Doble llinda i quasi feta la volta

I ara vindrà el tancament de la volta, la terra a sobre, el lliris i la barraca quedarà llesta per a la seva revisió per part de les autoritats competents. 

Com podeu comprovar a les imatges, els barracaires han fet un esforç d'imaginació i ha quedat una doble llinda de concurs. Enhorabona! 

El nostre rabassaire il·lustrat continua fruint de les lectures de la seva biblioteca particular. Ara s'ha trobat amb Psique, fugitiva de Venus que la vol castigar per haver entabanat al seu fill Cupido, que l'ha deixada amb la seva llavor a dins i haurà d'infantar un nét de la deessa. Se les ha tingut amb el missatger dels déus Mercuri qui, manat per Venus, ha anat esbombant pertot arreu el negligit comportament de Psique i ofereix una recompensa per la seva delació. El nostre pagès no té cap intenció de dir-li on és amagada, però li ofereix un tast del seu vi i el missatger marxa ben content.

 

Una llinda ben plana a la barraca 160.

Seguint el procediment del bon barracaire, la 160 continua la seva progressió de forma bastant animada. 

La brigada de pedrasequers ha dividit les seves forces i, mentre uns es dediquen a rasurar soques invasores, altres refan murs que havien claudicat en les seves funcions. Pel que fa a la construcció principal, ja compta amb una llinda ben plana i ben assentada sobre unes petxines que li fan de crossa. 

Cal fer esment que s'ha unit un nou membre a la colla. Ha passat l'oportuna revisió, en la qual s'ha posat de manifest la seva força física, el seu seny pedrasequer i una edat que li permet tenir un futur d'aixecador de pedres bastant llarg. Encara ha de demostrar el seu lèxic de renecs i la seva capacitat crítica. Uns quants esmorzars comunitaris desvetllaran aquestes incògnites. 

En aquesta ocasió, el rabassaire il·lustrat viatja en el vaixell d'Odiseo, sacsejat en mig d'una tempesta a la mar Egea, atansant-se a l'illa de les sirenes. Ell també s'ha fet lligar al pal major de la nau, carregat de curiositat de sentir el cant d'aquelles bèsties encisadores... El vi de 18 graus que conreava, junt amb la lectura de l'obra d'Homer, l'havia fet caure en un profund son tot carregat d'aventures.

 

La barraca número 160 ha rebut les atencions dels pedrasequers.

Ha estat buidat l'interior i s'ha posat ordre entre les pedres caigudes de la construcció original i de les que es trobaven pels voltants. 

Aquesta barraca té ínfules de construcció il·lustrada. El seu interior estava equipat amb una fornícula que, segurament, tindria unes funcions més elevades que les que correspondrien a la categoria de la barraca d'un rabassaire vulgar. Si ens deixem gronxolar en els braços de la fantasia, podem imaginar un camperol que s'arrecera a l'interior de la barraca i agafa un llibre de la fornícula, que manté a mode d'humil biblioteca, i es posa a llegir paraules que el transporten per l'espai i el temps sense límit, oblidant per una estona les feixugues tasques que l'esperen fora. El complement d'aquesta utòpica imatge seria un porró del vi que ell mateix ha produït, munyit del raïm que ha crescut en una terra regada amb la seva suor. 

Els “harrijasotzailes” locals no han dedicat el seu temps d'aquest matí a llegir un llibre ni a aixecar cap porró de vi. Han remenat pedres, han renegat, han fet conya i, fins i tot, discutit una mica, però tot dins del prudent i seré tarannà que els caracteritza.

 

La 93 finalitzada i ara li toca a la 160

La barraca número 93, amb el sobrenom de “d'en Vicenç Sellés” ja es troba coronada per uns magnífics lliris que estan disposats a florir quan toqui, no pas ara. S'ha celebrat la cerimònia d'inauguració amb la presència de les autoritats barracaires (no en calien més) i després la tropa ha adreçat les seves passes cap a la barraca a la qual li ha caigut la sort del número 160, tot i que es desconeix encara quina és la que lluirà el número 159. 

Aquesta nova barraca cau dins del tros d'escorça terrestre de la propietat del Puig de la Creu, és a dir, que en Gener Martí tindrà l'honor de batejar-la amb el nom que més li agradi. 

És una barraca bastant sencera, com podeu apreciar a la penúltima imatge, i que no requerirà de gaires esmorzars per a restaurar-la, llevat que es compliqui l'operació amb absències injustificades d'operaris, per exemple, però no es creïble que això pugui passar. 

Addicionalment ha estat inspeccionada la barraca que tindrà estampat al front el número 158, la qual encara no disposa de padrí. A primera vista es troba en un estat pitjor que l'anterior, però també acabarà lluint una imatge esponerosa com la que només els pedrasquers d'aquestes contrades saben imprimir a les seves restauracions.