dimarts, 25 de juliol de 2017

Feina i gresca


Arxiu de pedres
El dia de sant Jaume el Major era el més indicat per a fer miracles amb les pedres. L’apòstol en tenia traça en aquestes qüestions, després d’aquell àngel que se li va aparèixer a Lleida per a treure-li l’espina que s’havia clavat al peu, allà on ara s’hi pot trobar la capella del Peu del Romeu (1399); o quan el 2 de gener de l’any 40, quan es trobava pel barri del Tubo de Saragossa prenent una cervesa, se li va aparèixer la Verge Maria sobre un pilar per a dir-li que fotés el camp cap a Palestina. D’aquesta aparició es van produir dos fets importants, a saber: el primer és que al voltant d’aquell pilar es va construir la Basílica del Pilar, on ara es venera aquella imatge anunciadora; per altra banda, l’apòstol, fent cas de l’anunci de l’aparició, s’embarcà cap a Terra Santa i, només posar els peus a terra, el van empresonar i li van separa el cap de la resta del cos per ordre d’Herodes Agripa I. Vet aquí la broma de la Mare de Déu. El que encara no se sap és com es va traslladar aquell cos, amb el cap sota el braç, des d’aquelles llunyanes contrades fins a Santiago de Compostela (mysterium fidei).
Això va bé ...

Les pedres que han arreplegat els pedrasequers no han estat subjecte de cap aparició ni de cap miracle; el seu nas, expert en ensumar-les, les ha localitzat no gaire lluny de l’obra. Han estat classificades per formes i mides, a punt per a ser hissades a la seva ubicació definitiva. A l’hora de pujar-les, l’apòstol també s’ha fet l’orni, i ha estat el que porta el seu nom junt amb la resta de companys els que han aconseguit pujar els murs i els contraforts d’aquesta monumental barraca.
Els esportistes

Abaltits pel pes dels rocs, tot capcinejant, els esportistes de la pedra seca han adreçat les seves passes cap a can Petasques, amb la intenció de deixondir-se libant l’elixir del vermut blanc i negre (amb o sense sifó), interpolat per les xistorres, les escopinyes i les olives farcides que es van congregar en la celebració. A l’hora de pagar, l’apòstol va tornar a mirar cap a una altra banda, tot xiulant, i va ser el seu deixeble qui es va gratar la butxaca, ajudant pel Quim, que es trobaria amb sant Joaquim el dia següent, personatge que, segons el protoevangeli de Jaume (un altre Jaume) va ser el pare de la que li va gastar la broma al Jaume anterior. Tot queda en família. Amén!

Gràcies Jaume, Gracies Quim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada