La llista de barraques restaurades creix

La barraca número 97 ja es troba disponible per a passar revista. Els treballs de restauració i d’arranjament de l’entorn han estat finalitzats amb èxit i la tropa es troba tota cofoia per la feina feta.

Cal destacar la columna de pedres engabiades que s’ha instal·lat prop de la construcció, obra de “land art” que aporta valor a la feina d'apilar pedres en un determinat ordre.

L'objectiu apunta ara cap a una construcció que es troba dins de la mateixa zona, tot i que existeix la possibilitat de que les feines quedin ajornades per a desprès de les merescudes vacances que per conveni els hi corresponen als esforçats pedrasequers.

I a sobre del sostre: els lliris.

Si en el decurs de la jornada anterior es va tancar el sostre, en aquesta ocasió han estat plantats i regats els corresponents lliris a sobre d'aquest sostre, treballs de jardineria complementaris a les tasques específiques de remenar pedres.

La 97 ja té sostre

Ja us podeu aixoplugar a la barraca número 97 o del Xavi Albarrán, tot i que no han estat fetes les proves d’estanquitat i podria filtrar-se alguna gota. En el decurs de la jornada vinent, es procedirà a plantar el caramell i el lliris, fet que requerirà una ruixada d’aigua per a espavilar les plantes y, amb aquesta maniobra, es comprovarà si es filtra l’aigua o no.

La barraca del Xavi Albarrán va creixent

La quadrilla ha matinat un pèl més del que ho fa habitualment. Amb la intenció d’apaivagar la sensació tèrmica, van avançar mitja hora la trobada per a gaudir de la fresqueta matinal. Igualment han plegat més d’hora, esquivant els moments de més intensitat solar.

La jornada s’ha dedicar a pujar parets i també a la cacera de pedres entre les bardisses, material imprescindible per a l’objectiu que els ocupa.

Doncs no era la 158, era la 97, apa!

El cronista no havia estat convenientment assessorat i ha comès l'error d'identificar malament les barraques. Arriba el moment de rectificar i posar ordre en la numeració i els noms de les construccions malament assenyalades.

Definitivament, la barraca en la qual s'està treballant ara està identificada amb el número 97, amb el nom de Xavi Albarrán. La que té el número 158 correspon a l’Albert Esparza.

La jornada s’ha desenvolupat en un ambient de molta calor, motiu que ha portat els pedrasequers a prendre la decisió de plegar abans d’hora. El capatàs no ha posat cap problema i la tropa ha enfilat el camí de tornada aprofitant l'ombra de les capçades.

Quant a la construcció, la fita principal és que s’ha instal·lat la llinda amb el concurs de tots els braços que eren capaços d'encabir-se sota el perímetre de la pedra en qüestió. La propera jornada ja es veurà com avança el tema i si també fa molta calor, doncs aigua i a plegar d’hora.

És la 158

Ara ja es troba classificada, la barraca. Ha estat guardonada amb el número 158 i de cognoms es coneixerà com la d’en Xavi Barragán.

El treballs del dia han seguit la rutina del restaurador de barraques de pedra seca, és a dir: buidar el contingut i refer les parets. Més endavant s'hauran d'escometre les tasques de construcció de la corresponent cúpula, que serà ornamentada amb esponerosos lliris sobre una capa de prosaica terra.

La nova barraca té tota l'atenció

La jornada ha estat distreta. Les tasques principals han estat la de netejar el camí d'accés i les parets interiors de la barraca.

Aquestes tasques incorporen un component d'arqueologia de pagès, fet que comporta l'aparició d'objectes que van quedar allà abandonats abans de caure el sostre a sobre. Normalment són peces de poc o nul valor, com ha estat el cas. S’ha trobat un dall i un ganxo, peces de les quals el corresponsal gràfic no ha aportat imatges.

El cronista no ha estat informat encara de les dades d'afiliació de la barraca, motiu pel qual no pot aportar-les.