dimarts, 29 d’abril del 2014

Jornada distreta

Pel fet de que s'ha ajuntat prou tropa al lloc habitual de trobada, s'ha decidit anar a la barraca 36 o "del Pit-roig" amb la intenció de fer la fotografia oficial de finalització, ara que està tan maca amb els lliris que s'han pogut encabir en el seu breu caparró, coronant el caramell com si ballessin una sardana.

Posteriorment, els membres del grup han canviat de gorra per a transformar-se en arqueòlegs, desplaçant les seves experiències i eines cap a la ubicació on encara s'intenta trobar vestigis de l'infortunat mas Cosidor.

Abans de posar-se en la feina i com que l'hora era molt propera a l'habitual, els membres del grup han decidit esmorzar, tot espantant una petita serp que escalfava el seu breu organisme al sol.


Això de l'arqueologia té una part fina que encara costa una mica de respectar. L'eina que fan servir els del grup és gruixuda i contundent, que respecta poc la peça fina que es pugui trobar en la seva trajectòria, però allà tampoc s'esperen troballes importants, tal vegada un tros de ceràmica o una rajola esmicolada prèviament.

Una secció s'ha dedicat a arribar al paviment del que podria haver estat una estança del mas, una altra secció a reconstruir un mur de pedra seca, que ja va aparellat amb la professió, i la tercera secció a destapar un canal de rec. Això no ha estat tan rigorós com es pot arribar a entendre, ja que per les diferents seccions s'anaven bellugant els membres del grup, en funció del que els hi venia en gana fer.

Com a balanç final de la jornada es pot dir que s'ha arribat al que seria el paviment (sense rajoles) d'una estança, a destapar el canal de rec i a refer el mur de pedra seca.

Encara hi ha feina en aquest memorable lloc.


dimarts, 22 d’abril del 2014

Jornada de turisme proper

El company barracaire Jordi Guillemot ha tingut la deferència de convidar al grup a visitar algunes de les barraques que ha restaurat ell, prop del plàtan de La Roca.

El dia es mostrava plujós, fet que no ha minvat ni un xic l'esperit aventurer dels membres del grup. A les vuit del matí s'han congregat al lloc de trobada habitual, on s'han encabit en diferents cotxes que han partit, plens de l'entusiasme dels passatgers que portaven, cap al seu destí.

El Jordi ja hi era allà. S'ha procedit a les salutacions de rigor i tots plegats, xerrant sobre temes diversos, han iniciat la caminada que els havia de portar cap a la descoberta de barraques llorençanes d'aquell tros de geografia.

La primera, dita "del Crani", presenta una estructura de planta rodona, no molt alta, però amb una aparença ferma i resistent; la segona, batejada com "dels Cavalls" perquè al costat hi ha un tancat amb uns quants cavalls que miraven encuriosits al grup de turistes que s'apropava, mostra una finestra a sobre de la llinda que li dóna un caire pot ser un pèl iconoclasta, encara que la seva estructura entra dins del classicisme barracaire; la tercera, que ostenta el sobrenom de "la del Marge", es troba en una situació un pèl esbiaixada del marge pròpiament dit, encara que també ostenta una estructura ferma i resistent.

El Jordi volia completar la sortida mostrant l'estat d'una altra barraca en la que els membres del grup que l'acompanyen havien contribuït en el desenvolupament de la seva construcció, ajudant a transportar pedres d'una dimensió considerable, però ha començat a ploure i, quasi per unanimitat, s'ha decidit tornar cap a l'aparcament del plàtan, on els cotxes els esperaven per a transportar-los al bar La Granja de Sant Llorenç Savall, on han estat obsequiats pel Jordi amb un suculent i abundós esmorzar, en commemoració de la diada de la seva onomàstica que tindrà lloc demà.

Moltes gràcies Jordi.    

En tornar de la festa, una secció del grup s'ha desplaçat fins als dominis de Canyelles, amb la intenció de constatar el descobriment d'una nova barraca gràcies a la neteja de bosc que s'està fent prop de la casa. Efectivament, des de la pista d'accés es veu la barraca 56 "den Pere Cardona" , oculta per la vegetació fins ara, i seguint la vista costa avall, es pot observar una nova barraca amb l'aparença d'estar adossada a un marge. Cal concretar-ho amb una visita per tal de procedir a la seva catalogació.




dimarts, 15 d’abril del 2014

A punt per a la inauguració

 Els membres del grup ja tenen la seva ànima en pau. Tots ells, els que hi eren avui, han porgat les seves culpes amb la dura penitència de l'aixecament de pedra, que els atorga una netedat d'esperit com per a passejar-se pel Nirvana amb el cap ben alt i llambregant, per sobre de les seves espatlles, l'expressió dels atònits espectadors.

