Allò ara és, per a l'ull profà, un escampall de pedres quasi sense ordre. Ells ja saben el que fan i tot quedarà ben arranjat quan donin la seva tasca per finida, d'aquí a unes quantes jornades encara.
A banda del garbuix de pedres, s'ha posta ordre a la numeració i nom d'algunes barraques.
La que porta el número 157 passa a dir-se “d'en Josep Perich Fruitós” en honor a qui fou propietari del Puig de la Creu entre els anys 1925 i 1951, qui allà va fer un hostal que tenia 11 habitacions i es llogava tot l'any, tot i que era a l'estiu quan tenia més ocupació. També va reformar la capella ell mateix, ja que era mestre de cases.
La que porta el número 163 passa a dir-se “dels germans Borrell Fumadó”, que eren enginyers i van ser els successors d'en Josep Perich en la propietat del Puig de la Creu, els quals van comprar la finca al fill d'en Josep per 60.000 pessetes. Els avantpassats dels germans Borrell havien estat propietaris de la finca de Can Borrell i van tornar a Castellar per raons sentimentals.
La que porta el número 164, que és la que s'està restaurant en l'actualitat, passa a dir-se “del Vicenç Sellés”, en homenatge al pare del pedrasequer que la va trobar.
Les dades sobre les successives propietats del Puig de la Creu les ha extret el cronista d'un article de la llicenciada en història Gemma Perich publicat en el número 63 de la revista Plaça Vella.
 |
 |
 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada