dimarts, 30 de juny del 2015

Continuació amb poques variacions al gorg

Sap greu fer-se repetitiu però, tal com està la cosa, el grup ha continuat embolicat amb les canyes en mig de la xafogor de l'estiu. Si, en el moment culminant de la feina, haguessin entonat "El meu avi", om diria que es trobaven als enginys de Cuba tallant canya de sucre, tot just abans de posar-se contents amb els saludables xarrups de cremat de rom.

A una de les parets verticals que tanquen el gorg hi ha una acumulació de canyes que no volen baixar. El grup ha decidit deixar-les allà, a mode de mostra o com a element iconoclasta que confronti la netedat de l'entorn amb la situació anterior a l'afaitada que li han fet.

I poca cosa més a dir, ja es veurà com va la feina en el decurs de la jornada vinent. El entusiastes rapadors de boscos alberguen la petita esperança que l'entorn sigui visitat de nou per les escoles, com es feia quan ells eren petits. Això ja es veurà, que no depèn únicament d'aquest innocent anhel, i la canalla es troba ara molt entretinguda passant l'índex per sobre de les pantalles del mòbil, filmant les trompades que es foten per a penjar-les al WEB.   
  

dimarts, 23 de juny del 2015

Canyes i més canyes al gorg



Una de les ribes del gorg, que fa de dic de retenció a les seves aigües, es troba plena de canyes acumulades des de fa anys i anys, totes elles formant un teixit molt entortolligat i espès, com un brodat mal fet d'arítjols i esbarzers, que abracen les canyes per a no deixar-les marxar. Només es podia desfer aquella acumulació vegetal tibant de les canyes, d'una en una, i amb paciència. Senyor, quina creu!!!

Està clar que la tossuderia dels membres del grup reeixirà, per sobre de qualsevol obstacle que se li posi pel davant, sigui lític o vegetal, faltaria més. Pot ser no serà en el decurs de la jornada vinent, però segur que la història tindrà un final feliç.


Per cert, amable lector. Si disposes d'alguna barca que et sobri, ja sigui feta de fusta o pneumàtica, i estiguessis disposat a prestar-la, els grumets herbicides estarien molt agraïts. No cal que sigui molt ample d'eslora ni de màniga, ni que disposi de motor forabord, és suficient que sigui capaç de surar per sobre de l'aigua amb alguna petita tripulació dins la banyera. Ja veus, així estan les coses.

dimarts, 16 de juny del 2015

Tercer dia de treball al Gorg d'en Fitó

Quan es restaura o es construeix una barraca, l'esforç que fan el membres del grup és considerable. Aixecar pedres per a canviar-les de lloc té una importància fonamental per al objectiu que es proposen, i l'energia consumida està lligada al número de pedres que cadascú és capaç de traginar. La tasca que ara fan és molt diferent, no s'aixequen pedres però cal estar disposat a no parar de ballar, dall en mà, envoltat dels matolls que estan demanant canvi de lloc. I aquest ball té una música que no para, a ritme de les més mogudes bachatas de Romeo Santos: tres passes cap a l'esquerra i remenada de cul, tres passes cap a la dreta i remenada de cul, i així fins a l'hora d'esmorzar, fer la nutritiva pausa i tornar a començar.

La jornada d'avui ha servit per a arribar a l'aigua del gorg i, malgrat no ficar-s'hi de peus, la major part dels jardiners circumstancial ha acabat amb les sabates xopes; l'excepció ha estat un company que calçava botes de pescador, previsor ell. L'aigua de les pluges caigudes recentment havia quedat allà, enganxada a la vegetació que s'anava tallant i trepitjant.

No cal dir que el lloc serà només reconegut pels més vell, aquells que de ben petits anaven al riu a passar l'estona apedregant granotes amb el mandró. Pot ser per això ja val la pena l'esforç que s'engoleix aquesta feixuga tasca: per retornar la memòria en enyor d'altres temps en els que el paisatge proper era valorat i es mirava de cara, sense enlluernaments de paradisos llunyans vistos a través de pantalles de plasma.

La il·lusió durarà el temps que l'arítjol i l'esbarzer tornin a ocupar l'espai que ha quedar lliure, igual que ha passat amb la Font de l'Esquirol, però aquest efímer moment serà gaudit i recordat, i pot ser es tornin a contar històries viscudes pels que són guardians de la memòria.


dimarts, 9 de juny del 2015

El Gorg d'en Fitó és dur de pelar

El títol del post d'avui no és gratuït. Allò que s'està fent és realment pelar la superfície que dóna accés a la part del gorg més espectacular, tros de geografia on s'ha instal·lat una selva de plantes i bardisses, entre les que predomina l'enganxós i punxegut arítjol:

arítjol

[de aritja]

m BOT Liana espinosa de la família de les esmilacàcies (Smilax aspera), dioica, proveïda de circells, de flors groguenques agrupades en ramells i de fruits rodons. Cal esmentar l'arítjol baleàric (Smilax aspera varietat balearica).

