dimarts, 29 de març del 2016

Progressió a la barraca número 117 i pedra seca pel món

La barraca 117
Aquests celebrats dies de rauxa i penitència són propicis per a una certa dispersió del personal barracaire, motiu pel qual ha estat un pèl minvada la tropa que ha aportat les seves forces en el decurs de la jornada d’avui. Tot i així, s’ha avançat una mica en l’aixecament de les parets de la barraca número 117, o de Mas Astafort, deixant la llinda a punt per a ubicar-la al seu lloc, amb el concurs de més forces que permetin aixecar-la a l'alçada que li correspon.




El pujador
Pedra en sec a Madeira
El cronista vol aprofitar l’ocasió per a deixar constància de la cultura de la pedra seca en d’altres recons del món. Aprofitant una passejada de sis dies pels paisatges de l’illa de Madeira, ha pogut comprovar que l’art de posar pedra sobre pedra és bastant universal. Tot i que no ha trobat cap barraca en el més pur estil pedrasecaire, sí que ha constatat la utilització de la pedra en sec per a la construcció de murs de contenció en les nombroses feixes que es distribueixen per aquella costeruda geografia, on encara es conrea la vinya per a produir l'apreciat vi de Madeira. Fins i tot ha trobat un pujador en molt bon estat de conservació, tot i les ornamentals plantes que el volen amagar de la vista dels passavolants.  

dimarts, 22 de març del 2016

Comença a pujar la barraca número 117

Les tasques de reconstrucció de la barraca número 117, o de Mas Astafort, han continuat amb el buidat de l’interior, fins a trobar el terra sobre el que es sustenta la construcció. Addicionalment, el purisme barracaire dels aixecadors de pedres els ha portat a eliminar els muntants d’obra que sustentaven la porta d’accés, elements distorsionadors de l’estil arquitectònic clàssic de la barraca de vinya.
 
Les tasques pròpiament de reconstrucció han estat iniciades amb l’aixecament de la portalada en pedra seca, treballs que seran continuats en el decurs de les properes jornades.
    

dimarts, 15 de març del 2016

Inicis dels treballs de reconstrucció de la barraca 117 o "de Mas Astafort"

De la barraca 117, o de Mas Astafort, es podia intuir la seva presència per les quatre pedres que emergien de la superfície de la terra. S’havia de tenir certesa de la seva existència per a arriscar-se a començar a gratar. La imatge d’en Pepet Pou, conservada en el temps per a memòria de qui se n’interessés per l’assumpte, va ser determinant per a esperonar els membres del grup a remoure aquella terra que colgava el record del passat.

Seguint el seu metòdic procediment (encara no escrit), els pedrasequers van començar netejant l’entorn de la construcció, eliminant bardisses i matolls que entorpien les tasques principals, com cirurgians de la terra que volen guarir una ferida.

Quan les barraques deixen de ser-ho és, normalment, perquè es produeix una implosió, fet que implica una acumulació de runa en el seu interior que s’ha de buidar, amb paciència, per a iniciar el procés de restauració. En el decurs d’aquesta segona tasca, els esforçats treballadors del roc pelat han desvetllat una construcció més gran de la que s’esperaven i s’han trobat amb  l’hora de plegar sense haver arribat al pla sobre el que es sustentava la barraca original, tot i haver desplaçat tres o quatre metres cúbics de material, barreja de rocs i terra plena d’història. Hi haurà feina per a dedicar-hi uns quants dies.

dimarts, 8 de març del 2016

Es reprèn l’activitat

Br 114
Quan un s’entesta en fer barraques de pedra seca utilitzant còdols, o pedres rodones, ha d’estar disposat a patir les conseqüències. La barraca número 114, altrament coneguda com “la del Camp del Marsol”, es va refer utilitzant aquestes inestables pedres arrodonides, que ja en formaven part d’origen no se sap si per mancança d’altres amb més irregularitats o per xuleria del constructor original. El cas és que, un cop intervinguda per la tropa, la barraca ha tornar a quedar impecable i no es nota gens ni mica
 
l’important ensorrament exterior que havia patit. Tot i així, és aconsellable fer servir casc per a entrar dins d’aquesta barraca.

Br 117
Fotografia d'en Pepet Pou
Com que el temps es pot dilatar, quan està en mans dels membres del grup, ha estat el seu propòsit, abans de l’hora de plegar, trobar la barraca número 117, també coneguda com “del Mas Astafort”, i que es presumia just al davant del Molí d’en Busquets, on va ser identificada gràcies a una imatge que va obtenir en Pepet Pou. Ara cal preparar les eines per a escometre les tasques de la seva laboriosa reconstrucció, projecte que tindrà el seu inici en el decurs de la propera jornada laboral pedrasequera.

divendres, 4 de març del 2016

Col·laboració amb l’Ajuntament de Castellar del Vallès en la seva Guia Didàctica



El passat divendres, 4 de març, es va dur a terme la primera sortida de la Guia Didàctica patrocinada per l’Ajuntament de Castellar del Vallès, en la que ha col·laborat el Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar.

En aquesta activitat, un grup de P3 de l’escola El Sol i la Lluna es va desplaçar fins al Bosc de Pedres, l’espai públic habilitat pel grup de pedrasequers per a donar a conèixer el món de la pedra seca. Allà van romandre, entre les 9 i les 12,30 del matí, amb l’objectiu de treballar els  següents conceptes:

·         -Descobrir aquest espai públic urbà que s’ha pensat com a parc per a jugar
·         -Estimular la imaginació dels alumnes
·         -Fomentar el coneixement d'un element tan important i comú com és la pedra
·         -Fomentar actituds de civisme, respecte i estimació de la natura

dimarts, 1 de març del 2016

Ep! Que encara hi som



“El cronista s’ha pres uns dies de pausa en les seves aportacions a la difusió de les activitats del grup”. Aquesta afirmació es podria rellegir com “El grup s’ha pres uns dies de dedicació a l’agricultura, ja que el cronista havia marxat de viatge”. El resultat ve a ser el mateix, vist que no hi havia cap entrada al bloc en les darreres dates corresponents a la jornada laboral del pedrasequers castellarencs.
 
Pel fet que no s’havia avisat de tal circumstancia, cal demanar disculpes a tots els fans seguidors de les aventures i desventures d’aquest grup entusiasta del lític esport, no competitiu, d’aixecar pedres d’un lloc per a portar-les a un altre (algun dia serà olímpic, no en dubteu).

Per a la tranquil·litat dels seguidors cardíacs, s’ha de posar de manifest que el grup seguirà amb les seves corredories per tot el terme municipal de la població ( i fins i tot travessant les fronteres). En el decurs de la propera jornada s’aixecarà alguna pedra, queda compromès i així es demostrarà en un document gràfic.

Finalment, com a distracció i de forma inèdita, podeu veure unes imatges, rescatades recentment, en les que apareixen els precursors del grup.