Celebració i instal·lació d'enginys

El dimarts no es va treballar, va ser un dia de celebració d’aniversaris a Cal Ramon de Sant Llorenç, on es van reunir 19 pedrasequers, tots aquells que encara aixequen pedres i alguns que ja no ho fan. Un assortit de botifarres blanques, negres o combinades, acompanyades de amanida y pa torrat amb tomàquet, tot regat amb vi de tres colors i alguna cervesa, van deixar pas a un assortit de pastes seques de ca l'Andreví agermanades amb vi dolç. Cafès i algun xarrup també va ser demanats. Més contens que un gínjol, van posar per a la fotografia que sembla repetida d'altres ocasions, però es nova i també quedarà pel record.

Durant l’àgape, alguns es van confabular per, a l’endemà, a fer unes tasques complementàries en un parell de barraques i així ho van fer.

A la barraca número 164, apadrinada per l'Eudald Sellés, es va instal·lar un pentagrama amb uns ocells que, com a corxeres marcant les notes, ballaran quan bufi el vent i potser cantaran i tot.

A la barraca número 165 situada a ran de pista d'accés al puig de la Creu, apadrinada per l’Antonio Aranda, es va substituir la campana per una altra que ara sona millor, sempre i quan “es faci un cop sec a la corda que fa moure el batall” (nota de l'autor de l'enginy).

La font de Montjuïc

Els pedrasequers han dedicat la seva atenció a la neteja de la bassa i la font del Montjuïc.

El nom d'aquest equipament és evocador de la font màgica de Montjuïc, que mostra les seves evolucions d'aigua i llums de colors envoltada de turistes a Barcelona, però no té res a veure. Aquesta és molt humil i es troba una mica amagada, com si li fes vergonya mostrar-se. Això sí, en aquestes contrades no en trobareu, de turistes, i la seva ubicació és molt tranquil·la i relaxant. D'aigua, no en parlem.

La climatologia ha obligar la tropa a plegar abans d’hora per a no tornar a casa xops.

La pedra no està seca

 

En aquestes condicions és imposible treballar. 

Els pedrasequers hauran d'esperar que s'evapori tot el mullader per a tornar a la feina.

Tornada de vacances amb teranyines a la barraca número 86

Els pedrasequers, farts de torrons i de sofà, s'han posat en marxa desprès de les vacances de Nadal, tot coincidint amb un dimarts i 13.

Seguint amb les tasques iniciades amb anterioritat, que presenten l'objectiu de polir un pèl l'entorn i els viaranys que condueixen a algunes barraques, s'han engrescat amb la barraca número 86, dedicada a la Dolors Cos.

Aquesta barraca, que es troba al marge esquerre del torrent del Ginebre, va veure finalitzada la seva restauració el 29 de juny de 2010. És una construcció aïllada, de forma rodona amb un contrafort lateral i es troba a una alçada de 341 metres.

La construcció està capada. El cronista vol dir que li falta l’instrument que espanta les bruixes: el caramell. És per aquesta raó que s’ha pensat en instal·lar una voluminosa xarxa en forma de teranyina, amb l'objectiu d'atrapar les fetilleres que tingui la gosadia de fer un vol gallinaci per sobre dels seus lliris. Els ocellets més menuts, que són els més abundosos per aquelles contrades, no corren perill, ja que els forats de la teranyina són prou grans per a que puguin escolar-se.

Bones Festes!

 Els pedrasequers us feliciten les festes.

Refent parets als horts d'en Brunet

El pedrasequers s'engresquen en unes feines que, de vegades, ultrapassen la merament pròpia de remenar pedra pelada.

En el decurs de la jornada, l'objectiu ha estat la reconstrucció d’un mur de pedra seda ubicat als horts d’en Brunet, que havia patit una esllavissada producte del temporal de passat pluja. La major part de la pedra caiguda havia anat a parar a un altre hort, perjudicant una canalització d'aigua que ha estat alliberada i protegida.

S’ha consolidat la base del mur caigut amb pedres de mida més gran, fet que ha permès anar pujant amb pedra d'altres magnituds, part de les quals ha estat importada d'altres indrets, ja que molta de la original eren còdols de difícil col·locació.

Feia fred i es treballava a l'ombra, però això no ha estat motiu d'ensopiment de la tropa. Ràpidament s'agafa bona temperatura corporal aixecant pedres i criticant al govern.

La Font de Montjuïc ha estat netejada

La barraca número 33 té assignat el nom de “Font de Montjuïc”, topònim que el cronista no sap a què fa referència en aquest context, perquè aquesta barraca no tira aigua al cel ni tampoc disposa de la lluminària de la seva font homònima de Barcelona.

Sigui amb aigua o sense, però amb la llum de l’astre rei, els pedrasequers han dedicat la jornada a netejar l’entorn d’aquesta barraca.