diumenge, 30 de desembre del 2012

Compartint amb el grup de Sant Llorenç Savall



Avui ha estat un dia especial. Dos membres del grup s’han desplaçat a la població veïna de Sant Llorenç Savall per a compartir una jornada amb el grup de pedra seca d’allà.

La barraca número 196, altrament dita “del Pi Blanc”, estava a punt per a tapar el petit forat de la seva magnifica cúpula amb la pedra corresponent, portada a sobre d’un carretó des del punt en el que el Jordi Guillemot l’havia localitzat amb anterioritat. Un cop tapada aquesta fontanel·la i farcits de pedres més petites els forats que deixava al descobert el seu assentament, es va procedir a escampar una raonable quantitat de cendra sobre el sostre, procediment previ al seu cobriment de la terra que havia al voltant. Les feines han quedant enllestides després de plantar i regar un grapat de lliris, encarregats de retenir aquella terra amb les seves arrels. La barraca presenta un aspecte imponent, de molt acurada fàbrica i amb unes mides que la fan destacar.

El Jordi també ha mostrat al grup una altra barraca que es troba molt propera a la que havien treballat, construcció actualment enfonsada en la que es poden veure unes pedres enormes, ciclòpies, per a les que es necessitaran potents eines si es volen moure del lloc on reposen.

L’equip mixt que s’ha format ha treballat de forma molt coordinada, i en un ambient de germanor que neix espontàniament entre la gent que estima aquest tipus de construcció.

Volem agrair al grup de pedra seca de Sant Llorenç Savall que ens hagin acollit tan cordialment i el glopet de licor de barraca amb el que ens ha obsequiat el Jordi, a mode de comiat en el gaudiment de les festes nadalenques.

Bon Any 2013 per a tothom!!!  

dimarts, 18 de desembre del 2012

Reconstrucció de la barraca 98 o “de l’Agnès”



Estat inicial
La barraca quina reconstrucció enceten els membres del grup va estar molt de temps esquivant –los, quan passaven al seu costat per a arranjar les construccions que es troben al seu voltant. Va ser l’incansable Jordi Guillemot (http://www.caudelguille.net) qui va sortir del camí per a trobar-la, motiu pel qual va ser batejada amb el nom de la seva filla. Avui, el Jordi ha estat present en el procés inicial de neteja dels voltants i desenrunament.

Treballs de reconstrucció
Aquesta barraca presenta un armariet a ran de terra que, presumiblement, s’utilitzava per a ubicar el canti i mantenir l’aigua fresca. La seva construcció estava consolidada a base de una bona quantitat de pedres planes que han estat extretes del seu interior, on havien caigut en enfonsar-se la construcció, presumiblement a causa de la gruixuda arrel d’un pi que va tenir la mala idea de créixer a ran de porta. La seva façana es troba orientada cap a llevant i la part posterior està encastada en el pendent que baixa del camí.
  
Presenta un enfonsament important de tota la meitat anterior, fet que obligarà a esmerçar esforços per a restituir-li el seu aspecte original.

dimarts, 11 de desembre del 2012

Fent de mainadera. Roure del Castelló




Avui el grup ha fet de mainadera. En la seva estima per la Natura, els aixecadors de pedra seca han dedicat la jornada d’avui a protegir un petit roure que, membres del Centre Excursionista de Castellar, van plantar al puig del Castelló, com a commemoració dels esdeveniments que es publicaran més endavant, en el decurs de l’any vinent, i del que es van cuidar de regar periòdicament per al seu correcte arrelament en aquell terreny, motiu pel qual aquest projecte d’arbre va resistint.

Durant el matí s’ha fet una recollida de rocs amb els que s’ha construït un mur de contenció al voltant del tendre tronc del roure, encara guiat, que, al mateix temps, permetrà canalitzar l’aigua de la pluja cap a les seves arrels. 

Donat que es tracta d’un roure urbà, la seva posada en llibertat en el medi salvatge ha de ser un pèl tutelada, ja que es troba en període d’aprenentatge per a alimentar-se correctament per si mateix. 

El puig del Castelló (576 m.) és una atalaia des de la que s’albira tota la cara est del massís de Sant Llorenç, des de La Mola fins a Roc Sereny, conformant una imatge que impacta en l’espectador. Aquesta meravellosa vista és la que es posa pel davant del jove roure plantat, que aporta un punt d’interès emocional a aquest lloc de tan gran interès paisatgístic.


dimarts, 4 de desembre del 2012

Jornada d'esbarjo amb els pessebristes



El fet de comptar amb un parell de pessebristes al grup aporta un cert privilegi, el de poder celebrar una trobada en el lloc precís on s’exposen les seves magnífiques obres.

No us perdeu l’exposició d’aquest any, que compta amb peces molt elaborades que us deixaran bocabadats.