La barraca número 13, la de la costa del Jan, es troba a ran del camí que puja cap a Castellar Vell, un corriol bastant transitat per les persones que accedeixen a peu a aquell emblemàtic paratge o que, simplement, segueixen el circuit de Natura que va publicar i marcar el Centre Excursionista de Castellar ja fa un bon grapat d’anys. A banda de l’entestament de les bardisses en créixer allà on fan més nosa, els cadells d’home -no gaire ben ensinistrats-, tenen una inveterada tendència a enfilar-se allà on les seves cames els hi permeten i tot fa pensar que, l’estructura de l’esmentada barraca, els atreu de forma irresistible. Coneixedors que a un dels seus costats s’havien desprès algunes de les pedres que tan curosament havien col·locat, els pedrasequers han anat a guarir la ferida, tot i que és la tercera vegada que assisteixen d’urgència aquesta construcció que, preveient les circumstàncies comentades, ja es va restaurar aglutinant les pedres de la seva estructura interior amb ciment, fent-la més sòlida i foragitant el risc d’esfondrament.
Les tasques escomeses no han estat de gran calibre, motiu que ha permès la tropa fer un esmorzar campestre, buidar el pap de renecs i tornar d’hora cap a casa contents i sadolls per la feina feta.