Un dels efectes nocius del temporal Gloria, en aquest cas associat a l'aigua que va deixar caure, ha estat l'esllavissada que ha patit un mur de pedra seca d'uns tres metres d'alçada, situat a la sortida de la població que apunta cap a l'Alzina Balladora.
Els murs de pedra seca, al contrari dels que es construeixen lligats amb calç o morter, tenen l'avantatge de deixar passar l'aigua que es filtra entre les pedres apilades, eliminant la pressió que haurien de suportar en cas contrari. Però aquesta propietat té uns límits que, de vegades, són superats i la construcció no aguanta dreta. És el cas que ha succeït amb el mur objecte de les atencions dels pedrasequers, que no ha estat capaç de contenir la quantitat d'aigua que el Gloria li ha tirat a sobre, en volum suficient com per a endur-se el talús en el qual s'aguantaven les pedres i aquestes van obeir les lleis de la gravetat.
Això mantindrà ocupats els membres de la colla alguna jornada més i la soca d'alzina de la barraca del Xullo disposarà de més marge de supervivència, tot i que la voluntat dels remenadors de pedres és d'escarbotar-la, com si fos un gra d'acne juvenil.
dimarts, 28 de gener del 2020
dimarts, 14 de gener del 2020
Concurs de tossuderia
En l'entrada anterior, el cronista expressava la seva fe en el deixondiment de l'alzina escapçada, confiant que la cíclica i misteriosa Natura li mantingués una alenada de vida entre les arrels, per a reeixir i ensenyar un brot verd al Sol de la primavera. Però davant del concurs de tossuderia que s'ha posta de manifest, el cronista ha perdut la confiança i es rendeix a la realitat. Els pedrasequers, tot i haver decidit moure la barraca un pam, més o menys, no renuncien a fer fora la soca de l’alzina, tot i haver presentat aquesta un certificat d'arrelament al territori, motiu que li atorgaria el dret de no sé què. Els aixecadors de pedres compten amb l'avantatge addicional de ser més nombrosos i, lògicament, poden fer torns en la relaxant tasca d'apallissar la soca.
Pel que fa a la barraca, que continua en un segon terme dins del focus d'atenció, segueix creixent pedra sobre pedra. Per altra banda, ha estat trobat un utensili que, probablement, el pagès que governava aquell tros de geografia hauria perdut en algun moment dels seu traginar d'eines. Donat que serà un pèl dificultós que algú el reclami, l'objecte serà immatriculat a nom del grup.
Pel que fa a la barraca, que continua en un segon terme dins del focus d'atenció, segueix creixent pedra sobre pedra. Per altra banda, ha estat trobat un utensili que, probablement, el pagès que governava aquell tros de geografia hauria perdut en algun moment dels seu traginar d'eines. Donat que serà un pèl dificultós que algú el reclami, l'objecte serà immatriculat a nom del grup.
dimarts, 7 de gener del 2020
Mudances
Aquest curt període en el qual els pedrasequers han gastat el temps en gaudir de les Festes Nadalenques, Cap d'Any i Reis, ha servit també per a fer un exercici d'introspecció i reflexionar sobre certes actituds de domini que mantenien el grup dins d'un atzucac. Aquesta paraula es deriva de la veu àrab “az-zuqâq” que, com és sabut, descriu un carreró estret i sense sortida, situació que es produeix amb molta freqüència en la medina, o barri antic, de moltes ciutats on es parla aquesta llengua, com és el cas de Marràqueix, per posar un exemple. El cronista ha tingut el privilegi de viure personalment situacions realment complicades, en l'interior d'aquests estrets i laberíntics carrers, on va comprovar com un petit exercici d'humilitat permetia sortir d'aquelles situacions.
Prou de digressions. Anem al gra! El cas és que, en el decurs del comentat lapse de temps espiritual, l'Àngel Anunciador ha mostrat als esportistes de la pedra seca la millor solució per a resoldre el problema de la soca rebel, opció que va ser insinuada pel cronista en algun post anterior. Doncs sí, es mourà la barraca un pèl cap a la banda del puig de la Creu i quedarà solucionat el problema. Al cap i a la fi es tracta de moure pedres que, a diferència de la soca, no es troben arrelades al terra i, individualment, pesen menys que aquell tros d'alzina. Ara, les veus crítiques diran, i per què la van tallar, doncs? Encara s'ha de conservar l'esperança de què aquest exemplar de “Quercus ilex”, un cop els esportistes del roc pelat abandonin la zona, recuperi l'ambient de pau i serenor que li permeti ensenyar un petit brot verd, indicador de la seva victòria davant les agressions sobrevingudes.
Prou de digressions. Anem al gra! El cas és que, en el decurs del comentat lapse de temps espiritual, l'Àngel Anunciador ha mostrat als esportistes de la pedra seca la millor solució per a resoldre el problema de la soca rebel, opció que va ser insinuada pel cronista en algun post anterior. Doncs sí, es mourà la barraca un pèl cap a la banda del puig de la Creu i quedarà solucionat el problema. Al cap i a la fi es tracta de moure pedres que, a diferència de la soca, no es troben arrelades al terra i, individualment, pesen menys que aquell tros d'alzina. Ara, les veus crítiques diran, i per què la van tallar, doncs? Encara s'ha de conservar l'esperança de què aquest exemplar de “Quercus ilex”, un cop els esportistes del roc pelat abandonin la zona, recuperi l'ambient de pau i serenor que li permeti ensenyar un petit brot verd, indicador de la seva victòria davant les agressions sobrevingudes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)