dimarts, 30 de juliol del 2013

Neteja dels entorns de la barraca 61

Estat inicial
Així ha quedat de moment
De forma provisional, el grup ha decidit escometre altres tasques en  contrades on el roent Sol no fereix tant el físic ni les idees dels aixecadors de pedres, allà on passi una mica d'aire que permeti recuperar l'alè entre pedra i pedra.

L'objectiu s'ha situat en la barraca número 61, situada sota les runes de la casa del Sr. Vives i Borrell (poeta), prop de Can Padró. S'ha procedit a netejar els entorns i posar una mica d'ordre, tot de cara a iniciar la seva restauració.


dimarts, 23 de juliol del 2013

Avançant adequadament en la barraca del Collet del Castell

El grup havia fet una reunió prèvia per tal de posar ordre en temes de seguretat, trobada de la que ha estat resultat l'adquisició de material nou, més resistent, i el concurs d'una farmaciola per a uns primers auxilis, en el cas de que es produís un desafortunat accident. També es pretén que el membres del grup prenguin consciència del que tenen entre mans, però això és una qüestió que va més enllà del pur món mercantil i requereix d'introspecció i anàlisi personal.

En arribar al lloc de treball, en funció dels acords prèviament establerts, s'ha procedir al desplegament del tendal que proporciona ombra, la neteja del perímetre de la barraca, acumulant pedres per mides i retirant la terra acumulada, i posteriorment s'ha instal·lat adequadament el trespeus del que penja el ternal, per tal d'escometre la feixuga tasca de pujar i col·locar al seu lloc les grans pedres que faran de llinda.

En el frenètic desenvolupament del treball, els acords es prenen sobre la marxa i fent cas al que crida més, senyal inequívoc de que té més força i, com a conseqüència, una raó de més pes sobre la solució a aplicar a la tasca en qüestió. Les pedres es deixen fer, ja les tombis cap a una banda o ho facis cap a la contraria, mai protesten. Finalment, i com a corol·lari del que es diu, ha quedat una llinda realment vistosa, sobre la que s'han ubicat les petxines i els complements necessaris per a continuar l'obra.

El Sol ha tingut un paper realment important. A quarts de dotze ja no es podia continuar i s'ha decidit, per unanimitat, recollir totes les eines escampades i plegar, havent comprovat la utilitat de tot el material nou, excepte el de la farmaciola.


dimarts, 16 de juliol del 2013

Fent l'egipci

Ja han estat moltes vegades que el grup s'ha plantejat una comparativa amb els antics egipcis, aquells que van aixecar les piràmides fins ara tant visitades pels turistes estrangers. En aquest cas no els mou l'ego de veure recompensat el seu esforç per cap faraó: amb un esmorzar ja es donen per satisfets; però sí que es plantegen copiar les tècniques que feien servir aquells abnegats obrers per a aixecar aquelles pedres tant grosses, i sense l'ajuda del meravellós ternal que no els era conegut. És ben segur que els apiladors de pedres egipcis guanyaven a aquest grup en número de personal afiliat, però pot ser l'esperit d'aquests actuals es troba un pèl més carregat d'entusiasme, entre d'altres coses perquè no els han de fuetejar per a portar a terme la seva tasca. A la fotografia es pot comprovar com treballen en equip, perfectament sincronitzats per tal de que el monumental bloc de pedra que puja vagi a parar allà on se li ha assignat la seva ubicació; encara, amb una mica d'imaginació, es podrien trobar coincidències amb els constructors de piràmides, que també ho feien en sec.

En el dia d'avui s'ha estrenat una carpa que ha proporcionat una maternal ombra per a encabir l'esmorzar dels incansables barraquers, comoditat que ha estat molt ben rebuda per a guarir-se del foc que queia sobre els seus caps.


La barraca del Collet del Castell encara necessita unes quantes jornades més de feina. La seva dimensió s'engolirà una bona quantitat de pedra de la que, afortunadament, es pot trobar en abundància per les rodalies. Per altra banda, durant la jornada d'avui s'ha produït la caiguda d'una secció que ja es donava per estabilitzada, en el moment de pujar un pedra de grans dimensions, però, afortunadament, no ha pres mal ningú i aquella gran pedra que es pujava ha solucionat l'incident ocupant el lloc de tot el que havia caigut.

Un dels companys s'ha pres la llicència de construir una petita finestra, espiell que permetrà advertir l'aproximació dels visitants per la pista que ve de llevant. És fantàstic sentir com es recupera la creativitat.


dimarts, 9 de juliol del 2013

Molta calor per a aixecar pedres

Qualsevol diria que, la feixuga tasca d’aixecar pedres, presenta unes dificultats que són inabastables. Doncs té part de raó, motiu pel qual s’imposa la reflexió, i no n’hi ha bona pensada si no es disposa d’una satisfacció pantagruèlica que deixi la ment lliure de les passions mundanes, per tal de dedicar-la en exclusivitat al dolç rumiar de cóm posar una pedra sobre la que té a sota sense perill de que caigui.

La reflexió del paràgraf anterior té associat un axiomàtic addendum, que és l’efecte de la calor que cau aquests dies sobre l’escorça d’aquestes contrades del món, amb una força que tomba qualsevol esperit que gosi exposar-se. Calia posar-se a l’ombra i, un cop satisfet l’organisme, discórrer en grata comunió d’idees sobre la millor estratègia per a escometre les tasques que el grup té pel davant.  

Tot el que precedeix no deixa de ser una excusa, més o menys justificativa, per a donar a conèixer que la tropa ha substituït avui l’aixecament de pedra per l’aixecament de vidre, amb motiu de celebració de l’aniversari d’aquest humil blogger, portada a terme amb molta satisfacció per tota la colla.

Moltes gràcies a tots pel vostre esforç en assistir-hi a la trobada.      

dimarts, 2 de juliol del 2013

Avenços en la reconstrucció de la barraca del Collet del Castell

En acció
Les dues tasques principals que s’han dut a terme avui han estat el buidat de tot el que havia en l’interior de la barraca i la consolidació de la paret oest, en la que el grup s’ha pres la llicència de construir un petit armari, tot aprofitant la part superior i plana d’una pedra de grans dimensions que s’ha tornat al lloc del que s’havia desplaçat, amb risc de caure. Posteriorment s’han mogut pedres de gran mida, tot amb el concurs del potent ternal que eleva les pedres del terra com si fossin de palla, el que ha permès aixecar una mica més la paret esmentada.

L'armari encastat
A mida que es va avançant en les diferents tasques, la percepció de la dimensió de la barraca és més realista i, no anant massa errats, es preveu que s’hauran d’esmerçar moltes hores, i es requerirà molta pedra per a tapar-la definitivament.  

Com ha quedat avui
El lloc en el que es torba la barraca és totalment orfe d’ombres, si no es té en compte la que proporciona un petit cirerer d’Arbós fins a les 13 hores, moment en el que la verticalitat del Sol fa que no sigui aprofitable. Aquesta petita ombra pot arribar a ser motiu de disputes a l’hora d’esmorzar, encara què el grup és molt civilitzat i, abans de recórrer a la violència, es procedirà a la seva adjudicació per torns. Ja es veurà.