La barraca 142 és complicada

Per la seva arquitectura i per la seva situació, la barraca 142 exigirà dels pedrasequers tota l’experiència acumulada per a deixar-la com es mereix o, si pot ser, millor encara.

La tropa, molt ben dirigida per la voluble improvisació, s’ha dividit en seccions per a escometre tasques diferents, com els processadors Intel d’última generació que són capaços de fer diferents tasques al mateix temps.

De moment s’ha aconseguit desmuntar la part més feble, que té la intenció afegida de no deixar-la que caigui a sobre dels caps pensants mentre rumien. També ha estat iniciada la reconstrucció d’aquest cos de la barraca, el més interior o, teòricament, dedicat a les persones, encara que dubto que sigui en plural, ja que les seves dimensions fan trobar-se a dins sota el risc d’invasió de l’espai íntim.

Una secció treballa en la paret que consolida tota l’estructura, fent de contrafort, arran del camí que frega la barraca. Aquesta paret té una importància fonamental en la construcció, per suportar una càrrega important, eixamplant la planta sobre la que s’assenta tot el pedregam que conforma la bi-barraca.

Un membre ha estat comissionat en la important tasca d’alliberar de soques el camí, en les que inveteradament s’entrebancaven les cames dels aixecadors de pedres. Tasca que combinava amb un company que netejava l’esponerós sotabosc que embolcalla aquella construcció, que amaga el paisatge de vinyes en el que destacava la singular barraca.

Quan els bronzes del Puig de la Creu han dit que era l’hora de plegar, en mirar en rodó s’envaïa l’ànima d’una sensació de poc avenç en la feina, fet incert i condicionat per tot el que encara queda per arranjar en aquell indret perdut, sentiment endinsat en l’ànsia de veure acabada l’obra. Ja ho deia krishnamurti que la felicitat es troba en l’absència de desig.