dimarts, 27 d’agost del 2019

Manteniment anual de la font dels Avellaners

En el decurs d'aquesta jornada, els pedrasequers han exercit de llauners.


La font dels Avellaners té una inveterada predisposició a criar arrels en el conducte que recull l'aigua per a transporta-la fins el lloc on es troba instal·lat el brollador. És un manteniment amb contracte anual, ja que les arrels que taponen el conducte tenen aquest cicle vital i la revisió és inevitable, altrament es dispersa l'aigua i troba punts aleatoris de sortida que no coincideixen amb el que li toca, aquell que li atorga el títol de font.

- Escolti! I és bona aquella aigua?

- Sí, senyora. I té propietats terapèutiques contra les migranyes i el restrenyiment.

- Doncs li portaré al meu marit, que fa més gasos que sòlids, per aquell forat.

dimarts, 20 d’agost del 2019

La restauració de la barraca del torrent de Sant Antoni ha quedat finalitzada

Veure una obra finalitzada omple de joia l'ànima d'aquell que l'ha creada. En aquest cas són més d'un, els creadors, és tota la tropa dels pedrasequers que, en haver finalitzat la restauració d'una barraca, se n'alegren, tant si hi són presents com si eren absents en el moment de plantar els lliris al voltant del caramell i gravar el seu número a la pedra adient.


La barraca número 106, “del torrent de Sant Antoni”, ha passat a formar part del conjunt de barraques restaurades pel grup i podrà ser visitada i gaudida per tots els caminants de bona fe, tot i trobar-se també exposada a l'acció dels imbècils que només gaudeixen fent mal.

El passat cap de setmana, el cronista va fer una visita a la barraca dedicada a la memòria del fundador del Centre Excursionista de Castellar, en Simeó Caba i Genescà, situada prop del cim del puig de la Creu. Va quedar sorprès en veure que, algun d'aquells imbècils, havia rascat el número i la data de restauració, dades que estaven gravades a les pedres del costat de la porta. Afortunadament, aquelles pedres són molt resistents i no van aconseguir els seus objectius, caldria rascar molt per a esborrar tot el que allà es relaciona, però l'acció pertinaç podria arribar a eliminar les inscripcions. També afortunadament, els imbècils no solen ser pertinaços en les seves accions i canvien ràpidament l'objectiu de les seves bretolades.

dimarts, 13 d’agost del 2019

Dins de la barraca 106 ja no plourà

Tot i trobar-se temporalment orfes del pare carbasser, a qui li han instal·lat un mecanisme artificial en un dels rems i, mentre es trobi en període de rodatge, només pot fer sortides de vol gallinaci, els membres del grup de pedrasequers continuen fent la seva feina.

La barraca número 106, o “del torrent de Sant Antoni”, ha cobert aigües i només li falten els complements. La previsió és que es finalitzi en el decurs de la propera jornada laboral, previsiblement durant el matí del dimarts de la setmana vinent.

dimarts, 6 d’agost del 2019

La Lluna per un forat

Només falta tapar un forat per a finalitzar la restauració de la barraca número 106. És el forat més important de la construcció, el que ha de rebre la cúpula de tancament que protegirà la barraca dels meteors més perjudicials per a la seva salut i, un cop instal·lat el caramell, també quedarà protegida de les malifetes de les bruixes. El cronista no té cap animadversió contra les senyores que es desplacen sota la lluna plena cavalcant sobre el pal d'una escombra, no creu que puguin ser perjudicials per a res i, per aquesta raó, seria partidari de deixar la barraca tal com es troba ara i, en les nits de lluna plena, guaitar-la des de dins tot confiant en el pas d'alguna bruixa local.

La inveterada mancança de pedra adient fa que s'ajorni el taponament del forat. La cúpula no es pot construir amb qualsevol roc, i encara menys si és rodó. Cal disposar de peces adients que es van engalavernant unes amb les altres, formant una estructura que ha de suportar el seu pes i el que se li tiri al damunt, com terra, lliris i caramells, sense oblidar el que aporten els pedrasequers que planten i reguen els lliris.