dimarts, 31 de gener del 2012

Finalització dels arranjaments de la Font de l’Esquirol

Amb la intenció de deixar aquest bucòlic espai en condicions de poder gaudir d’ell una bona temporada, fins que els erinxols tornin a envair-lo, ens hem esmerçat en netejar, reconstruir i guarnir tot l’espai com si fos el saló de casa.





Els troncs i les pedres constitueixen un mobiliari que permet instal•lar-se amb comoditat per a fer un bon esmorzar en aquest recollit espai.

Esperem que les persones que el visitin disposin de la sensibilitat adient com per a, com a mínim, deixar-lo com se’l trobin.

dissabte, 28 de gener del 2012

L'Antoni Cabo celebra la reconstrucció de la seva barraca de pedra seca

Avui, l’Antoni Cabo i la seva companya Dolors han estat uns amfitrions excepcionals. El seu compromís de celebrar la reconstrucció d’una barraca de vinya dins del termes de la seva propietat ha estat superat amb escreix.

En el marc dels cuidats jardins de casa seva ens hem reunit una bona tropa, procedents de Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Matadepera i Terrassa.

L’Antoni és una persona de món: oberta, espontània i amigable. És un home que s’ha fet a si mateix i li agrada compartir el que té amb tots aquells que es mouen al seu voltant.

En un dia plujós, que ha fer una pausa just per l’estona en que s’ha produït l’esmorzar al que hem esta convidats, la taula ha esta ben proveïda de tota mena de delícies gastronòmiques.

Aquestes reunions, a banda del seu component lúdic, són un punt de trobada de gent que té una certa sensibilitat envers els elements patrimonials de la geografia que ens envolta. Els que hi participen tenen elements de conversa que ràpidament els agermana. El que escriu, sense allunyar-se massa, no tenia el goig de conèixer a moltes de les persones que s’han reunit en questa trobada, però ràpidament ha connectat amb totes elles de forma amigable.

El Joan Roura, com a agraïment a la trobada, ha obsequiat els amfitrions amb una miniatura de barraca de vinya feta de xocolata.

Moltes gràcies i arreveure, Antoni i Dolors.

dimarts, 24 de gener del 2012

Treballs a la Font de l'Esquirol

Els treballs d’arranjament s’han centrat avui en la Font de l’Esquirol, on està previst fer una trobada d’homenatge al company recentment traspassat Pere Cardona, que li tenia molta estima a aquest bucòlic recó. En els treballs de neteja encara hem trobat alguna eina que ell havia fet servir, en la seva incansable tasca d’embelliment de l’entorn que tant s’estimava.

La data per a la trobada s’ha fixat en el 29 d’abril a les 11 hores.

dimecres, 18 de gener del 2012

Reunió de membres de la Coordinadora Pedra Seca el 25/02 a Sitges

Ordre el dia:

   - Tresoreria de l'entitat. Caldrà buscar un substitut del tresorer actual que deixa el càrrec per motius personals. 

   - Establir les quotes d'associats tant per entitats (podria ser 30 euros anuals) com per particulars (15 euros). (Tarifes per confirmar). Caldria especificar que amb la quota es faria un descompte a l'hora de fer la inscripció de les Trobades i altres avantatges per determinar. Per poder avançar en la feina caldria que les entitats i/o particulars ens començeu a facilitar els comptes corrents per anar-los tenint. Les quotes es cobrarien a partir del febrer-març del 2012.

   - Establir normes fixes i acceptades per tothom de convocatòria per les seus de les properes Trobades. Buscar que la participació sigui oberta i donar possibilitat a totes les candidatures presentades. Establir terminis oberts de presentació. Dedicir entre tota la junta quina és la més idònea. Fer coincidir el veredicte amb la celebració de la Trobada.

   - Proposar noves activitats o demanar subvencions per fer activitats concretes. Donar suport i col•laborar més estretament amb entitats i particulars que treballen el tema de la pedra seca i amb els organitzadors de la propera Trobada (sempre que faci falta).

dimarts, 10 de gener del 2012

Arranjant camins

Ara toca arranjar els camins per a arribar còmodament a les fonts i les barraques.

Els membres del grup ens hem equipat amb les eines apropiades i hem gastat el matí entre esbarzers, erinxols i d’altres plantes que ens amaguen els camins i corriols. A cop de dall, amb la serra, les tisores i, si cal, les dents, els camins pels que passem queden nets i polits.

dimarts, 3 de gener del 2012

Recordant el Jaume Martí


Els membres del Grup de Recerca de la Pedra Seca volem retre un sentit homenatge al company i amic que ens ha deixat. En el decurs dels últims tres mesos s’ha produït una segona pèrdua en el grup, i les dues molt valuoses.

Sabem que el Jaume Martí tenia una antiga i gran amistat amb el Pere Cardona, que va començar en les caminades de dimarts i dijous per a cercar corriols perduts, netejar-los i fer-los practicables pels excursionistes. Més tard va venir l’afició d’explorar i arranjar fonts, que va donar contingut al llibre publicat amb aquest motiu. En acabar-se aquest projecte, la conseqüència lògica va ser engrescar-se en la recerca de barraques de vinya.

Benvolgut Jaume, tot fa pensar que no has volgut perdre el teu amic recentment traspassat, sinó que l’havies dit que t’esperés uns dies per a continuar caminant de la mà, per corriols de nous boscos en el més enllà.

Quan vàrem començar a trobar barraques i el seu estat de conservació ho permetia, tot fent petits arranjaments per evitar que s’escolés l’aigua i les malmetés, tu t’avançaves a la resta del grup per a fer la rehabilitació, i no tenies cap tipus de por de pujar-hi a sobre, degut a la teva experiència apresa dels teus pares i avis al teu poble de les terres d’Alacant (con tu l’anomenaves “La millor terreta del món”). A partir d’aquí tu vas ser el nostre mestre de la pedra seca (mestre marginador). Quan, desprès d’estudiar molt els diferents tipus de barraca, vàrem decidir construir-ne una pràcticament nova, davant els errors comesos, tu ens vas animar a refer-la de nou amb un aplom que vàrem admirar i en el que emmirallar-nos.

Més tard han entrat noves persones al grup i tots t’han reconegut com a mestre. I ens sorprenies, quan començàvem una obra nova, amb la teva velocitat en posar pedra, més alta que els teus ajudants a proveir-te del material, i més d’una vegada et vas sentir com si la barraca s’hauria de lliurar dins d’un termini establert

Has sigut una persona activa i desinteressada que t’estimaves el poble i el país, defensant un patrimoni que és comú dels Països Catalans. La recompensa pel teu treball és veure reconstruïa una obra que estava en runes, transformada en una sòlida construcció que, com a mínim, durarà uns quans anys i la podran gaudir les futures generacions

Aquest trist comiat d’avui no pot ser de resignació. Per això els teus amics tenim el deure i el repte de continuar endavant seguint el teu mestratge, engrescant-nos en nous reptes perquè és, sens dubte, el que més il·lusió et faria estimat Jaume.

Amic Jaume, el record de la teva afabilitat i la bonhomia que sempre ens mostraves estarà sempre viu en els nostres cors. Gràcies per tot el que ens has donat. Desitgem de tot cort que descansis en pau.

Grup de Recerca de la Pedra Seca