dimarts, 28 de gener del 2014

Graons de pedra

Les tasques portades a terme pel grup, durant el matí del passat 28 de gener, van ser les de construcció d'uns graons de pedra per a superar un desnivell, abans equipat amb unes cordes, que es troba en la Ruta de les Ermites prop del collet del Castella, prova de resistència organitzada pel Centre Excursionista de Castellar que tindrà lloc el proper 6 d'abril.

Els membres del grup sempre es troben disponibles per a col·laborar en les tasques que se'n deriven de l'activitat del Centre, amb molta il·lusió i sense regatejar mitjans ni esforços.

Mentre la major part dels efectius del grup es dedicava a posar pedra sobre pedra, amb la intenció de muntar una esglaonada còmode i que no trontollés, un altre en solitari feia el recorregut del tram que es modifica enguany del recorregut de l'esmentada prova, GPS en mà i apuntant els trams que requereixen alguna repassada per a eliminar obstacles, tasca de manteniment sempre associada a l'activitat que desenvolupa el Centre, ja siguin camins públics o que travessen terres particulars, sempre sense reclamar cap compensació per la tasca realitzada.

A la imatge podeu observar part de la tasca portada a terme amb meticulositat i molta voluntat de fer la feina ben feta.


dimarts, 21 de gener del 2014

Repte assolit, la barraca 63 o 'de la carena del Paraire' està conclosa

Avui el grup es trobava un pèl reduït d'efectius, però això no és cap motiu per a restar coratge als membres que s'han presentat a la crida de la pedra seca.

Amb l'ànim ben fresc (en les seves dues accepcions), la tropa s'ha presentat al lloc de treball amb la intenció de deixar neta i polida la barraca de la carena del Paraire, com si s'hagués de presentar alguna autoritat per a la seva inauguració. Retocant pel davant i repolint pel darrere, la barraca ha estat donada per conclosa definitivament, i amb uns detalls que li atorguen un element diferenciador, unes llicències iconoclastes que han estat producte de la sensibilitat rocosa dels pedraferits. Observeu el detall ornamental sobre la llinda en forma de "V" invertida de la porta.

El Pep Aced, membre del Centre Excursionista de Terrassa, ha estat el convidat que ha participat en la reconstrucció d'aquesta barraca, a qui tots els membres del grup agraeixen la seva intervenció, tant en les tasques obreres com en les tasques morals, amb el seus comentaris de lloança que esperonaven l'ego dels aixecadors de pedres per sobre de les capçades dels pins que envolten la construcció.

Un cop aterrat l'ego a l'alçada que li pertoca, el grup ha abandonat l'àrea de treball discretament, amb el sentiment joiós que els hi ocupa l'ànima per cada nova conquesta, per cada nova barraca que roman silenciosa al paisatge, anunciant que encara queda gent amb un nivell de sensibilitat, al dipòsit del seu cor, que els permet valorar i admirar aquest tipus de construcció.  


dimarts, 14 de gener del 2014

La barraca 63, o de la carena del Paraire, ja serveix per a aixoplugar-se

Un parell dels membres de la tropa ha ocupat els llocs dels marginadors, qualificatiu que es dóna al que construeix marges o murs. S'han engrescat tant en la seva tasca que tot feia pensar en una competició per a guanyar la pilota d'or dels barracaires. La resta del grup s'ha ocupat en subministrar la pedra que s'engolia aquella maquinaria sincronitzada, obrint un parell de pedreres per a nodrir l'avidesa dels competidors.

Com a resultat, els murs s'han aixecat i el sostre de la barraca a quedat totalment tapat, sense cap forat pel que s'escoli la llum del sol, que ha estat testimoni de l'obra. Ara falta posar la terra que segellarà l'estructura, passar el motxo i penjar la bandera per a fer la foto que immortalitzi el moment. Això serà la setmana vinent, si Cronos no es posa en contra i disposem de la intervenció d'Orfeu per a que calmi les tempestes.  

La barraca, tal com ha quedat ara, té dues vistes que li són identificatives. Com veureu a les imatges, la que mostra la seva façana li dóna un aire cerimoniós, com si fos l'entrada a un temple misteriós on es porten a terme estranys rituals; l'altra imatge, la que mostra el llom, dóna la sensació d'una pila de pedres que, amb una mica d'imaginació i generositat, es podria semblar a la Naveta dels Tudons de Menorca en miniatura.


dimarts, 7 de gener del 2014

Aixecant les parets ... Barraca 63

Un cop finalitzada la pausa de les festes de Nadal i Cap d'Any, que han servit per a que els membres de l'equip s'omplin d'energia, tant de l'espiritual com de l'orgànica, toca tornar al saludable esport d'aixecar pedres.

La barraca 63, o de la carena del Paraire, no s'ha mogut de lloc i els entusiastes obrers de la pedra seca se l'han trobada tal i com l'havien deixat, superant aquell temor de veure les seves parets desfetes pel fet de que la seva ubicació és a ran de camí.

Avui han estat visitats per un membre del Centre Excursionista de Terrassa, que tenia una certa curiositat per ser testimoni de les aventures dels pedraferits de Castellar. Amb molt bona disposició, a més a més de fer unes quantes fotos, ha ajudat la tropa en l'esgotadora tasca de traslladar pedres d'un lloc a un altre.

Una cintra de fusta, aportada amb molt bona intenció per a protegir les cames dels treballadors, ha ajudat a col·locar les pedres encavallades que tanquen la llinda de la porta d'entrada. Un cop superat aquesta qüestió fonamental, tocava anar pujant les parets i anar tancant, poc a poc, la volta del sostre. Uns recollien pedres dels voltants, altres feien acopi de rípio y altres posaven les pedres al damunt de les parets, tot intentant que es conformés un equilibri entre l'estètica i la funcionalitat.

Falta pedra! Sempre passa el mateix, com si les pedres es fonessin per l'escalfor del Sol o es disolessin en  la humitat ambiental. El cas és que cada vegada s'ha d'anar més lluny a trobar pedres d'una mida que sigui aprofitable.

L'hora d'esmorzar, a banda de nodrir els cossos dels obrers i l'obrera, ha servit per a criticar tota la classe política amb entusiasme, inclosa la monarquia, faltaria més. Amb aquesta càrrega d'energia de l'aliment, i la descàrrega de la mala llet gràcies a l'art de la crítica, el grup a reprès les tasques fins a l'hora de l'Àngelus, moment en el que les eines han cercat el recer on queden amagades i els membres de la tropa, com els follets de la Blancaneus, han iniciat la retirada.

Veieu a la imatge quina obra més maca està quedant.