dimarts, 15 de maig de 2018

Una obra amb batec

Avui ha estat un dia excepcional. El cronista no voldria posar-se cursi, tot i que sent com li puja l'emoció per la transcendència dels fets, com la llet puja al pit de la dida delerosa de nodrir el fill aliè.

Els pedrasequers, fidels al seu compromís, han posat les primeres pedres de la barraca de pedra seca (no seca del tot) que guarnirà la rotonda que es troba a la confluència de les rondes de Llevant i Tramuntana, com una condecoració de Rosa dels Vents que, de forma totalment altruista, regalen a la població. L'obsequi que fan és el del seu temps, la seva experiència i el seu esforç, ja que el material el subministra l'ajuntament, com a promotor de l'obra.

Les primeres autoritats del consistori han visitat el lloc dels fets, com solen fer en qualsevol acte de rellevància que es porta a terme dins de la seva jurisdicció. En aquests casos, l'humil anonimat no té cabuda: cal pregonar tot el que es fa i deixar palès que els compromisos adquirits no s'esvaeixen com les paraules dites al vent (o sí?).

El conjunt comptarà amb tres espais, a saber:

1.- A l'interior de la rotonda s'ubicarà la barraca, de planta quadrada i amb les cantonades arrodonides, envoltada de quatre oliveres.
2.- També dins de la rotonda hi haurà un espai que indicarà el quilòmetre zero del torrent de Colobrers.
3.- Prop de la rotonda, i a un dels laterals de la ronda de Llevant, s'ubicarà un relleu en pedra seca que ha ideat el pedrasequer Josep Llinares. Aquest espai comptarà amb un parell d'oliveres, a mode de sentinelles que faran guàrdia dia i nit.

La pedra subministrada té una qualitat molt bona i permetrà enllestir l'obra en un termini que no serà molt dilatat, sempre que la meteorologia ajudi un mica i es comprometi a fer ruixats només a la tarda, quan els obrers ja facin una becaina al sofà del saló de casa seva dormint la telenovel·la.

El cronista, en el decurs de la seva becaina, ha somiat un sonet que transcriu a continuació:

La barraca de la rotonda 
(Castellar del Vallès, 15/05/2018) 

Bufa suau el vent que ve de Llevant 
i la Tramuntana li barra el pas, 
formant una galerna en el cabàs 
de les pedres que s’aixequen cantant. 

I ells, ufanosos i de peu estant, 
es miren els rocs dient: I tu on vas? 
Aquí al davant que, en ser vist, més lluiràs. 
I, poc a poc, les parets van pujant. 

Li faran ombra branques de la pau 
mentre cauen els fulls del calendari, 
mentre el cel, de negra nit, torni blau 

en sorprenent esdevenir diari, 
tot fent seu aquest amorós catau 
il·lumini el seu cor fabril, calcari.

..ooOoo..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada