Ara, a per la barraca d'en Rosendo

La Setmana dels Barbuts no suposa cap obstacle per als pedrasequers. Algun d’ells en tenen, de barba, però no abriga prou i necessiten tapar-se més, com a mínim la primera mitja hora de feina, desprès ja s'han escalfat aixecant pedres, gratant el terra o arrencant herbes que molesten.

Tot i que tenen una barraca nova començada, el torn li ha tocat avui a la barraca número 130, alies “d'en Rosendo”, ubicada entre el torrent de Can Sallent i el de Can Riera, una peça que fa més pena que joia, però també s’ha d'atendre.

Després dels primers estudis del terreny, escoltar les opinions i fregar-se les mans abans de calçar-les amb els guants, els companys les han posat a l'obra i han fet el que han pogut abans de tornar a les seves escalfades llars.

Els reis d'Orient porten un forn de pega a la font de Sant Jordi

El grup enceta l’any amb la trobada d'un forn de pega ubicat a la font de Sant Jordi, prop del torrent del Castelló.

Es tracta d'una troballa d'una certa importància, ja que no n’hi gaires, d'aquest tipus de forns, y menys que es trobin en un estat acceptable. Ja es va restaurar el forn de pega del torrent Mal i ara toca fer-ho amb aquest.

Amb les energies acumulades a base de torró, cava i d'altres llaminadures, els membres del grup graten de valent en les entranyes d'aquella peça per a desvetllar els seus secrets, tant de temps allà amagats. De l'olla amb mones d’or, ni rastre.

Nova barraca restaurada

Ja hi ha una nova barraca restaurada en el catàleg de barraques pertanyents a la jurisdicció dels pedrasequers.

La barraca del Marcel·lí, que té assignar el número 65, llueix ara un plomall de lliris que dóna per finalitzada la seva restauració.

La tropa es troba molt satisfeta del resultat i posa cofoia per a la fotografia que immortalitzarà el moment.

 

La barraca del Marcel·lí ja té llinda

Una llinda ben xula dóna suport al frontal de la cúpula que ha de coronar la barraca del Marcel·lí. Les pedres es van apilant i aviat es tancarà el forat que bada al cel, espai que serà substituït per un ramell dels mai ben ponderats lliris, aportadors de color i vida al conjunt de la prosaica pedra.

Abans de la pluja ...

Abans de la pluja, els pedrasequers han tingut temps d'apilar alguna pedra. No es veu una progressió espectacular, però alguna cosa s’ha fet. S’ha buidat més l’interior de la barraca i unes quantes pedres que estaven per allà amagades han vist la llum.

Com es pot apreciar a les imatges, els rocs que conformen aquesta barraca pertanyen a la categoria de còdols, per les seves formes arrodonides. S’espera no haver de fer servir una cintra també en aquesta construcció, ja que les seves mides no la faran necessària.

Una barraca de follets

La barraca del Marcel·lí ha estat premiada amb les atencions dels pedrasequers. Un cop desbrossat el camí d’accés, ara toca posar-se mans a l’obra amb les pedres.

Malgrat la humitat de l’ambient, una esquadra de la tropa s’ha presentat al camp de batalla per a escometre les primeres tasques de la restauració de la barraca número 65.

L’interior de la construcció ha estat buidat i ja es veuen les primeres piles de pedres que conformaran el frontal de la barraca.

Fent de peons caminers

La ubicació del següent objectiu del pedraseques es troba en un indret un pèl complicat d'accedir, tenint en compte que s’ha de desplaçar una material que pot resultar una mica feixuc de transportar, més encara amb el greuge que alguns membres del grup tenen els rems una mica avariats i necessiten el suport de rodes pel seu desplaçament.

És per aquesta raó que la jornada s’ha dedicat a l'arranjament del camí d'accés, estassant les bardisses crescudes en tot el recorregut. L’equip, com és el seu costum, s’ha dividit en una ordenada anarquia per a fer les tasques que més li venia en gust a cadascú. Això sí! Amb l'objectiu comú ben entès.