Més fusta

El cronista hauria d'escriure sobre pedra seca, però el material gràfic del que disposa és només referent a soques tallades a rodanxes i branques escampades pertot arreu.

Per la zona megalítica s'escampa una aroma a benzina cremada que pot enterbolir els sentits. De fet, el que fuma ja no s'encén les cigarretes, amb el fum de les motoserres en té prou.

La gran quantitat d'arbres caiguts fa encongir l'ànima. El bosc s’ha convertit en un immens cementiri vegetal i els pedrasequers trossegen els cadàvers en bocins que quedaran allà escampats sense pena ni glòria. Però comte, si arribat l'estiu a Zeus li ve en gana deixar caure per allà un dels seus llamps, s'obriran les portes de l'infern, Hades escamparà el seu alè pel món i el moai maquillat no podrà fer res més que rostir-se.

Fusters esteticistes

Segueixen les tasques de neteja a la zona megalítica i els seus accessos, tot i que la serra mecànica té una cadena amb càries i requereix l'acció d'un professional.

La fusta acumulada és molt gran, com per a construir un vaixell de tres pals i tornar a descobrir América.

S’ha aprofitat per a maquillar el moai palplantat, al qual li havien marxat les tonalitats més càlides i se li començaven a fer arrugues al cutis.

Més fusta que pedra

La zona megalítica ha rebut la visita dels pedrasequers.

Les passades ventades han fet caure un bon grapat de pins i cal netejar aquell entorn. 

La versatilitat dels membres de la patrulla fa que, en cas de necessitat, també facin de llenyataires serra en mà.

Neteja de la barraca 19 i les Fonts Altes

Les tasques de neteja continuen endavant. En aquesta ocasió li ha tocat el torn a la barraca número 19, coneguda com “Del gravadet” i situada al marge esquerre del torrent de Canyelles, sobre la pedrera del Centè.

L’equip, aprofitant la pausa de les pluges i format per dues esquadres sense caporal, ha fet la seva feina molt exhaustivament i, després del campestre esmorzar, encara ha tingut temps de desbrossar el rètol que anuncia les Fonts Altes.

Celebració i instal·lació d'enginys

El dimarts no es va treballar, va ser un dia de celebració d’aniversaris a Cal Ramon de Sant Llorenç, on es van reunir 19 pedrasequers, tots aquells que encara aixequen pedres i alguns que ja no ho fan. Un assortit de botifarres blanques, negres o combinades, acompanyades de amanida y pa torrat amb tomàquet, tot regat amb vi de tres colors i alguna cervesa, van deixar pas a un assortit de pastes seques de ca l'Andreví agermanades amb vi dolç. Cafès i algun xarrup també va ser demanats. Més contens que un gínjol, van posar per a la fotografia que sembla repetida d'altres ocasions, però es nova i també quedarà pel record.

Durant l’àgape, alguns es van confabular per, a l’endemà, a fer unes tasques complementàries en un parell de barraques i així ho van fer.

A la barraca número 164, apadrinada per l'Eudald Sellés, es va instal·lar un pentagrama amb uns ocells que, com a corxeres marcant les notes, ballaran quan bufi el vent i potser cantaran i tot.

A la barraca número 165 situada a ran de pista d'accés al puig de la Creu, apadrinada per l’Antonio Aranda, es va substituir la campana per una altra que ara sona millor, sempre i quan “es faci un cop sec a la corda que fa moure el batall” (nota de l'autor de l'enginy).

La font de Montjuïc

Els pedrasequers han dedicat la seva atenció a la neteja de la bassa i la font del Montjuïc.

El nom d'aquest equipament és evocador de la font màgica de Montjuïc, que mostra les seves evolucions d'aigua i llums de colors envoltada de turistes a Barcelona, però no té res a veure. Aquesta és molt humil i es troba una mica amagada, com si li fes vergonya mostrar-se. Això sí, en aquestes contrades no en trobareu, de turistes, i la seva ubicació és molt tranquil·la i relaxant. D'aigua, no en parlem.

La climatologia ha obligar la tropa a plegar abans d’hora per a no tornar a casa xops.

La pedra no està seca

 

En aquestes condicions és imposible treballar. 

Els pedrasequers hauran d'esperar que s'evapori tot el mullader per a tornar a la feina.