dimarts, 28 de juliol del 2015

Eternum aeternitas



El cronista recorda quan, de jovenet i encara creient, el mossèn li deia que podria estar condemnat al patiment etern si es tocava massa. El cronista no recorda haver-se tocat tant com per a patir aquesta condemna en vida.

"Eternitat per a sempre" (eternum aeternitas) té tota pinta de ser una redundància, però està cercada l'expressió amb tota la intencionalitat de fer més palesa la situació de condemna en la que es veuen involucrats els membres del grup. Això és pitjor que fer una barraca sense ternal ni parpalines. El propietari de l'idea ja ha manifestat que, si se l'instal·la a les meninges una de semblant, podrà ser condemnat a l'ostracisme et per vitam; sí, fins que casqui.

En el decurs de la jornada d'avui han estat finalitzades dues tasques importants, a saber:

  1. La platja ha estat netejada de canyes. Ara, qui tingui valor de ficar-se en aquelles aigües de color més que escatològic, que ho faci, la responsabilitat serà seva.
  2. S'ha obert el camí nou que uneix la sortida del gorg amb la Font del Pi. En aquest cas la Fortuna ha tingut un paper molt important, ja que es va iniciar la tasca des dels dos extrems, com es fan els túnels, i el resultat ha estat positiu. Altres dirien el contrari, ja que, si no es troben al mig, pel mateix preu fan dos túnels.

La novetat del dia ha estat la visita d'una mostela, segurament encuriosida per la frenètica activitat que es portava a terme en aquell recó de món, i de forma tan tossuda. La bestiola s'ha passejat, ha ensumat, ha entès que allà no pintava res i ha marxat per on havia vingut, no fos que encara li assignessin alguna tasca de caire submarinista. 

Es preveu que la propera jornada sigui la de la redempció dels condemnats, amb la instal·lació de la passera i l'arranjament del nou camí, ple de bardisses i canyes.

Serveixi la crònica de resum de les activitats de les dues jornades, d'aquesta i l'anterior, donada la falta d'entusiasme del cronista i saltar-se la de la setmana passada.

Sigueu pacients, que algun dia es tornaran a fer barraques de pedra seca.


dimarts, 14 de juliol del 2015

Navegants d'aigua dolça


La jornada ha estat dedicada a l'experimentació d'un nou tipus de navegació. Seguint la petició que el cronista va formular en un post anterior, un voluntari ha aportat un estri que presentava una certa pretensió a constituir-se en vaixell de suport a la neteja de la flora interna del gorg.

Pot ser recordant aquells temps en els que el mestre els duia a passar una tarda al riu, fa uns quants dies ara, els membres del grup han provat la navegació per sobre de les aigües utilitzant un dipòsit buit, quina semblança a qualsevol aparell nàutic reconegut era la que va definir Arquímedes en el seu dia sobre els cossos submergits en un fluid.

Un pilot voluntari a afrontat el risc de ficar-se dins de l'enginy per tal de provar la seva utilitat, però la inestabilitat de l'aparell li ha fet desistir de continuar a bord d'aquell vaixell en el que tot era banyera. Pot ser l'absència de quilla, de timó, de proa i popa han estat les causes del desgovern de la nau, tot ha estat assenyadament discutit en el decurs de l'esmorzar corresponent, encara que l'opinió que s'ha imposat ha estat la que culpava del fracàs a l'absència de bateig de la nau, llençant una ampolla de cava contra el feble casc que, possiblement, tampoc hauria resistit l'impacte.

Un cop ha tornat l'adrenalina al seu nivell habitual, els membres s'han distribuït en dues seccions, una situada a l'ombra, canviant canyes de lloc, i l'altra barallant-se amb les bardisses que amagaven el camí que mena cap a la Font del Pi.

El cansament general ha marcat l'hora de plegar, moment en el que han estat premiats amb un suc de fruita que ha aportat el proveïdor del material nàutic, a mode de compensació pel  resultat poc eficaç de l'invent.

dimarts, 7 de juliol del 2015

El fruit de la recerca

En el decurs de la jornada d'avui s'han obert tres fronts, a saber: El primer ha estat la construcció d'una platja, com a mínim, per a poder estendre un parell de tovalloles; el segon s'ha dedicat a retirar canyes i més canyes, feina feixuga i repetitiva que dóna per a fer alguna purga de pecats comesos amb anterioritat, i pot ser també alguns dels que han de venir; el tercer front ha esta dedicat a la recuperació de la Font del Pi, que ves a saber l'origen del nom, ja que no s'hi troba cap pi en bastants metres a la rodona.

La platja
Aquesta darrera tasca ha estat dura, i sort que es coneixia la ubicació de la surgència d'aigua, ja que estava tot cobert d'una espessa capa de bardisses, con és habitual en aquest indret. Finalment se li han trobat quatre brocs, que són tants tubs metàl·lics incrustats a la roca i que presentaven la següent situació: a la part superior, un totalment taponat i un altre que no brollava; a la part inferior dos pels que brollava agua en abundància, tot i la sequera que es pateix.

Quan han tocat les 11 del matí, el grup, tot cofoi per la troballa de la font, ha decidit fugit de les onades d'escalfor que l'amic Hèlios els prodigava, que es troba molt generós aquests dies.

La Font del Pi
En el decurs de la propera jornada, els membres del grup combinaran les seves activitats de jardineria, recerca arqueològica i arranjadora del medi amb la d'arquitectura, no se sap si amb la intenció d'optar al premi Pritzker, això ja es veurà. La qüestió és que se'ls ha ficat al cap construir un pont que, donada les seves limitacions, es reduirà a les dimensions d'una senzilla passera, feina que els obligarà a seguir barallant-se amb les bardisses.  

Totes les meravelles que s'estan concentrant en aquest indret privilegiat donen com per a muntar una cabina, amb una finestreta, i cobrar per accedir-hi. Això és molt habitual avui en dia, com per exemple es cobra per a veure de prop el Drago Mil·lenari a l'illa de Tenerife, i només és un arbre, poc freqüent, però un arbre. Pot ser, ja deixant anar la imaginació, es crearia un lloc de treball en el que la persona que cobra, addicionalment, tingui les obligacions de mantenir el lloc net i polit, afaitant les bardisses en el moment en el que tornin a treure el cap del terra. Queda dit.