Els pedrasequers continuen trastejant a la zona del menhir. El cronista no pot especular sobre la raó de la seva activitat en aquesta zona, ja que és un lloc que dóna molta varietat de possibilitats. De mica en mica s'anirà perfilant el projecte i es podrà atorgar un nom que l'identifiqui.
Entre les moltes raons que porten als aixecadors de rocs a fer la seva activitat, totes elles saludables, ja sigui física o emocionalment, el cronista ha trobat una que fins ara s'havia amagat, no se sap si amb alguna raó concreta o només per a no aixecar suspicàcies. Doncs resulta que, segons un estudi publicat a
The Harward Gazette, els homes que aixeques pesos produeixen més esperma. Podeu accedir al mateix fent clic a l'enllaç. Aquest estudi no diu res sobre l'augment de capacitat de les bossetes que s'encarreguen de fabricar aquest bitxos, tot i que es podria especular que així ha de ser i, per aquesta raó, es pot veure que circulen un pèl més eixancarrats que la resta d'homes. Ara s'entén el recurrent protagonisme dels butaners en algunes pel·lícules porno.
El nostre mestre desborricador d'adolescents no ha fet mai de butaner. Ell continua amb la seva creuada tot intentant defugir del recurs pedagògic més emprat en la seva època: el clatellot, tot i que, adesiara, se li escapa algun. Els seus alumnes, en lloc d'un telèfon mòbil, tenien més habilitat en fer anar el mandró amb endiablada punteria i eren capaços de plomar un pardal a deu metres. Per tal de congraciar-los amb la Natura, el mestre els feia seure a terra en rotllana i llegia algunes bucòliques de Virgili, en traducció de Carles Riba:
Y m’admirava, Amaril·lis, que els deus marrida invoquessis
y que deixessis penjar del arbre madures les pomes.
Tityr estava lluny. Aquestes pinedes, oh Tityr,
te cridaven, y aquèts planters, y aquestes fontanes.
~1.jpg)
