El forn número 4 a punt

El forn d'olla catalogat amb el número 4 entre els forns de l'entorn ha quedat net i polit per a la visita programada. No s'ha fet una restauració total del mateix que seria molt costosa, pot ser sense utilitat pràctica i un pèl perillosa per a les visites futures. El que sí s'ha fet es un implant dental a la llinda de la boca de càrrega, a la qual li havia caigut un incisiu.

 

Preparant la segona edició de la Setmana de la Pedra Seca

Entre el 19 i el 28 de novembre d'enguany tindrà lloc la segona edició de la Setmana de la Pedra Seca. El Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès ha programat dues activitats dins d'aquesta celebració: 

- Dia 26 de novembre. A la sala petita de l'auditori, a dos quarts de vuit de la tarda, es farà una conferència que versarà a l'entorn dels 14 anys d'existència del grup, amb la projecció d'un vídeo que detalla la labor que cal afrontar des de la localització d'una barraca i tot el llarg procés de restauració o reconstrucció fins a deixar-la, ja finalment, com a recuperada. 

- Dia 28. Organització d'una caminada amb la finalitat de retre visita a una part del patrimoni. La sortida serà a les 8 del matí de la plaça del Mirador. Aquest trajecte resta a l'abast de qualsevol persona i tindrà un recorregut de 4 quilòmetres pels rodals de can Borrell, visitant el patrimoni que s'ha trobat i, per primera vegada, es farà la inauguració d'un dels elements. 

Els pedrasequers estan preparant els camins per a la caminada de la segona jornada i algunes de les estructures que es troben en mal estat. Una de les accions ha estat la realitzada aquest dimarts sobre el forn de calç catalogat amb el número 4 i que es troba al marge esquerre del torrent del Ginebre, dins de la propietat de Can Borrell.

 

Tapat el forat i visita

La barraca d'en Rusiñol ja té el forat tapat i resta a l'espera dels esponerosos lliris, els quals aportaran un element viu i acolorit en contrast amb la fredor de la pedra. 

Els pedrasequers no deceben i han fet la seva tasca molt ben feta. Ara cal esperar que la barraca aguanti una llarga temporada. 

En el decurs de la jornada d'avui, el lloc ha estat visitat pels infants d'una escola. Els restauradors de barraques se senten cofois en veure que la seva tasca és valorada i s'exhibeix com a cultura d'aconseguir fites amb l'esforç i mostra d'una estima per la terra, valors que cal transmetre a aquells que els succeiran amb l'esperança de tenir una continuïtat en el manteniment i recuperació d'aquest patrimoni.

 

Fent i celebrant

Un cop tornat del seu viatge, el cronista torna a publicar les peripècies del grup d'aixecadors de pedres.

A mode de resum, es destaquen tres activitats principals relacionades amb tres construccions recents. Per una banda, han estat netejats els camins d'accés al menhir, el qual ha estat dotat d'un indicador que mira cap al nord, així, aquells que haurien perdut el nord, ja saben on retrobar-ho. La barraca d'en Rusiñol ja està pràcticament finalitzada, un cop sigui tapat el forat que encara té a la clepsa. Finalment, i de celebracions va la cosa, el grup va participar en la inauguració de la barraca construïda al costat del cementiri de Sant Llorenç Savall, obra que es va portar a terme en col·laboració amb el Grup de Pedra Seca Ballestar de Sant Llorenç. Posteriorment van ser homenatjats amb un pica-pica a càrrec de l'Excel·lentíssim Ajuntament de la localitat, i ells van rematar la festa amb un dinar a càrrec seu a la Fonda Rius, al final del qual van gaudir del pastís confeccionat per la dona d'un dels pedrasequers, dolç que representava una barraca de pedra seca i que va ser enderrocada a cop de ganivet per al gaudi dels assistents.

 

Una placa al menhir

La jornada d'avui ha estat dividida en dues parts. La primera ha consistit en la col·locació d'una placa commemorativa al ben mig del menhir, fet que dóna per finalitzada aquesta obra i resta disponible pel gaudi de la humanitat. La segona part ha estat dedicada a la restauració de la barraca d’en Ramon Rusiñol, que alguns s'entesten en anomenar-la erròniament “d'en Rossinyol”. Doncs no! No li esberleu també el nom, sisplau.

 
Es preveu que la pedra caiguda sigui suficient per a la restauració de la barraca, tot i que es podria donar la circumstància que faltés pedra, però això no és cap obstacle per als experts en ensumar pedres, encara que estiguin colgades un pam sota terra.

 

Es repara la barraca número 34

Les barraques de pedra seca són com éssers vius, pateixen accidents i tenen un cicle de vida. Però, al contrari que els éssers vius, les barraques sempre són reparables i tornen a lluir com de noves. Aquesta és la tasca que mou l'ànim dels pedrasequers, la de fer de cirurgians del roc salvatge, sargint les ferides de les construccions de pedra seca heretades i, si cal, construir-ne de noves. 

La barraca número 34, que rep el pseudònim de “d’en Ramon Rusiñol”, ubicada al marge dret del torrent de Canyelles, va ser restaurada el 23 de novembre de 2010 i posteriorment va patir l'enfonsament del sostre. Les causes resten pendents de l'estudi forense tot i que les primeres sospites apunten a l'acció de bèsties de dues potes calçades. Doncs ara toca actuar de nou sobre aquesta peça un pèl especial, ja que una de les seves parets està formada per una sola pedra, evidentment de grans dimensions.

Els detalls

Un cop la pedra es manté dreta, els autors de l'èpica proesa han visitat el lloc dels fets per tal d'arranjar-ho una mica, de deixar l'espai presentable per a quan les bruixes tinguin la deferència de visitar-lo. 

Han gaudit de l'habitual litúrgia de l'esmorzar i han posat cofois, com artistes d'una obra de teatre abans de tancar el teló, abraçant el símbol fàl·lic que, ben dret i ferm, romandrà allà fins a la fi del món.