Una pedra amb molta simbologia

Quina millor forma d'encetar un nou període de tasques barracaires, després d'unes ben guanyades vacances, que col·locant una pedra megalítica en vertical. Ni el mateix Obelix seria capaç d'escometre amb èxit un desafiament així. 

El roc ha estat ben assentat al terra, hom diria clavat, en un clot que li permetrà mantenir la seva verticalitat a prova de brètols. El cronista opina que la peça presenta una simbologia un pèl fàl·lica, però no creu que aquesta fos la intenció del grup.

D'aquí a cent anys, aquells que sobrevisquin l'hecatombe humana, estudiaran aquestes construccions amb molt d'interès, tot preguntant-se quina era la seva finalitat. No podran ni imaginar que només es tractava del passatemps d'uns avis jubilats i companyia.

Pedres i coca (de forner)

Els pedrasequers, que són tots uns pecadors de mena, s'estan acostumant a la calor per a fer més suportable la de l'Avern, quan els toqui baixar, i no serà pas el llac homònim de la Campània italiana, serà allà on continuarà la gresca eternament. 

Però l'escalfor de l'ambient meteorològic es passa millor a la que es respira de germanor, quan algun company destapa una safata de coca de forner (de l'altra no en corre per aquí) i una ampolla de cava fresc. Ep! Què no havíeu vingut a treballar? Doncs sí, prou que ho nota la barraca, que ja està quasi tancada i, allò que és més difícil, s'ha girat la pedrota. 

De moment, de vacances no parla ningú.

La llinda està ubicada

La barraca llueix més amb la llinda col·locada al seu lloc. Aquesta és una fita important en el procés de construcció d'una barraca, marcant l'inici de les voltes que aniran definint la cúpula. 

La pedrota grossa ha estat moguda, una altra fita que ha de ser valorada per la quantitat d'energia que requereix el trasllat del pes que té la peça. 

Els pedrasequers estan contents perquè van de celebració en celebració. En el decurs de la jornada anterior van ser visitats per una tropa que transportava llaminadures i cava. En aquesta jornada s'ha celebrat San Jaume també amb coca i cava. Al cronista li venen ganes de deixar-se caure pel camp de treball, a veure si pesca alguna.

Poc a poc, es va aixecant

El bloc de pedra que vol ser taula talaiòtica ja es troba aixecat un pam de terra. Quants pams més caldrà pujar-lo per a que faci la seva funció? Tot dependrà d'allò que es vulgui posar entre aquest roc i el terra. 

En canvi, la barraca va agafant forma i aviat es començarà a perfilar la coberta. 

Això d'haver constituït un grup “multitasking” és tot un progrés de grans dimensions. Millor encara que els processadors dels ordinadors, que en realitat no ho són, ja que la seva multitasca es basa que el processador assigna una quantitat de temps a cada tasca i, com que és molt ràpid, dóna la sensació de que fa varies tasques simultàniament, però en el cas dels pedrasequers és totalment efectiva: uns fan barraca, altres pensen en taules i altres s'ho miren i critiquen. 

Però la temperatura ambient no és cap obstacle per a mantenir el ritme de treball. Aquest dimarts, que havia estat designat com el més calorós de la setmana, ha vist passar la tropa com aquell que va a l'oficina a gaudir amb aire condicionat.

Diversificació de tasques

La tropa està dividida en dues seccions. Una dedica més temps a la construcció de la barraca de pedra seca i l'altra a l'aixecament de la taula.

La barraca avança a una velocitat més gran que la taula, tot i haver de moure moltes més pedres per a la seva construcció. 

De moment, els responsables de la taula gasten més temps en pensar que en fer. Això no és cap mena de menyspreu, ans al contrari, és allò que cal fer abans de moure les forces requerides adequadament per a tan agosarada aventura.

 

Pedres grosses i petites

Es perfila la nova barraca allà on haurà de romandre pels segles dels segles, així com ja llueix la gran pedra desenterrada del seu repòs que serà el maldecap dels pedrasequers en el decurs de les jornades que han de venir. 

El cronista és partidari de suggerir unes vacances que serveixin per a fer reposar la carcanada i esbandir les boires del cap. Ara vindran uns dies de caloreta i no és qüestió d'exposar-se a la violència de l'astre del dia.

 

Tot es mou sota el Sol

Els pedrasquers són com les sargantanes: L’escalfor del Sol els esperona per a moure’s amb més agilitat, més força i amb la ment més il·luminada. 

Les tasques han estat variades. Per una banda s’ha fet prospecció per a cercar les pedres que hauran de conformar la taula talaiòtica, construcció típica i exclusiva de Menorca, i per una altra banda ha estat delimitat l’espai on s’ubica la barraca que es restaurarà. 

L’activitat dels pedrasequers en el decurs d’aquesta jornada ha coincidit amb dos fets que van ser d’una certa transcendència, com ara la caiguda de la borsa de Nova York l’any 1893 i, el que és més important, la sortida de fàbrica del primer 600 l’any 1957. 

Pe altra banda, i potser just en aquells moments en els quals els aixecadors de pedra panteixaven i suaven sota la xardor del Sol, l’inigualable Carmen Sevilla va far la seva darrera panteixada. D.E.P.