Una rosa molt ufanosa

S’ha optat pel colo groc per a pintar allò que quedava de la rosa dels vents i ha quedat molt bé. Ara sí que es pot dir que l'execució de l'obra ha finalitzat.

Els artistes han omplert l'objectiu de la càmera per a obtenir la imatge que farà de testimoni de la seva gesta. Les futures generacions no necessitaran el mòbil per a que la intel·ligència artificial els indiqui des d’on bufa el vent, sempre i qual bufi, és clar.

La rosa dels vents mig maquillada

L'estructura de la rosa dels vents ja està finalitzada. Ara s'està procedint al tunejat.

S’ha fet la instal·lació dels rètols que apunten cap als vents que toquen i s’ha iniciat el pintat de les formes geomètriques que engalanen la construcció. De moment s’ha pintat una part de color verd, ara està en discussió el color que s'aplicarà a la resta. Uns deien fer-ho de color blanc, però blanc i verd és el color del Real Betis Balonpié i no acaba de quadrar. El color rosa també ha quedat descartat, no se sap el perquè.

La mistela, un cafè amanit i unes galetes de xocolata han creat un ambient amigable i s'ha optat per no discutir més sobre colors.

El moai s’ho mira amb cara de no entendre res del que allà està passant, tot i que la seva hieràtica cara mai mostra emocions.

No us perdeu el següent capítol per a esbrinat la solució adoptada.

La Rosa dels Vents ja marcarà el mestral, quan bufi.

La Rosa dels Vents ja marca la procedència aèria del mestral, tot i que no bufava en el moment de la instal·lació, però quan ho faci ja es podrà identificar aquell l'aire que ve del nord-oest, com els vikings.

El grup s’ho ha passat d'allò més bé fent pastetes amb morter, obra necessària per a instal·lar un anell de pedres al voltant del roc esculpit.

La feina encara no s’ha acabat. Els pedrasequers-artistes-paletes es convoquen per a dedicar una altra sessió, com a mínim, que permeti deixar enllestida aquella guia del zèfir.