Un bon caramell apunta al cel

Existeix un procediment no escrit que marca les fites de tot projecte de restauració de barraques. La construcció dedicada a Vicenç Sellés es troba en una de les fases finals, que es correspon amb la instal·lació del caramell que serà coronat amb la verdor que aporten els lliris. 

Els pedrasequers han taponat el forat de la closca i l'Univers ja no té cap mirada dins de la barraca, ni la pluja, ni la calamarsa, ni les cagades dels ocells. Res no entrarà a la barraca que no sigui per la quadrada porta. A sobre del tap ha estat instal·lat, molt erecte, un caramell piramidal que espantarà bruixes, bruixots, esperits malignes i fades vestides de tul rosa. Falta esbrinar si serà capaç, també, d'espantar brètols, ja que la barraca es troba a ran de pista i constitueix una temptació (diria que irresistible) per a deixar petja de l'estupidesa humana. 

Correcció de la publicació anterior: El cronista no havia estat ben informat (de fet no se li facilita gaire informació) sobre la persona titular de la barraca, en Vicenç Sellés (tampoc era Sallés, com havia estat informat el cronista), que no és el barracaire que la va trobar sinó el seu pare, a qui l'Eudald Sellés va voler homenatjar batejant aquesta barraca amb el seu nom.

 

La barraca 93 quasi a punt

Ja no plourà dins de la barraca número 93. El seu titular, en Vicenç Sallés, es podrà aixoplugar mentre trisca pel verd, a la recerca de les barraques que estan allà, amagades sota les bardisses en silenci. Ell és jove i prim, factors essencials per a esmunyir-se entre matolls amb molta agilitat. Recentment n'ha trobat dues, de noves. Els pedrasequers estan espantats en veure la feina que els hi cau al damunt. 

Queda un petit forat per tapar al sostre, espai pel que entra l'energia de l'Univers formant un cercle al terra, dins del qual es faran els sacrificis als Déus en agraïment de les suculentes viandes dels esmorzars i celebracions. La propera jornada es posarà un tap al forat i, a sobre, es plantaran uns esponerosos lliris.

Urgències a la barraca número 4

La barraca número 4 té l'esponerós sobrenom de “Del despedregament*”. Es desconeix si ha estat per rebel·lia o intencionadament, aquesta construcció havia patit una lleugera esllavissada de una part de les pedres del muntant dret de la porta, fet que posava en perill l'esfondrament de la llinda i, com a conseqüència, la desgràcia total de la barraca. El servei d'assistència a domicili dels pedrasequers ha desplaçat una quadrilla al lloc dels fets per tal de “despedregar” la porta i restaurar al seu lloc els rocs revoltats. 
  * El cronista no ha trobat aquesta veu al diccionari. Sí que ha trobat “despedregar” amb el significat de treure les pedres d’un camí, un camp, etc.

Es reprèn l'activitat amb la barraca 93

La barraca número 93, abans dedicada al “Turó del Muronell” i ara a “Vicenç Sallés”, es la que rep les atencions del pedrasequers en el retorn del període vocacional. Les pedres enyoraven les mans d'aquells que les aixecaven i acaronaven, tot just abans de dipositar-les amorosament allà on havien de jeure pels segles dels segles. 

El trauma post vacacional marxa tot sol a cop de roc i recuperant la litúrgia de l'esmorzar comunitari, en el que s'intercanvien més crítiques que viandes. Ja hi són tots de nou mostrant el seu tarannà juvenil i esportiu.