El que menys importa als jardiners circumstancials són les flors i els fruits d'aquesta cinta plena de punxes, ni tampoc la família de la que ha sortit. Allò que realment preocupa és la facilitat que té per a cargolar-se a les cames en les seves passes desprevingudes, a traïció com els covards. Quin plaer fer-los conèixer les habilitats de l'esmolat dall! De cara com els valents.

N'hi ha feina per a dies i, com sigui que el grup treballa només els dimarts no festius, doncs es gastaran en aquell clot unes quantes setmanes, que cada quatre i mitja fan un mes. Ja es veurà a mida que es progressi. Tampoc es pot gastar molt de temps, no sigui que es trobin arribant al final quan hagin tornat a créixer les planes del principi, en aquell cicle inesgotable que la Natura ha ensinistrat els vegetals que poblen el paisatge, festival animat allà pel rauc de les granotes, amb el seu repetitiu roc-roc.

Encara no han arribat a l'aigua pel marge dret del riu, la part obaga que acumula el gruix de la matèria vegetal. Poc a poc i sense presses, que els arítjols estan a l'aguait.  

D'altra banda, els membres del grup es congratulen de l'estalvi que fan en la quota que s'hauria de pagar en un gimnàs que, al cap i a la fi, aportaria els mateixos beneficis al seu organisme i, allò que fan, és encara més divertit que aixecar quilos de ferro repetidament o pedalar en una bicicleta que no porta enlloc. No trobareu cap de panxut, bé, una mica sí, però només una mica.


dimarts, 2 de juny del 2015

Recuperant el Gorg d'en Fitó

El grup d'aixecadors de pedres ha canviat d'activitat. Ara es dedicarà a la jardineria paisatgística, posant-se com a objectiu la recuperació de l'esplendor d'un idíl·lic indret que s'ho val, i que es troba a poques esbufegades del poble: el Gorg d'en Fitó.

El Gorg d'en Fitó
Al sud del massís de Sant Llorens s'estén una franja de calcàries que limiten entre Can Sallent i Canyelles, per una banda, i Sant Feliu i el Puig de la Creu, per una altra. A diferents indrets d'aquesta àrea es poden identificar plegaments però, a La Malesa, s'observa la peculiaritat d'una fractura de l'escorça terrestre. 

En els apunts de geologia per l'Itinerari de Natura de la Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc, publicats l'any 1972, amb el valuós assessorament del geòleg Doctor Josep Gibert, es deia això sobre Fonts Calentes i la falla de La Malesa:

"En els nostres temps, el mot Fonts Calentes sembla tenir poc sentit. Es sabut que els nostres avantpassats eren gent molt pràctica a l’hora de posar noms. Aleshores creien que el motiu de la seva denominació era degut que a Fons Calentes hi havia aigua tèbia, ja que el control de la seva temperatura donava la xifra de 22 a 24 graus centígrads.


La falla que passa per La Malesa  i continua fins a l'Hostal del Cim juga un important paper en aquest assumpte. L’explicació de l’escalfor de l’aigua rau en el fenomen ja sabut de què, a la crosta terrestre i concretament en l’estrat més exterior anomenat STAL, s’augmenten 3 graus centígrads de temperatura per cada 100 metres de penetració vertical en el sòl. És obvi, per tant, que el nivell freàtic d’aquesta deu oscil·la entre els 800 i 900 metres de profunditat."

Aquest trencament és fàcil de localitzar. A simple vista es pot atansar des de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, lloc en el que predomina l'alzina en mig del més comú pi que pobla la resta del turó allà format.

El riu Ripoll travessa aquesta falla, deixant caure les seves aigües sobre el peculiar Gorg d'en Fitó, amagat sota una densa capa de vegetació que no permet apreciar l'encís d'aquest magnífic recó, ara només accessible per a les baralles que es forment entre les granotes i el bernat pescaire.

Poc abans d'arribar al gorg, es pot identificar un caos de blocs de pedra produït pel trencament de la franja, en quina part superior també s'ha localitzat l'existència de cinc avencs amb un possible origen tectònic .

Abans
Després
La feina principal de la jornada, a banda de l'excusa més adient per a un esmorzar campestre, ha consistit en la neteja de la vegetació que es troba al final del camí que mena cap el gorg, tasca feixuga que ha estat alleugerida pel domini de l'obaga i el riu proper, elements que aporten sensació de frescor a l'ambient.

Els jardiners circumstancials són conscients de què la seva tasca és efímera, degut a la inveterada tendència de la vegetació a tornar a créixer i ocupar de nou l'espai que s'allibera, fet que obligarà a fer noves intervencions de tant en tant, això ja es veurà.