Els membres del grup saben que l’anarquia que els governa sempre dóna bons resultats. Que si volta, que si llinda ... Es decideix per majoria simple fer una volta ajudant-se de l’enginy de fusta anomenat cindri o cintra, que s’usa per a suportar les pedres que donaran la forma a la volta. Un cop ubicades les irregulars dovelles al seu lloc, es retira la peça de fusta i totes les pedres se’n van a terra, el que vol dir que, a aquella barraca, no li ve de gust lluir una volta a la seva porta.
L’opció de llinda ganya protagonisme i el grup s’afanya en transportar una gran pedra que, entre les que es troben per les rodalies, es considera la més indicada per a assolir aquestes funcions. La pedra en qüestió, per les seves mides, podria fer les funcions d’una làpida en una sepultura corrent, motiu pel qual els membres del grup han de sumar els seus esforços per a poder transportar-la i, el que és més important, aixecar-la per a ubicar-la al damunt de la porta. Cordes, pals, cintes, mans, esbufecs i renecs són els elements essencials per a aconseguir aquesta agosarada fita. La jornada laboral fineix just en el moment de posar aquesta gran pedra al seu lloc, no queda esma per a més.