dimarts, 2 de juny de 2015

Recuperant el Gorg d'en Fitó

El grup d'aixecadors de pedres ha canviat d'activitat. Ara es dedicarà a la jardineria paisatgística, posant-se com a objectiu la recuperació de l'esplendor d'un idíl·lic indret que s'ho val, i que es troba a poques esbufegades del poble: el Gorg d'en Fitó.

El Gorg d'en Fitó
Al sud del massís de Sant Llorens s'estén una franja de calcàries que limiten entre Can Sallent i Canyelles, per una banda, i Sant Feliu i el Puig de la Creu, per una altra. A diferents indrets d'aquesta àrea es poden identificar plegaments però, a La Malesa, s'observa la peculiaritat d'una fractura de l'escorça terrestre. 

En els apunts de geologia per l'Itinerari de Natura de la Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc, publicats l'any 1972, amb el valuós assessorament del geòleg Doctor Josep Gibert, es deia això sobre Fonts Calentes i la falla de La Malesa:

"En els nostres temps, el mot Fonts Calentes sembla tenir poc sentit. Es sabut que els nostres avantpassats eren gent molt pràctica a l’hora de posar noms. Aleshores creien que el motiu de la seva denominació era degut que a Fons Calentes hi havia aigua tèbia, ja que el control de la seva temperatura donava la xifra de 22 a 24 graus centígrads.


La falla que passa per La Malesa  i continua fins a l'Hostal del Cim juga un important paper en aquest assumpte. L’explicació de l’escalfor de l’aigua rau en el fenomen ja sabut de què, a la crosta terrestre i concretament en l’estrat més exterior anomenat STAL, s’augmenten 3 graus centígrads de temperatura per cada 100 metres de penetració vertical en el sòl. És obvi, per tant, que el nivell freàtic d’aquesta deu oscil·la entre els 800 i 900 metres de profunditat."

Aquest trencament és fàcil de localitzar. A simple vista es pot atansar des de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, lloc en el que predomina l'alzina en mig del més comú pi que pobla la resta del turó allà format.

El riu Ripoll travessa aquesta falla, deixant caure les seves aigües sobre el peculiar Gorg d'en Fitó, amagat sota una densa capa de vegetació que no permet apreciar l'encís d'aquest magnífic recó, ara només accessible per a les baralles que es forment entre les granotes i el bernat pescaire.

Poc abans d'arribar al gorg, es pot identificar un caos de blocs de pedra produït pel trencament de la franja, en quina part superior també s'ha localitzat l'existència de cinc avencs amb un possible origen tectònic .

Abans
Després
La feina principal de la jornada, a banda de l'excusa més adient per a un esmorzar campestre, ha consistit en la neteja de la vegetació que es troba al final del camí que mena cap el gorg, tasca feixuga que ha estat alleugerida pel domini de l'obaga i el riu proper, elements que aporten sensació de frescor a l'ambient.

Els jardiners circumstancials són conscients de què la seva tasca és efímera, degut a la inveterada tendència de la vegetació a tornar a créixer i ocupar de nou l'espai que s'allibera, fet que obligarà a fer noves intervencions de tant en tant, això ja es veurà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada