dimarts, 25 d’abril del 2017

Celebració de Sant Jordi

El company barracaire Jordi Guillemot, titular de les construccions de pedra seca de Sant Llorenç Savall, com a celebració pel seu sant, ha tingut la gentilesa de convidar el grup de barracaires de Castellar del Vallès a una vistosa cerimònia divulgativa i de bateig dins del seu territori, plantant lliris a vàries barraques de la seva jurisdicció, de les que han estat anomenats padrins alguns membres del grup visitant. Un cop finalitzada la visita, els ha reunit al voltant d’un abundós esmorzar a Cal Ramon.

Crida l’atenció la pulcritud amb la que estan restaurades les barraques sobre les que ha posat la seva mà el Jordi, mantenint l’estil barracaire de secció quadrangular d’algunes d’elles, en el que es poden diferenciar les parets de la construcció rematades per una pulcra coberta que serveix de sustentació, a mode de petit jardí, dels lliris que hauran de mantenir la terra compactada amb la seva tija subterrània o rizoma.

Gaudint d'un clima immillorable, els participants han fet el recorregut per les diferents barraques gaudint de les explicacions del seu guia. Els padrins han plantat els lliris i els han regat amb l’aigua que portava el Jordi.

Moltes gràcies, company, i felicitacions pel teu sant!











dimarts, 18 d’abril del 2017

La barraca 142 és complicada

Per la seva arquitectura i per la seva situació, la barraca 142 exigirà dels pedrasequers tota l’experiència acumulada per a deixar-la com es mereix o, si pot ser, millor encara.

La tropa, molt ben dirigida per la voluble improvisació, s’ha dividit en seccions per a escometre tasques diferents, com els processadors Intel d’última generació que són capaços de fer diferents tasques al mateix temps.

De moment s’ha aconseguit desmuntar la part més feble, que té la intenció afegida de no deixar-la que caigui a sobre dels caps pensants mentre rumien. També ha estat iniciada la reconstrucció d’aquest cos de la barraca, el més interior o, teòricament, dedicat a les persones, encara que dubto que sigui en plural, ja que les seves dimensions fan trobar-se a dins sota el risc d’invasió de l’espai íntim.

Una secció treballa en la paret que consolida tota l’estructura, fent de contrafort, arran del camí que frega la barraca. Aquesta paret té una importància fonamental en la construcció, per suportar una càrrega important, eixamplant la planta sobre la que s’assenta tot el pedregam que conforma la bi-barraca.

Un membre ha estat comissionat en la important tasca d’alliberar de soques el camí, en les que inveteradament s’entrebancaven les cames dels aixecadors de pedres. Tasca que combinava amb un company que netejava l’esponerós sotabosc que embolcalla aquella construcció, que amaga el paisatge de vinyes en el que destacava la singular barraca.

Quan els bronzes del Puig de la Creu han dit que era l’hora de plegar, en mirar en rodó s’envaïa l’ànima d’una sensació de poc avenç en la feina, fet incert i condicionat per tot el que encara queda per arranjar en aquell indret perdut, sentiment endinsat en l’ànsia de veure acabada l’obra. Ja ho deia krishnamurti que la felicitat es troba en l’absència de desig.

dimarts, 11 d’abril del 2017

Desmuntant abans de tornar a muntar

Les tasques de la jornada han estat portades a terme en funció de les previsions i les improvisacions pròpies de l’ordenada anarquia que governa el grup.

Com s’havia anunciat, el desmuntatge de la barraca ha estat iniciat, combinat amb la neteja de les soques que es troben en l’entorn de la construcció, tasca aquesta última a la que s’arriba després d’uns quant renecs en entrebancar-se la tropa amb les restes de les bardisses que es conservaven per allà escampades.

Els que anaven traient la pedra la passaven al grup d’arxivers, que la classificaven per mides, formes i “perquè sí”, allà on creien que havien d’anar. Aquesta tasca és molt important per raó que, quan es torni a muntar la barraca, s’haurà de fer en sentit invers al desmuntatge. Bé! Això serà més o menys o per aproximació, ja que les pedres no són numerades ni marcades de cap manera i la memòria dels pedrasequers no té suficients gigabytes com per a retenir tanta informació. Al final, com és habitual, faltarà pedra i s’haurà de recol·lectar del que es trobi en el radi més proper de la barraca, ja ho veureu!

Aquesta construcció s’escau molt bé per a la parella a la que ha estat dedicada. El fet de tenir dos cossos permet establir diferents configuracions d’ocupació i, si en algun moment es produeixen discrepàncies en la parella, poden ocupar una estança cadascú fins que les aigües tornin a calmar-se. Per altra banda i en el supòsit de normalitat en la relació conjugal, es pot utilitzar l’estança interior, més càlida, per a la temporada hivernal i l’estança exterior per a suportar més bé la xafogor de l’estiu.

dimarts, 4 d’abril del 2017

Un repte excepcional

Els treballs que havien escomès fins ara els pedrasequers eren senzills, comparats amb el que han iniciat en la jornada d’avui.

La barraca número 142, dedicada a la parella formada per l’Anna Pallejà i el Josep Maria Torras, té unes característiques que la fan única en els límits del terme on desenvolupen la seva feina els aixecadors de pedres. La seva estructura és de doble cos. Se suposa que la part del fons era per a les persones i la de primer terme per a l’animal que els acompanyava, tot i que les primeres no podien sortir si no ho feia primer la bèstia.

La primera estança estava totalment ensorrada i la segona presentava un cert desplaçament que la posava en perill d’enfonsar-se. Els cervells pensants han arribat a la conclusió que cal desmuntar aquesta última, refer-la i, després, escometre les tasques de tornar a posar dret el primer cos. “Anem per parts”, com deia Jack l’Esbudellador.

L’entorn de la barraca ha estat constituït com a dipòsit de material, on ha estat delimitada una zona en la que s’ordenaran les pedres desmuntades i s’acumularà la terra que surti tant del sostre com de dins de la construcció. Tots aquests tràmits han consumit els temps de la jornada laboral d’avui.