La barraca ha quedat llesta per a la seva inauguració, en el moment oportú en que es pugui reunir tota la tropa que ha intervingut. El fàl·lic caramell que s'ha instal·lat al sostre en dóna fe de la finalització d'aquesta obra, quina part civil ha estat equipada amb una ferma taula de cerimònies.

El número 36, que és el que li correspon, ha estat esculpit a la dura pedra que ostenta al seu frontal, just a sobre de la llinda que defineix el marge superior de la porta. Ara ja pot passar a formar part del catàleg de les barraques reconstruïdes i, fins i tot, de les que han sortit del no res.

Els abnegats obrers han arreplegat les eines de treball i han abandonat aquell indret deixant-lo més agradable de com el van trobar, tot pensant en el proper repte en el que hauran d'escampar les seves energies.

El juganer pit-roig encara no ha confirmat ni denegat la seva presencia en el solemne acte de posada de llarg de la barraca, quan sigui engalanada amb la quadribarrada per al seu passi a la posteritat digital.   


dimarts, 8 d’abril del 2014

El pit-roig ja té aixopluc


La tapadora
El dia ha estat intens per a les diferents brigades que s'han muntat entre els membres del grup. Uns han decidit arreplegar pedra, que han col·locat ordenadament pels voltants de la barraca amb la intenció de posar-la a sobre més ordenadament encara. Uns altres s'han entestat en desfer un gran roc que hi reposava allà des de vés a saber quan, pot ser des del Plistocè o encara abans. El cas és que una idea pot ser més punyent que qualsevol estri punxegut de ferro i, com era d'esperar, han triomfat en el desenllaç de la seva dèria. D'allà han sortit algunes llesques bones, que han tapat uns quants forats, i una peça enorme que constituirà la taula que s'ubicarà al costat de la barraca. La tercera brigada es dedicava a pujar les parets amb les pedres que trobaven pels voltants, amb la gràcia que els hi aporta la seva bona voluntat i l'experiència acumulada de la ja tanta pedra que ha passat per les seves mans.
Qui pot més?

Corpus Christi
Quan ha tocat el sol, més o menys cap a tres quarts de deu, s'ha procedit molt fervorosament a celebrar la cerimònia de l'esmorzar, on es fa una exposició de les preferències de cadascú en aquesta mena de comunió, en la que el pa i el vi és substituït per altres viandes més sucoses i potents a l'hora de arreplegar energia. Elí, Elí, ¿lama sabactani?

Com ha quedat avui
Les campanes de l'església, que empenyien el metàl·lic so amb força cap a la vall, han tocat dotze vegades quan s'ha procedit a col·locar la pedra tapadora. Una pedra de grans dimensions que ha requerit el concurs d'uns quants braços armats de perpalines i altres estris per si es resistia en el decurs de la lluita aferrissada que ha tingut lloc. Ufff! ja està al seu lloc. Ara caldrà tapar forats, posar terra, el caramell i els lliris ... Una jornada més de treball i la foto finish.

El pit-roig estarà content. Ara ja té una caseta d'hivern en la que aixoplugar-se, si és que vol fer-ho, o si li ve de gust convèncer alguna amigueta per a niar allà; vés a saber que pot discórrer pel petit cap d'un pit-roig.


dimarts, 1 d’abril del 2014

Apilant pedres a la barraca 36 o "del Pit-roig"

La barraca del Pit-roig presenta dubtes de si era o no una construcció consolidada que s'encabís en el concepte de barraca, i més per la seva ubicació, quasi penjada en un marge sense fàcil accés a peu pla, però el grup diu que allà hi havia una barraca i, sense cap mena de dubte, la barraca tornarà a ser-hi, faltaria més!!
Molta gent en poc espai
Un cop netejat l'interior d'aquella cavitat, s'ha iniciat el meticulós procés d'apilar les pedres en l'ordre que toca, amb la intenció de que suportin el pes que es va col·locant al damunt, poc a poc, amb més renecs que presses. Per altra banda, també s'ha iniciat el procés de facilitat l'accés a la porta, instal·lant una passera amb l'ajut d'algunes soques caigudes.
Així ha quedat avui

La llinda ha estat identificada i, un cop el muntants del forat que serà la porta es trobaven al nivell desitjat, s'ha instal·lat al seu lloc, consolidada amb les corresponents petxines.    

El pit-roig, titular de la peça per dret d'usucapió, encara no n'ha fet acte de presència, possiblement pel trencament de la quietud que sol regnar en aquelles contrades o perquè no li agradava el que duien per esmorzar els aixecadors de pedra. Però s'espera que es faci visible en la inauguració de l'obra, quan es despleguin les estelades i els membres del grup, cofois, es col·loquin en posició de ser immortalitzats digitalment, pintant un lluminós somriure en els seus llavis.