Finalitza la reparació de la barraca número 9

La barraca número 9, o "d'en Joan Avellaneda", ja té el pegat instal·lat on toca. 

Els pedrasequers es mostren cofois de la feina feta, com un cos de cirurgians després de sargir un ferit que ha rebut una ganivetada.

Servei de reparacions

La barraca número 9, altrament coneguda com “d'en Joan Avellaneda”, havia patit un despreniment de pedres en una de les seves parets. L'equip d'assistència es va posar ràpidament en marxa i s'ha treballat per a resoldre l'incident. 

Els plugims que queien sobre les espatlles dels pedrasequers no ha estat cap inconvenient per a portar a terme les tasques necessàries. 

Tot i que no han finalitzat la seva tasca, el trau de la paret ha quedat bastant ben apedaçat i amb les pluges d'abril i el sol de maig, com el “olmo de la colina que lame el Duero”, pot ser li sortiran algunes floretes i no es podrà distingir la cicatriu entre les pedres allà apilades.

La jardineria de la barraca 138 clou la seva restauració

La barraca 138, que s'inscriurà al registre de barraques amb el pseudònim “d'en Francesc Catalán”, el seu descobridor, ja llueix totes les seves gales: pedres de torturà, pit-roig exercint de caramell i lliris amb moltes ganes de florir. 

El grup ha fet una sonada celebració en la qual no ha faltat el cava per a batejar la barraca, el vi dolç per a alegrar-se l'esperit i les ganes de gresca. 

La plantada de lliris és la cerimònia amb la que sempre fineix la litúrgia de la restauració de barraques, amb el corresponent bateig de les plantes per fora i dels pedrasequers per dins.

La barraca 138 ha estat tancada i coronada

Tot i la pluja anunciada, els pedrasequers han anat a treballar. Era una jornada especial en la qual s'ha coronat la cúpula de la barraca número 138 amb un caramell molt particular. Aquest no es limitarà a espantar les bruixes, també donarà la benvinguda a tots els visitants que es trobin la barraca en les seves passejades. 

El grup de marxa nòrdica del C. E. C. també ha assistit a la celebració i tots plegats han gaudit d'un glop de moscatell i alguna galeta, piscolabis aportat pel padrí de la barraca i que ha ajudat a suportar el discurs del pare carabasser del grup. 

Un pit-roig visita la barraca número 138

El grup de pedrasequers està de sort. Una ànima creativa posa notes de sensibilitat al voltant de les fredes pedres que fan barraques. Un treballat còdol ens ensenya la figura d'un pit-roig amb aires de mussol. Com sigui que aquest ocell no és cantaire, només fa un tic-tic molt suau, dels arbres pengen xilòfons de fusta que escamparan notes musicals que, dutes pel vent, faran vibrar les oïdes de les ànimes sensibles. Oh! Euterpe, que inspires pentagrames plens de rodones, blanques, negres, corxeres, semicorxeres, fuses i semifuses, fes que aquestes (excepte les del reggaetón) siguin les úniques armes amb les quals lluitin els éssers que transiten pel món. 

El cronista té una certa vena lírica que no pot evitar de mostrar de tant en tant. Però la prosa del roc sec també copsa la seva atenció. La barraca número 138, dedicada al Francesc Català, va guanyant alçada i ja es perfila la base de la cúpula, unes filades amb ànsia de ser coronada de lliris i un erecte caramell espantador de bruixes.