dimarts, 25 de juliol del 2017

Feina i gresca


Arxiu de pedres
El dia de sant Jaume el Major era el més indicat per a fer miracles amb les pedres. L’apòstol en tenia traça en aquestes qüestions, després d’aquell àngel que se li va aparèixer a Lleida per a treure-li l’espina que s’havia clavat al peu, allà on ara s’hi pot trobar la capella del Peu del Romeu (1399); o quan el 2 de gener de l’any 40, quan es trobava pel barri del Tubo de Saragossa prenent una cervesa, se li va aparèixer la Verge Maria sobre un pilar per a dir-li que fotés el camp cap a Palestina. D’aquesta aparició es van produir dos fets importants, a saber: el primer és que al voltant d’aquell pilar es va construir la Basílica del Pilar, on ara es venera aquella imatge anunciadora; per altra banda, l’apòstol, fent cas de l’anunci de l’aparició, s’embarcà cap a Terra Santa i, només posar els peus a terra, el van empresonar i li van separa el cap de la resta del cos per ordre d’Herodes Agripa I. Vet aquí la broma de la Mare de Déu. El que encara no se sap és com es va traslladar aquell cos, amb el cap sota el braç, des d’aquelles llunyanes contrades fins a Santiago de Compostela (mysterium fidei).
Això va bé ...

Les pedres que han arreplegat els pedrasequers no han estat subjecte de cap aparició ni de cap miracle; el seu nas, expert en ensumar-les, les ha localitzat no gaire lluny de l’obra. Han estat classificades per formes i mides, a punt per a ser hissades a la seva ubicació definitiva. A l’hora de pujar-les, l’apòstol també s’ha fet l’orni, i ha estat el que porta el seu nom junt amb la resta de companys els que han aconseguit pujar els murs i els contraforts d’aquesta monumental barraca.
Els esportistes

Abaltits pel pes dels rocs, tot capcinejant, els esportistes de la pedra seca han adreçat les seves passes cap a can Petasques, amb la intenció de deixondir-se libant l’elixir del vermut blanc i negre (amb o sense sifó), interpolat per les xistorres, les escopinyes i les olives farcides que es van congregar en la celebració. A l’hora de pagar, l’apòstol va tornar a mirar cap a una altra banda, tot xiulant, i va ser el seu deixeble qui es va gratar la butxaca, ajudant pel Quim, que es trobaria amb sant Joaquim el dia següent, personatge que, segons el protoevangeli de Jaume (un altre Jaume) va ser el pare de la que li va gastar la broma al Jaume anterior. Tot queda en família. Amén!

Gràcies Jaume, Gracies Quim.

dimarts, 18 de juliol del 2017

Perseverança

El model
Una de les qualitats que fan que el grup pugui reeixir en els seus reptes és la seva perseverança, aquell mateix tarannà que mostra la laboriosa abelleta construint poc a poc les cel·les dins del seu rusc. Els pedrasequers no s’angoixen pel pas del temps ni per l’esgotament físic, ells van fent poc a poc, a pas de bou que s’hi arriba prou, i veuen com la construcció va prenent forma, encara que es posi de manifest la seva inveterada maledicció: que falti pedra.

El caramell
La barraca ja pot aixoplugar un dels seus patrocinadors en el cos que ha estat finalitzat, coronat per un erecte caramell que espantarà les bruixes en quilòmetres a la rodona. Oi que no n’heu vist pas cap bruixa per aquestes contrades? Això vol dir que els caramells de les barraques funcionen a la perfecció.
Treballant

Ara cal continuar amb el segon cos i, de passada, reforçar els contraforts que els han de mantenir dempeus un parell de segles més, no cal ser ambiciós. Aquesta tasca s’està portant a terme d’una forma molt rigorosa i seguin uns models com el que podeu observar a una de les imatges. Però caldrà que al puig de la Creu trobin pedra suficient com per a abastir la golafreria pedrasquera sens límits del grup, tot sense haver de tocar el castell que corona el seu cim, que patirà un atac d’enveja quan la barraca estigui finalitzada.

dimarts, 4 de juliol del 2017

Més val traça que força

En Jordi García Salinas (1994) recull en la seva obra “Refranys i frases fetes populars catalanes” el que dóna títol a aquesta crònica. El cronista desconeix si l’autor havia estat en contacte anteriorment amb els hàbils pedrasequers o, simplement, va fer una traducció quasi literal del “Más vale maña que fuerza” castellà. La qüestió principal és que, un cop més, els caps pensants del grup, avalats per títols universitaris dels d’abans, que són els que tenen un valor empíric i envellit en bota de roure, han donat resposta als reptes tècnics que es presenten en el, cada cop més tecnificat, esport d’aixecar pedres d’un lloc per a posar-les en un altre.

A la imatge podreu observar l’enginy que ha estat provat reeixidament en el decurs de la jornada d’avui. Possiblement, en les properes setmanes trobareu les seves rèpliques a les botigues dels xinesos, que són especialistes en copiar tots els aparells d’utilitat comú i a preus més baixos.

Aquest estri és d’unes prestacions immillorables per a desplaçar pedres amb el mínim esforç i funciona en tots dos sentits, és a dir: les puja i les baixa. La seva reversibilitat serveix tant per buidar les barraques de les pedres caigudes al seu interior, quan es comencen les tasques de la seva restauració, com per a pujar-les després a les parets que es van aixecant de nou. Podeu apreciar que el seu funcionament és bastant senzill i només requereix el concurs de dos operaris, un a cada punta de l’aparell; es carrega el carro de pedres o cabassos plens de ripio i s’estira o es deixa anar la corda, en funció de si es vol pujar o baixar el material, fent-lo lliscar sobre els rails de fusta. Es troba en curs la seva certificació tècnica i l’estudi del seu MTBF (Mean Time Between Failure).

A la imatge de l’estat actual de la barraca podreu apreciar una millora, respecte de les imatges anteriors, que prova l’eficàcia aconseguida amb la utilització de l’aparell inventat. El que no queda clar és l’eficiència del sistema, ja que es podria disparar el pressupost inicial de l’obra, tot i que hi ha el recurs de desviar una part de les partides destinades a ratafia.

Mentre un grup feia servir la joguina, un altre ha estat castigat a barallar-se amb els arítjols que encara campen a lloure per aquelles terres, tasca que esdevindrà una nova versió de la condemna de Sísif, i quan arribin a un extrem del camp, veuran que ja han brotat de nou els arítjols tallats al principi. Ara que, amb un bon esmorzar, totes les penes s’esvaeixen, com les bruixes quan s’entrebanquen amb un caramell ben plantat.