 |
| El forat a taponar |
Les obres dels grans arquitectes són una bona
font d’informació. Els membres del grup, sense pretensions més enllà de les seves
possibilitats, volen inspirar-se en les obres de Gaudí per a escometre el
projecte de la cúpula que haurà de coronar la barraca de la costa d’en Jan.
Fins i tot s’han atrevit a fer plànols per a
guiar-se en l’amuntegament de pedres, centímetre més o centímetre menys, per
tal de que la simetria sigui l’element que governi aquell conjunt de forces que
ha de mantenir la construcció dreta.
Mentre uns es dediquen a ubicar les pedres amb
tot l’encert que els hi dóna el seu enteniment, altres s’esforcen en cercar
rocs pel voltant, traginar aigua o, si els hi ve de gust, mirar el que fan els
companys i animar-los amb fervor.
 |
| Els plànos secrets de la cúpula |
L’hora sagrada de l’esmorzar esdevé un conclave
en el que s’exposen les diferents opinions, altrament dit brainstorming, per allò d’actualitzar els processos de treball. Amb
renovades energies i l’ànima plena d’entusiasme, es reprenen les obres per a
veure com, de mica en mica, el forat pel que es veu el cel, des de dins de la
barraca, es va fent cada vegada més petit.
En aquesta obra encara s’ha de gastar temps i
forces, ja es va avisar: no és una barraca vulgar i corrent. Encara que no
es conegui un amo disposat a pagar-lo, crec que la seva finalització serà mereixedora d’un
bon esmorzar de forquilla. Ja ho veurem ...
Avui s’ha solucionat una emergència. El grup
havia tingut noticia de l’enderroc accidental d’una part de la barraca número
57 o “del Pere Cardona”, i s’ha decidit donar solució a aquesta urgència, per
tal d’evitar un deteriorament més acusat en el decurs del temps.
Aquesta era una de les primeres barraques
quina reconstrucció va ser escomesa pels tocats per la pedra de Castellar. És
una barraca que va servir d’escola de formació en la poc valorada tasca d’amuntegar
pedres amb un cert ordre, per a concloure en una construcció que pugui ser
admirada. És evident que els errors hi són presents en tota fase de formació i,
pot ser, és aquesta la causa de l’esllavissada que ha patit la seva paret que mira
cap a llevant, al costat esquerra de la porta d’accés.
Els membres del grup s’han posat ràpidament en
marxa per a escometre les tasques de restauració, aquesta vegada amb una mica
més de gràcia donada l’experiència acumulada al llarg de la seva dilatada
trajectòria.
Les fases han estat ràpidament completades:
Estudi de la situació, neteja del camp de treball, acumulació de pedres
separades per mida, recol·lecció del preuat “rípio”, consolidació de la base i amuntegament de pedres allà on han d'anar; en aquesta mena de joc del “Tetris” que suposa
encaixar formes de dalt a baix, amb l’inconvenient de la irregularitat de la
forma de les pedres que la natura escampa pel bosc. Finalment es restaura la
terra del sostre, es taponen els forats amb petites pedres i es gaudeix de l’obra
finalitzada. 
