Restauració d'una nova troballa

Desprès de les digressions artístiques, els pedrasequers han tornat a tocar pedra i, en aquest cas, també totxo.

Una nova troballa ha engrescar el grup per a restaurar una construcció híbrida, ja que presentava uns muntants d'obra que aguantaven la llinda. Ells, que són molt polits i poc iconoclastes, han fet un pensament ontològic sobre què és aquella construcció i han decidit tornar als orígens enderrocant la part neoclàssica per a refer-la ortodoxament. El dia ha estat un pèl juganer. Ha començat amb una mica de fred desprès ha plogut roina i, finalment, han sentit les pessigades del sol quan treia el cap entre els núvols.

Quan el cronista tingui noticia del nom i el número que li correspon a la nova construcció, farà pública aquesta informació.

Una rosa molt ufanosa

S’ha optat pel colo groc per a pintar allò que quedava de la rosa dels vents i ha quedat molt bé. Ara sí que es pot dir que l'execució de l'obra ha finalitzat.

Els artistes han omplert l'objectiu de la càmera per a obtenir la imatge que farà de testimoni de la seva gesta. Les futures generacions no necessitaran el mòbil per a que la intel·ligència artificial els indiqui des d’on bufa el vent, sempre i qual bufi, és clar.

La rosa dels vents mig maquillada

L'estructura de la rosa dels vents ja està finalitzada. Ara s'està procedint al tunejat.

S’ha fet la instal·lació dels rètols que apunten cap als vents que toquen i s’ha iniciat el pintat de les formes geomètriques que engalanen la construcció. De moment s’ha pintat una part de color verd, ara està en discussió el color que s'aplicarà a la resta. Uns deien fer-ho de color blanc, però blanc i verd és el color del Real Betis Balonpié i no acaba de quadrar. El color rosa també ha quedat descartat, no se sap el perquè.

La mistela, un cafè amanit i unes galetes de xocolata han creat un ambient amigable i s'ha optat per no discutir més sobre colors.

El moai s’ho mira amb cara de no entendre res del que allà està passant, tot i que la seva hieràtica cara mai mostra emocions.

No us perdeu el següent capítol per a esbrinat la solució adoptada.

La Rosa dels Vents ja marcarà el mestral, quan bufi.

La Rosa dels Vents ja marca la procedència aèria del mestral, tot i que no bufava en el moment de la instal·lació, però quan ho faci ja es podrà identificar aquell l'aire que ve del nord-oest, com els vikings.

El grup s’ho ha passat d'allò més bé fent pastetes amb morter, obra necessària per a instal·lar un anell de pedres al voltant del roc esculpit.

La feina encara no s’ha acabat. Els pedrasequers-artistes-paletes es convoquen per a dedicar una altra sessió, com a mínim, que permeti deixar enllestida aquella guia del zèfir.

Presentació dels itineraris de pedra seca i patrimoni

Dijous 9 d'abril, a les 19 hores a la seu de la nostra entitat, es farà la presentació de 17 itineraris de pedra seca i patrimoni dins del terme de Castellar del Vallès.
Aquest itineraris permetran accedir al seu mapa en Google Maps, la ruta en format GPX, la llista dels elements que es poden trobar seguit la ruta i les seves imatges disponibles.

Trobant el nord perdut

Aviat, quan aneu a la zona megalítica, us podreu orientar sense brúixola. Els pedrasequers han començat la instal·lació d'una rosa dels vents, que serà esculpida sobre una pedra plana prop del menhir.

A partir d'aquell moment, quan sentiu que heu perdut el nord, podreu anar allà a recuperar-ho i us estalviareu els honoraris d'un psicòleg. Però, compte! Si bufa de tramuntana, millor que hi aneu un altre dia, si pot ser que bufi de marinada a mig matí: un vent suau i fresquet que desenterboleixi el cap.

Més fusta

El cronista hauria d'escriure sobre pedra seca, però el material gràfic del que disposa és només referent a soques tallades a rodanxes i branques escampades pertot arreu.

Per la zona megalítica s'escampa una aroma a benzina cremada que pot enterbolir els sentits. De fet, el que fuma ja no s'encén les cigarretes, amb el fum de les motoserres en té prou.

La gran quantitat d'arbres caiguts fa encongir l'ànima. El bosc s’ha convertit en un immens cementiri vegetal i els pedrasequers trossegen els cadàvers en bocins que quedaran allà escampats sense pena ni glòria. Però comte, si arribat l'estiu a Zeus li ve en gana deixar caure per allà un dels seus llamps, s'obriran les portes de l'infern, Hades escamparà el seu alè pel món i el moai maquillat no podrà fer res més que rostir-se.