dimarts, 22 de desembre del 2015

Barraques i camins

Obrint pas
Les barraques que restauren els membres del grup no tindrien cap sentit si no són visitades, i no per donar ales al ego dels pedrasequers ja que el tenen ben controlat. El medi on es troben aquelles peces és la sala d'exposicions de les seves obres d'art, i s'ha d'anar allà per a extasiar-se amb tan magnífiques obres, fet que requereix disposar d'uns camins transitables.

En aquesta jornada el grup ha tornat a partir-se en dues seccions, una tenia com a objectiu netejar el camí que uneix un dels circuits de barraques que s'ha dissenyat allà, pas barrat encara pels arbres que no van aguantar drets en les passades ventades, alguns d'ells amb un diàmetre de soca considerable. Aquesta secció, amb el concurs de dues serres mecàniques i d'altres eines esmolades, s'ha posat a treballar amb molt d'entusiasme, tallant a tort i dret tot el que trobaven pel davant.

En plena feina
L'altra secció s'ha instal·lat a la barraca del Camí de Cavalls, on tenien la intenció d'adreçar l'alzina que havia crescut al ben mig del seu interior, amb l'objectiu de mantenir-la allà dins donant-li a la barraca la imatge d'un monumental gerro amb una planta que no calia regar. En buidar l'interior de la construcció, ja s'havia dit que les arrels del arbret havien quedat bastant exposades i, en intentar posar dreta la soca han cedit dels seu arrelament precari i ha caigut, així que el dilema sobre alzina dins o alzina fora ha quedar definitivament resolt.

Detall d'armari interior
En aquesta ocasió, fet inusual i que s'evitarà la seva repetició, la cerimònia de l'esmorzar ha estat celebrada per separat, cada secció allà on es trobava, ja que, d'haver-se volgut reunir per a combregar plegats, s'hauria fet massa tard. Tot i així, s'ha compartit la provisió de catànies i figues seques quan s'ha tornat a reunir tot el grup, ja amb les mans a la massa de les feines de restauració de l'esmentada barraca.

Hi ha molta pedra i bona però, coneixent a aquesta tropa, el cronista no té cap mena de dubta que encara en faltarà.


dimarts, 15 de desembre del 2015

De la barraca 26 a la 25, sense descans

A la barraca de Cal Co, que llueix el número 26 grava a una pedra de la seva porta, s'havien de finalitzar les tasques per a deixar-la en estat de revista. Calia fer-li una corona de pedres per aguantar la terra en la que es plantarien els lliris, plantes que s'havien recollit pel camí d'un talús de la carretera que mena cap a aquelles contrades.

Dividit el grup en dues seccions, la primera ha atès les esmentades tasques, mentre la segona ha adreçat les seves passes cap a la veïna barraca del Camí dels Cavalls, que ha estat premiada amb el número 25 en la voluble fortuna de la catalogació de les barraques.

El grup ha reunit les seves dues seccions a l'hora litúrgica de l'esmorzar, al peu de la primera barraca, on s'havia mogut una gran pedra per a fer de seient al costat de la porta, lloc honorífic que ha estrenat un membre del grup que havia aportat una idea enginyosa per a moure aquell gran roc. Un cop conclòs aquest moment iniciàtic, s'ha procedit a la cerimònia de fotografiar el conjunt, pel gaudi de les generacions futures.

La segona construcció compta amb una alzina que li ha crescut en el ben mig de la seva planta, fet que ha produït un intens debat entre els membres del grup sobre si deixar-la allà, i que sobresurti per sobre del sostre de la barraca com un plomall, o tallar-la i mantenir el rigor barracaire de sostres sorrencs amb lliris i caramell. El cronista, deixant-se portar pel seu heterònim iconoclasta, opina que s'hauria de deixar allà l'arbre, fins i tot ha proposar mantenir visibles les arrels que quedaran a l'aire en netejar el fons de la barraca, però tot fa pensar que no tindrà èxit aquesta segona proposta. Quan estigui enretirada tota la runa de l'interior de la barraca serà emès el veredicte definitiu.

S'ha avançat en la neteja del voltant, en el buidat de l'interior, en la classificació de pedres, en la localització de la porta y en la identificació de la llinda.


dimarts, 1 de desembre del 2015

Celebració

En Ramon planta lliris
Els pedrasequers, a banda d'ensumar pedres i apilar-les en forma de barraca, també tenen una vessant lúdica que els porta a gaudir de la celebració de dates significants, com pot ser l'aniversari dels seus membres.

En aquesta ocasió s'ha acumulat l'assoliment de l'arribada als 15 lustres de dos dels seus membres, en Quim i en Jaume, fet que no es podia passar per alt i calia gaudir de la generositat dels homenatjats, que han convidat els seus companys a un àpat de menú al restaurat El Caliu de Sant Llorenç Savall.

Ara l'Albert
Com és el seu costum, els membres del grup han tingut la trobada setmanal a la Plaça del Calissó, encara que una hora i mitja més tard de la que tenen el costum de trobar-s'hi en jornades de feina. Un dels membres del grup ha aprofitat el moment per a obsequiar els seus companys amb un recull de poemes sorgits de la seva imaginació poètica, en forma de haikus acompanyats d'imatges complementàries de les emocions que inspiren aquestes breus composicions. El cronista, que també és aficionat a ajuntar lletres amb un determinat ordre coherent, s'ha sentit feliç de trobar un esperit agermanat. Gràcies Lluís.

El camí s'esborra
a la muralla de sorra, 
arribant al mar.


La del cronista
La jornada ha estat amenitzada per les visites que ha organitzat el col·lega titular del barraquisme llorençà, en Jordi Guillemot, que ha portat el grup a visitar tres barraques amb les que ha homenatjat sengles  membres dels pedrasequers castellarencs, entre ells aquest cronista que s'ha sentit molt honorat. En totes tres, els titulars han fet una simbòlica plantada de lliris que han regat després, amb l'aigua transportada amunt i avall, entre branques de romaní i flairades de farigola.

Tomba
Un cop finalitzada la cerimònia iniciàtica de l'adjudicació de barraques, i després de visitar les restes de les tombes visigòtiques que hi ha per allà escampades, el grup ha adreçat les seves passes cap el lloc de la celebració.

L'hora lúdica
Un bon menú, en el que s'inclou un arròs caldós de llamàntol i graellada de peix, ha servit de nexe per a les converses que volien derivar cap a la política, encara que han estat correctament adreçades cap a temes de més transcendència, com ara la millor forma d'ubicar les pedres, unes sobre les altres, i el físic de les dones que es presenten pels diferents partits, en les properes eleccions espanyoles, sense cap connotació masclista, només amb una certa aproximació estètica de bons apreciadors de la bellesa, i encara no s'havia arribat als cafès amb gotes.

Cal Comònies
Amb els ànims ben aixecats, els que no han abandonat el grup per qüestions d'urgència, han adreçat les seves passes cap a la Vall d'Horta, ho han visitat la barraca del Comònies, peça que ha gaudit del respecte de la Diputació i ha estat guardonada amb uns pals indicadors i el rasurat de la vegetació que la mantenia a l'ombra de les mirades passavolants. Aquesta visita a conclòs la jornada i cadascú cap a casa seva.

El dimarts vinent, dia de la setmana que resumeix la reduïda jornada laboral dels pedrasequers, cau en festiu i, evidentment, no hi haurà trobada laboral, faltaria més! També s'ha de reposar.