dimarts, 9 d’abril del 2024

Pedres banyades de mistela

I segueixen amb les cabres.

Els membres del grup continuen amb la feina de la neteja del camí d'accés a la barraca, la seva restauració y la reconstrucció dels murs que l’envolten.

Els pedrasequers han agafat el costum d'animar-se l'organisme amb substàncies que proporcionen aquells que aconsegueixen arribar a les seves fites de calendari, com ara aniversaris i onomàstiques. En el decurs de la jornada d'avui s'ha celebrat la fita del 84 anys d'un dels membres, qui ha tingut la deferència de proveir una taula amb coca (la de pinyons) i mistela, productes que aixequen l'ànim, alleugereixen el pes de les pedres i afinen la punteria a l'hora de col·locar-les al lloc adient.

dimarts, 2 d’abril del 2024

Obrint camí

La barraca número 46, altrament coneguda com “de les cabres”, era accessible fàcilment per a aquests ungulats menjadors de bardisses, els quals poden esmunyir-se entre els matolls sense parar gaire atenció sobre si punxen, fan la traveta o rebreguen la roba. Els pedrasequers, en canvi, necessiten que la senda estigui ben definida i lliure d'entrebancs, tant per accedir-hi ells mateixos, que són calçats i no ungulats, així com les eines que transporten i necessiten per a la seva feina.

La jornada ha estat dedicada a això precisament, a fer transitable el camí que mena cap a la barraca que s'ha de restaurar.

dimarts, 12 de març del 2024

La barraca de les cabres

Els pedrasequers donen per finalitzada la barraca número 143, alies d'en Ramon Vila, i ja es troben treballant en una nova restauració.

En aquest cas es tracta d'una barraca que va aparèixer gràcies a les vel·leïtats de les cabres de Can Padró, les quals tenen el mèrit exclusiu de la troballa. Els bels dels bòvids van cridar l'atenció del seu propietari, el qual va transmetre la troballa a la tropa pedrasequera.

En aquesta ocasió, l'obra està orientada més o menys cap a llevant tirant a sud, motiu pel qual els aixecadors de pedres no passaran tant de fred com en les jornades dedicades a la barraca que tot just han finalitzat.

El cronista no ha estat informat encara del nom assignat a la barraca ni del número corresponent en el catàleg, motiu pel qual no pot donar aquesta informació.

La jornada ha estat dedicada a la neteja de l'entorn i al sanejament de les parets que encara estan dretes.

dimarts, 27 de febrer del 2024

La 143 ja bada poc

La restauració d'aquesta barraca pot finalitzar-se en el decurs de la propera jornada.   

El cronista ha fet una visita d'inspecció a l'obra i ha col·locat una pedra a la cúpula de la barraca. Ningú podrà dir ara que es limita a escriure i prou.

Ha arribat just en el moment que els pedrasequers feien la parada per a esmorzar, que normalment és cap a les 10 del matí. La tropa s'ha escampat pels voltants de la construcció i cadascú ha tret la teca que duia a la seva motxilla. Es veuen entrepans de tota mena i fruits secs reparadors d'energia. Un ofereix llàgrimes de xocolata, un altre obre el bar per a oferir cafè en finalitzar l'àpat i un més treu una metàl·lica petaca de la que brolla un líquid transparent que escalfa la gola en passar.

Feia un matí fred que no convidava a quedar-se allà aturat. El cronista ha fet algunes fotos i s'ha acomiadat per a seguir el nou corriol que comunica aquell indret amb la barraca número 147.

dimarts, 20 de febrer del 2024

Una llinda per a romandre fins a la fi del món

Una llinda fantàstica ha estat ubicada allà on li pertoca i la corona que anirà fent-se cúpula està ben definida.

Un parell de jornades més i la barraca 143 quedarà llesta per a passar revisió, tot i que no necessita l’ITE per no tractar-se d'una construcció urbana.

dimarts, 13 de febrer del 2024

La penitència dels dimarts

Tot i ser dimarts i 13, un grapat de pedrasequers desafien la mala sort i continuen amb la restauració de la barraca d'en Ramon Vila. Les pedres fan pujar les parets a un ritme lent però segur. Cada ubicació requereix la peça adequada, altrament quedaria un nyap que no és propi d'aquesta tropa.
 
Aviat es col·locarà la llinda i això donarà peu al començament de la base de la cúpula que, cercle darrere cercle, deixarà el forat final que demanarà una tapadora. Però el cronista s'està avançant als esdeveniments i és millor esperar que es produeixi el decurs natural del cicle restaurador.

Hom diria que els aixecadors de pedres s'estan guanyant el Cel, si existís. La seva penitència és comparable a la de Sísif, amb la diferència que aquest sempre aixecava la mateixa pedra i els nostres amics van variant. 
 

dimarts, 6 de febrer del 2024

L'exercici dels dimarts bellugant pedres

Encaixar les pedres es una tasca en la qual no tothom reïx. Cal observar la ubicació de destí i, mentalment, imaginar la pedra que podria anar bé allà. Després ve la tasca de recerca entre el material que es disposa in situ, fent un primer cop d'ull amb la imatge de l'espai al cap, i intentar fer-la coincidir amb alguna de les peces que s'hi troben per allà escampades. Cal tenir memòria visual, percepció mental de les mides i sort. Altrament es pot fer servir la maceta i l'escarpra per a obtenir la forma desitjada.

La jornada d'avui ha estat dedicada a fer créixer les parets de la barraca d'en Ramon Vila, afiliada al catàleg de les barraques locals amb el número 143. De passada, com que la mà d'obra és abundant, es va netejant l'entorn de bardisses per a obrir un espai al voltant de la construcció, el qual, com un passe-partout, permeti realçar la figura de la barraca.

La fama dels pedrasequers i la seva encomiable tasca està arribant a terres forasteres. Avui s'ha unit al grup una persona vinguda de Sant Boi de Lluçanès.