Els providencials estris

Amb poca gent també se'n fa, de feina. El protagonisme dels estris mecànics és molt important, podríem dir que fonamental. Les pedres tan grosses necessitarien moltes mans per a aixecar-les, tantes que, possiblement, no hi cabrien sota la peça. En canvi, una pedra ben embolicada amb cordes és fàcil d'hissar amb l'ajuda del tractel penjat del trespeus. Addicionalment, l'aparell no sua ni renega tot i que grinyola una mica, motius que el fan més equànime dins del grup.

Pedres ben grosses

Les pedres de la barraca número 79 són grosses i cal demanar el suport de les eines adients per a moure-les, i més encara per a hissar-les allà on han d’estar-se pels segles dels segles. De les imatges es podria interpretar que no s’ha avançat gaire en la reconstrucció de la barraca, però una cosa són les imatges i una altra és ser-hi allà remenant aquelles pedres. Segur que més d’un dels esportistes del roc pelat ha acabat amb les fiblades de les tiretes instal·lades als bíceps dels seu braços, o no.

Expiant els pecats a la barraca número 79

És temps de penitència i els pedrasequers fan la seva. Un reduït grup ha seguit amb les tasques expiatòries d'aixecar pedres. Són càstigs físics que pretenen la cerca del perdó dels pecats que hauran de cometre en acabar la feina, ja que les faltes precedents han estat exculpades per mitjà de la litúrgia de l'esmorzar comunitari. Lloada sigui la Pedra Filosofal! 

A les imatges es pot apreciar un cert avenç en el procés de reconstrucció de la barraca. També és fàcil endevinar que faltarà pedra i s'haurà de procedir a la miraculosa cerca i captura pels voltants de la construcció. 

Es preveu que diumenge vinent es produeixi una resurrecció massiva de pedrasequers i la propera jornada, despullats de cilicis i capirots, tornin tots plegats a la feina.

Ara és el torn de la barraca número 79

Prop de les ruïnes de El Carner es troba la barraca número 79, o “d'en Francesc Rius”. Es pot dir amb més precisió que allà es troba allò que queda de l'esmentada barraca, que és una pila de pedres com a testimoni de la seva existència. 

A aquesta barraca se li pressuposa una planta rodona, es troba a 428 metres d'altitud, feta amb pedra de gresos i conglomerats, amb una porta orientada a al Est 28º Sud. 

Els pedrasequers han dedicat la jornada a netejar l'entorn i buidar l'interior de la construcció per a trobar el terra pelat (tampoc s'ha localitzat l'olla del tresor). Aquestes són les tasques inicials del compendi descrit en el procediment de restauració de barraques de pedra seca.

Finalitza la reparació de la barraca número 9

La barraca número 9, o "d'en Joan Avellaneda", ja té el pegat instal·lat on toca. 

Els pedrasequers es mostren cofois de la feina feta, com un cos de cirurgians després de sargir un ferit que ha rebut una ganivetada.

Servei de reparacions

La barraca número 9, altrament coneguda com “d'en Joan Avellaneda”, havia patit un despreniment de pedres en una de les seves parets. L'equip d'assistència es va posar ràpidament en marxa i s'ha treballat per a resoldre l'incident. 

Els plugims que queien sobre les espatlles dels pedrasequers no ha estat cap inconvenient per a portar a terme les tasques necessàries. 

Tot i que no han finalitzat la seva tasca, el trau de la paret ha quedat bastant ben apedaçat i amb les pluges d'abril i el sol de maig, com el “olmo de la colina que lame el Duero”, pot ser li sortiran algunes floretes i no es podrà distingir la cicatriu entre les pedres allà apilades.

La jardineria de la barraca 138 clou la seva restauració

La barraca 138, que s'inscriurà al registre de barraques amb el pseudònim “d'en Francesc Catalán”, el seu descobridor, ja llueix totes les seves gales: pedres de torturà, pit-roig exercint de caramell i lliris amb moltes ganes de florir. 

El grup ha fet una sonada celebració en la qual no ha faltat el cava per a batejar la barraca, el vi dolç per a alegrar-se l'esperit i les ganes de gresca. 

La plantada de lliris és la cerimònia amb la que sempre fineix la litúrgia de la restauració de barraques, amb el corresponent bateig de les plantes per fora i dels pedrasequers per dins.