dimarts, 8 de juny de 2021

La satisfacció de la feina ben feta

El cronista ha cercat mots al diccionari per a donar a conèixer l'estat d'ànim dels pedrasequers en finalitzar la construcció de la barraca de Sant Llorenç. Havia trobat: satisfets, orgullosos, pletòrics, joiosos, cofois, etc. Però creu que la veu que més s'aproxima és la de exultants. Mireu la cara que fan a aquesta imatge. És com per a llençar coets a l'aire acompanyats del so estrident d'una fanfàrria de trompetes celestials. 

Amb la plantada de lliris es dóna per finalitzada la construcció de la barraca, una obra que ha estat possible gràcies a la col·laboració de les dues agrupacions de pedrasequers: la del Centre Excursionista de Castellar i el Grup de Pedra Seca Ballestar de Sant Llorenç. És una prova fefaent de les possibilitats que s'ofereixen quan existeix una voluntat de col·laboració, acumulant les forces individuals per a assolit l'objectiu comú (caram! Sembla un discurs polític). 

Aquesta barraca veurà passar pel davant de la seva porta tots els enterraments que tinguin com a destí el cementiri de la vila, com a metàfora de la permanència dels elements culturals que les successives generacions assoleixen en el decurs del temps i l'empremta que guarda la seva memòria.
 
>

dimarts, 1 de juny de 2021

El caramell, element fonamental.

La instal·lació del caramell és la tasca que culmina la construcció d'una barraca de pedra seca, pel que fa a la pedra, és clar. La població de Sant Llorenç Savall ha quedat protegida contra l'acció ominosa de les bruixes, tot i que s'hauria de reflexionar sobre si les accions de les bruixes són reprovables o no. La revisió de la història desvetlla que varen ser més reprovables els crims d'aquells que van condemnar i assassinar dones innocents, acusades de bruixeria amb arguments avui inversemblants i propis una novel·la de Bram Stoker. 

La barraca de Sant Llorenç ja està equipada amb el seu corresponent caramell, que s’aixeca erecte sobre el sostre de la construcció. Properament es procedirà a l'enjardinament d'aquell sostre amb una bona provisió de lliris. Els pedrasequers posen cofois davant la seva obra. Observeu la seva fisonomia i entendreu què és sentir-se satisfet, tot i que cal trobar-se dins de la seva pell per a entendre-ho amb més precisió. 

Aquesta és la tercera barraca construïda per encàrrec. La primera va ser la de Matadepera, la segona la de Castellar i ara la de Sant Llorenç. Això només és el principi i aviat totes les poblacions de Catalunya estaran equipades amb barraques de pedra seca. Ells no defalliran en l'intent.
 

dimarts, 25 de maig de 2021

La barraca de Sant Llorenç ja té llinda

Desafiant les condicions meteorològiques, les pedres xopes han fet el seu camí cap a les parets de la barraca. La llinda ja era allà i calia ubicar-la al seu lloc, feina que ha requerit la concurrència de moltes mans i la del providencial ternal, artefacte que permet hissar uns rocs que seria impossible fer-ho a mans nues, principalment perquè no hi cabrien totes les mans necessàries al voltant de la pedra. 

Addicionalment, han estat descarregades les llosses que ajudaran a tancar el sostre de la barraca, conformant una bonica cúpula sobre la que plantar els corresponents lliris. Aquestes cúpules són tan maques per fora com per dins. La vista externa mostra la terra amb els lliris plantats que, quan han florit, conformen una imatge molt bucòlica. La vista interna mostra les llosses fent corones que es van tancant fins arribar a la que fa de cobertora, imatge més geomètrica però no per això menys bonica.
 

dimarts, 18 de maig de 2021

Relleu generacional?

Tant de bo que fos veritat. Aquest grupet de joves que ha visitat l'obra avui, permet fantasiejar sobre la possibilitat d'un relleu generacional en el saludable esport de moure rocs. Molt atentament, han escoltat la improvisada conferència amb la que han estat obsequiats, en la qual s'ha fet un petit recorregut a través de la història d'aquesta tècnica de construcció. En finalitzar la classe teòrica, han estat convidats a participar en la construcció tapant forats amb pedres petites. 

Mentre tant, la barraca anava creixent. Els pedrasquers només descansen per a esmorzar o per a bescantar d'algú. Per a renegar no. Els renecs no requereixen de pausa i es poden anar expressant en aixecar un roc, en picar-lo per a donar-li una mica de forma o en aixafar-se un dit quan es col·locava el roc prèviament aixecat, tot i que avui han estat continguts per motiu de la visita rebuda. 

Ara s'espera la llinda, pedruscall menut i les llosses de tancament, elements que estan encarregats i que permetran concloure l'obra.
 

dimarts, 11 de maig de 2021

Ha canviat el panorama

La barraca de Sant Llorenç avança ràpidament. Dimarts passat, el cronista havia intentat dissimular la lentitud amb la que pujaven les parets de la barraca, tot invocant l'altruisme dels pedrasequers del grup i la absència d'estrès en escometre les tasques que s'han imposat. Però aquesta jornada s'ha produït un avenç important en la construcció de la peça que tenen entre mans. Cal aclarir que a la població veïna resideix un destacat pedrasequer autòcton que no limita la seva activitat als matins dels dimarts, motiu pel qual les pedres es mouen amb una freqüència diària (o quasi). 

Les dimensions que presenten alguns d'aquests rocs ha obligat a la utilització del providencial trespeus, del qual es penja una politja que fa la feina més feixuga en aixecar les pedres grosses ben lligades. 

En el decurs de la jornada d'avui han rebut la visita de la premsa. Ells no s'han empolainat gaire. Volen sortir guarnits amb l'abillament habitual, vestits amb roba de feina amb la intenció de no desentonar en l'escenari.