Tot es mou sota el Sol

Els pedrasquers són com les sargantanes: L’escalfor del Sol els esperona per a moure’s amb més agilitat, més força i amb la ment més il·luminada. 

Les tasques han estat variades. Per una banda s’ha fet prospecció per a cercar les pedres que hauran de conformar la taula talaiòtica, construcció típica i exclusiva de Menorca, i per una altra banda ha estat delimitat l’espai on s’ubica la barraca que es restaurarà. 

L’activitat dels pedrasequers en el decurs d’aquesta jornada ha coincidit amb dos fets que van ser d’una certa transcendència, com ara la caiguda de la borsa de Nova York l’any 1893 i, el que és més important, la sortida de fàbrica del primer 600 l’any 1957. 

Pe altra banda, i potser just en aquells moments en els quals els aixecadors de pedra panteixaven i suaven sota la xardor del Sol, l’inigualable Carmen Sevilla va far la seva darrera panteixada. D.E.P.

Jornada de transició

El dia d'avui, sant Gobano de Laon i d'altres màrtirs, ha esta dedicat a l'arranjament de la zona del menhir i a la recollida de material i d'eines. 

Però això no s'acaba aquí. El projecte continua i els pedrasequers tornaran a sorprendre l'audiència amb les novetat que preparen allà mateix. 

Aquest mateix dia en el qual els pedrasequers remenaven estris, però de 1909, va néixer Errol Flynn a Austràlia, famós actor de cinema que no va saber pair bé la fama. I, també el mateix dia d'uns quants anys més tard, el 1940 va néixer Josep Maria Benet i Jornet a Barcelona, persona que potser va deixar una empremta més nostrada. No són els únics que van fer el primer sanglot aquell dia, però al cronista li ha cridat l'atenció aquest parell.

   

El dolmen es dóna per acabat

Ja s'ha acabat l'obra dictada per la megalomania. Doncs ara, al costat del menhir hi trobareu un dolmen. Si algú dubtava de la capacitat d'aquesta tropa estava equivocat. Això els ha esperonat i ja parlen de construir una piràmide a imitació de la d'en Keops. Caldrà, però, trobar on assentar-la. 

El mestre que el 1917 feia en aquelles contrades d'entrenador de cervells novells, ara ja podrà reposar. La seva lliçó de cloenda va tenir un caire rebel. Va fer una dissertació als seus alumnes sobre la poesia d'Antonio Machado qui, aquell any, va publicar la primera edició de les seves Poesías completas. I els va llegir el poema Por tierras de España, que comença dient: “El hombre de estos campos que incencia los pinares/y su despojo aguarda como botín de guerra,/antaño hubo raído los negros encinares,/talado los robustos rebledos de la sierra.”