Pocs però valents

El dia no es presentava bé per a moure's dins d'una estreta franja de terreny, encara que es traginessin rocs amunt i avall. Per altra banda, el fred ha foragitat el més sensibles i només s'ha aconseguit reunir una esquadra sense caporal. La seva tasca principal ha consistit en escalfar el seu físic desbrossant i netejant dues feixes a la zona on resideix l'erecte menhir. Alguna idea nova tenen al cap aquests artistes rupestres i necessiten espai per a desenvolupar-la. 

El cronista té indicis que aquell lloc havia estat freqüentat per un mestre, quina tasca principal havia estat la de rectificar les conductes un pèl salvatges dels mocosos d'aquella època. El s'esforçava en fer-los entendre que aprenent el nom dels reis visigots o els afluents de l'Ebre per la dreta no era suficient per a assolir la condició d'home aprofitable. Ell volia insuflar sensibilitat i ganes d'aprendre en aquells tendres cervells. Un cop al mes, els portava d'excursió a aquell bucòlic paratge i, mentre els nanos maquinaven en com apedregar els pardals que per allà volaven, el mestre llegia didàctics “Provervios y cantares” de Machado, com aquest de rabiosa actualitat: 

De diez cabezas, nueve 

embisten y una piensa. 

Nunca extrañéis que un bruto 

se descuerne luchando por la idea.

 

Jornada multitasca

La jornada d'avui ha tingut diferents capítols: 

S'ha iniciat amb la plantada de lliris a la barraca 147, tot i que no han estat recollides les oportunes imatges. Aquesta tasca dóna per finalitzada la restauració d'aquesta construcció. 

Els voltants de la barraca doble que ostenta el número 142, dedicada a en Josep Maria Torras i a l'Anna Pallejà, havien estat envaïts per tota mena de bardisses i calia fer una bona neteja per a tornar-li la beutat que mostra nua, amb l'únic guarniment del estris artístics instal·lats expressament. 

Finalment se li ha pres la mida a la barraca número 161, o de Goleres, amb la intenció de completar la seva identitat en el catàleg de les barraques. 

El barracaire docte en veus recol·lectades hauria agraït la restauració de la seva barraca amb expressions eloqüents, com ara: Heu exornat la meva barraca, que farà forrolla, i tantost sadolleu el vostre urc, tostemps tindreu el meu opim i pregon agraïment.

 

La sensibilitat també té cabuda entre les pedres

Fa fred, molt fred. Els guants d'obrer tot just protegeixen una mica les mans, que s'acaben d'escalfar engrapant pedres. Els pedrasequers exhalen l'alè construint petites boires, com si fumessin gruixuts cigars de l'Havana, però no paren de moure rocs d'una banda a l'altra. Una mica més i ja està. Apa! El caramell ja s'assenta en el lloc que li pertoca i aviat es trobarà envoltat de la verdor dels lliris. 

Ep! Un arc de sant martí penja d'un arbre. Què és això? No..., no es tracta de cap sortida d'armari. És un homenatge a Joan Salvat-Papasseit acompanyat del poema que diu: 

Damunt mon vaixell 

 l'arc de Sant Martí 

com un gran cinyell. 

 Totes les sirenes 

engronxant-se en ell. 

El barracaire abassegador de paraules està content com un jònec, el seu urc reboteix per sobre de la faixa quan està de platxèria amb la xurma, mentre tot gai trascola el seu vi.

Desafiant el clima

Malgrat l'avís de temporal, una petita esquadra sense caporal s'ha presentat a la feina. Eren pocs i, conseqüentment, no s'ha produït un avenç significatiu en el procés de restauració de la barraca. però ja sabeu que a pas de bou s'hi arriba prou.

El que sí que ha fet feina ha estat el barracaire col·leccionista de paraules. Ara està molt content perquè n'ha après moltes, de noves. Àdhuc, estant molt aqueferat, s'allera de conhortar els ensopits en el desori de les paraules, i no s'atorrolla mentre xerra. Ara ja no és un enze!