La barraca 93 quasi a punt

Ja no plourà dins de la barraca número 93. El seu titular, en Vicenç Sallés, es podrà aixoplugar mentre trisca pel verd, a la recerca de les barraques que estan allà, amagades sota les bardisses en silenci. Ell és jove i prim, factors essencials per a esmunyir-se entre matolls amb molta agilitat. Recentment n'ha trobat dues, de noves. Els pedrasequers estan espantats en veure la feina que els hi cau al damunt. 

Queda un petit forat per tapar al sostre, espai pel que entra l'energia de l'Univers formant un cercle al terra, dins del qual es faran els sacrificis als Déus en agraïment de les suculentes viandes dels esmorzars i celebracions. La propera jornada es posarà un tap al forat i, a sobre, es plantaran uns esponerosos lliris.

Urgències a la barraca número 4

La barraca número 4 té l'esponerós sobrenom de “Del despedregament*”. Es desconeix si ha estat per rebel·lia o intencionadament, aquesta construcció havia patit una lleugera esllavissada de una part de les pedres del muntant dret de la porta, fet que posava en perill l'esfondrament de la llinda i, com a conseqüència, la desgràcia total de la barraca. El servei d'assistència a domicili dels pedrasequers ha desplaçat una quadrilla al lloc dels fets per tal de “despedregar” la porta i restaurar al seu lloc els rocs revoltats. 
  * El cronista no ha trobat aquesta veu al diccionari. Sí que ha trobat “despedregar” amb el significat de treure les pedres d’un camí, un camp, etc.

Es reprèn l'activitat amb la barraca 93

La barraca número 93, abans dedicada al “Turó del Muronell” i ara a “Vicenç Sallés”, es la que rep les atencions del pedrasequers en el retorn del període vocacional. Les pedres enyoraven les mans d'aquells que les aixecaven i acaronaven, tot just abans de dipositar-les amorosament allà on havien de jeure pels segles dels segles. 

El trauma post vacacional marxa tot sol a cop de roc i recuperant la litúrgia de l'esmorzar comunitari, en el que s'intercanvien més crítiques que viandes. Ja hi són tots de nou mostrant el seu tarannà juvenil i esportiu.

 

Tancat per vacances

 

Un gripau fa de caramell

Una granota o gripau (el sexe no ha estat identificat) s'ha instal·lat al capdamunt de la barraca d'en Francesc Rius, estratègicament col·locada entre els lliris que li fan de sentinella. Aquest acte dóna per finalitzada la restauració d'aquesta barraca. 

No és coneguda la incompatibilitat de les granotes o gripaus amb les bruixes. Ans al contrari, és sabut que les fetilleres utilitzaven aquests amfibis anurs de l'ordre dels diplasiocels i de la família dels rànids, per a assaonar els beuratges que preparaven i, fins i tot, tenien la capacitat de transformar en gripau a algun carallot que se'ls creués pel davant. Això fa pensar que les bruixes no seran foragitades de les contrades que envolten aquesta barraca i, potser, es convoqui algun aquelarre al seu davant. 

El cronista és partidari de considerar gripau i no granota la figura que ha estat allà instal·lada. Les dimensions que mostra i el seu posat erecte i desafiant així li ho inspiren. Una granota tindria una figura més gràcil i estilitzada.

 

La barraca número 79 ha estat tancada

La barraca que porta el sobrenom de Francesc Rius ja no bada al cel. La fontanel·la li ha estat tancada a cops de roc i ara forma una sòlida base per a plantar els lliris consolidadors de la terra cobertora.

Arròs i pedres

Es va produir una concentració d'aniversaris i onomàstiques i els pedrasequers afectats van decidir convidar la resta a un dinar que va tenir lloc al restaurant Mas Pinetó. Els fets van tenir lloc el passat dilluns, 27 de juny, a les 13 hores, quan van ser sacrificats els llamàntols les restes dels quals van surar entre els grans de l'arròs caldós. Els participants en el festival pantagruèlic no van tenir problemes en pescar aquelles delícies blindades encara amb la vermellosa closca dels crustaci. Les converses anaven pujant a mida que baixava el nivell de les ampolles de vi i, al final, algunes llengües encara ensopegaven amarades d'orujo blanc i d'altres begudes espirituoses. 

L'endemà la tropa va anar a treballar. La barraca número 79 va veure com se li afegien algunes voltes més a la corona de la cúpula, tot i que encara s'ha de fer molta feina per a tancar-la completament.