ambient de festa, la inauguració de l'obra i la fotografia corresponent en la que mostraran el seu somriure de satisfacció els abnegats aixecadors de pedra.

Veieu a la imatge què poquet que falta per a tapar la closca de la barraca.


dimarts, 3 de juny del 2014

Es torna a la barraca 114 o "del camp del Marsol"

Tal com s'havia promès, es torna a la pedra seca. I en aquest retorn es produeix el mateix problema de sempre: "falta pedra". Cóm és possible? Si la barraca estava quasi sencera i ha estat desmuntada pel grup, la pedra hauria de ser tota allà, doncs no!! La qüestió que es dirimeix esdevé diàfana si es compara el mur original amb el que s'està construint, molt més ample i sòlid, amb menys possibilitats de venir-se avall a la mínima bufada de vent o el corcó que suposa el constant filtratge de les aigües de la pluja. La petita i bellugadissa serp que s'esmuny entre les pedres restarà satisfeta del nou cau que li està quedant.

Els ciclistes que passen per la pista miren, encuriosits, aquella tropa que esbufega aixecant pedres i renega quan s'aixafa un dit no retirat a temps. Ara està quedant una vista més maca d'aquell recó i, fins i tot, vindrà de gust aturar-se una estona a l'ombra de la perera i el lledoner que flanquegen la construcció, con sentinelles que presenten les seves capçades en contribució al bucòlic paisatge que allà es dibuixa.

La següent jornada de treball s'iniciarà amb una arreplegada de pedra comunitària, abans de posar-se a col·locar-la al lloc que li pertoca. Aquesta és la intenció però, coneixent el caràcter anàrquic dels components de la tropa, és possible que es faci tot el contrari, primer posar la pedra i després anar a buscar-la.