dimarts, 22 de maig del 2018

La pedra estava un pèl mullada

Així com l'aigua de la pluja esperona els ànims del blat i la fava (també de la mongeta de ganxet, és clar!), de forma inversament proporcional abalteix els del pedrasequer comú, aquella espècie en perill d'extinció que habita les terres properes.

 No ha sigut un matí de grans tempestes, ni d'aiguats provocadors de catàstrofes irreparables. Ha sigut un plugim ben ximple, unes gotetes d'aquelles que queien quasi sense intenció de mullar, com si els núvols que solcaven els incerts camins de l'aire s'haguessin llevat mandrosos i amb ressaca. Tot i així, els pedrasequers han sortit dels seus caus i s'han reunit al voltant de l'obra, amb la intenció d'avançar allà on els hi fos permès, entre goteta i goteta.

Al final de la jornada, les parets de la barraca han vist incrementat el número de fileres de pedra i el relleu del lateral s'ha perfilat un pèl més, fent palesa la forma de gran lletra “C” que serà ben visible des del satèl·lit de Google ( i, pot ser també, pels extraterrestres).


S'ha de tenir en compte que, per les característiques d'aquesta obra, la seva progressió és més lenta que la d'una barraca comú, amagada en mig del bosc. En aquest cas, el joc del “tetris” que suposa anar encaixant les pedres que cauen, ha d'anar acompanyat de la seva unió amb morter, element essencial que cohesionarà les pedres i això afegeix una complexitat addicional a la construcció. Allà, l'expressió “ves a pastar fang”, es troba orfe de connotacions ofensives, simplement es demana de posar en marxa la formigonera i fer això: pastar fang de morter.

dimarts, 15 de maig del 2018

Una obra amb batec

Avui ha estat un dia excepcional. El cronista no voldria posar-se cursi, tot i que sent com li puja l'emoció per la transcendència dels fets, com la llet puja al pit de la dida delerosa de nodrir el fill aliè.

Els pedrasequers, fidels al seu compromís, han posat les primeres pedres de la barraca de pedra seca (no seca del tot) que guarnirà la rotonda que es troba a la confluència de les rondes de Llevant i Tramuntana, com una condecoració de Rosa dels Vents que, de forma totalment altruista, regalen a la població. L'obsequi que fan és el del seu temps, la seva experiència i el seu esforç, ja que el material el subministra l'ajuntament, com a promotor de l'obra.

Les primeres autoritats del consistori han visitat el lloc dels fets, com solen fer en qualsevol acte de rellevància que es porta a terme dins de la seva jurisdicció. En aquests casos, l'humil anonimat no té cabuda: cal pregonar tot el que es fa i deixar palès que els compromisos adquirits no s'esvaeixen com les paraules dites al vent (o sí?).

El conjunt comptarà amb tres espais, a saber:

1.- A l'interior de la rotonda s'ubicarà la barraca, de planta quadrada i amb les cantonades arrodonides, envoltada de quatre oliveres.
2.- També dins de la rotonda hi haurà un espai que indicarà el quilòmetre zero del torrent de Colobrers.
3.- Prop de la rotonda, i a un dels laterals de la ronda de Llevant, s'ubicarà un relleu en pedra seca que ha ideat el pedrasequer Josep Llinares. Aquest espai comptarà amb un parell d'oliveres, a mode de sentinelles que faran guàrdia dia i nit.

La pedra subministrada té una qualitat molt bona i permetrà enllestir l'obra en un termini que no serà molt dilatat, sempre que la meteorologia ajudi un mica i es comprometi a fer ruixats només a la tarda, quan els obrers ja facin una becaina al sofà del saló de casa seva dormint la telenovel·la.

El cronista, en el decurs de la seva becaina, ha somiat un sonet que transcriu a continuació:

La barraca de la rotonda 
(Castellar del Vallès, 15/05/2018) 

Bufa suau el vent que ve de Llevant 
i la Tramuntana li barra el pas, 
formant una galerna en el cabàs 
de les pedres que s’aixequen cantant. 

I ells, ufanosos i de peu estant, 
es miren els rocs dient: I tu on vas? 
Aquí al davant que, en ser vist, més lluiràs. 
I, poc a poc, les parets van pujant. 

Li faran ombra branques de la pau 
mentre cauen els fulls del calendari, 
mentre el cel, de negra nit, torni blau 

en sorprenent esdevenir diari, 
tot fent seu aquest amorós catau 
il·lumini el seu cor fabril, calcari.

..ooOoo..

dimarts, 8 de maig del 2018

La nova barraca número 43 està finalitzada

I cal dir “nova” perquè s'assembla a l'anterior igual que es podria confondre la fisonomia d'aquest cronista amb la del George Clooney. Es fa palesa l'experiència que han adquirit aquests pedrasequers amb la pràctica d'aixecar pedres cada dimarts, aconseguint construccions cada vegada més ben acabades, tant pel que fa a la tècnica com a l'estètica. El seu titular estarà ben content.

En el decurs de la jornada d'avui, aprofitant la matinal treva que ha donat el raig de cada dia del mes de maig, ha estat finalitzada la construcció de la barraca, tot i que falta algun detall, com ara el reforç del marge i també fer-li l'implant capil·lar de lliris, amb la intenció de guarnir l'esvelt caramell que barra el pas a les bruixes.

Però aquestes feines de maquillatge hauran d'esperar. La propera jornada de treball estarà dedicada a l'inici de la construcció de l'anunciada barraca que hauran d'aixecar a la rotonda de la Ronda de Llevant, on les oliveres han tingut l'amabilitat d'apartar-se provisionalment i s'ha construït la base sobre la que s'acumularan les pedres (encara per arribar) que, sense protagonisme individual, en el seu conjunt seran barraca.

El cronista s'atreveix a preveure que, en aquesta ocasió i sense que serveixi de precedent, no faltarà pedra i, si en falta, arribarà soleta, sense haver-la d'arrencar de la geografia propera. Addicionalment, els pedrasequers comptaran amb l'avantatge que podran anar a l'obra caminant, esquivant el risc “in itinere” del vehicle motoritzat. Tal vegada, fins i tot, podran establir temporalment allà el seu punt de trobada.

Els esportistes del roc sec ja preparen el filtre solar, que consumiran per litres en la feina que tenen pel davant, tasca que els ha d'ocupar un grapat de sessions que els portarà a submergir-se en les calorades que han de venir, quan el Cel s'obri definitivament després d'ofegar-los. No descarteu que, en sortir de la transit d'aquest periple iniciàtic, ofereixin els seus cossos bronzejats i despullats per a il·lustrar un calendari que marqui els dies de l'any vinent.

Hi ha la intenció d'establir en aquella ubicació el quilòmetre zero del torrent de Colobrers, assenyalat amb el suport d'un mur que marcarà l'inici d'aquella ruta, camí que actualment compta amb alguns trams més reeixits que d'altres.