Polint la feina. Hores extres a la barraca del collet del Castell

El company Jordi Guillemot, impulsor del grup de pedra seca de Sant Llorenç Savall i provocador d'algunes de les vel·leïtats del grup de Castellar, és rigorós amb la seva tasca i li agrada polir-la per a major gaudiment del subjecte de les seves atencions.

Aquest rigor el porta a fer hores extres en la seva tasca barracaire, temps en el que ha posat un pèl d'ordre en la barraca del Collet del Castell, en la que es troba treballant una brigada mixta composada per membres de les dues colles d'apiladors de pedres.

A les fotografies que acompanyen aquest escrit podeu observar la rentada de cara que li ha fet a la barraca i com ha deixat el forat que encara té a la closca, i que s'haurà de tapar acuradament en les properes sessions.

Bona tasca Jordi. Salut i barraquisme for ever!

Tornem-hi. Barraca 186 o del collet del Castell

 El grup d'apiladors de pedres ha necessitat un curset ràpid d'adaptació, un petit reciclatge en el feixuc i cooperatiu treball d'aixecar pedres grosses, aquelles que requereixen el concurs de més braços dels que està dotat un sol membre i, fins i tot, del providencial trespeus i el potent ternal que li penja entre les cames.

Avui han concorregut un total de tretze elements però, afortunadament, aquest guarisme no ha estat portador de mala sort, ans al contrari, totes les tasques s'han desenvolupat sense entrebancs remarcables i amb tots els efectius sans i estalvis en finalitzar la jornada.

Una part del grup s'ha dedicat a tirar pedra avall del talús que mena cap al castell, quasi com un joc de bitlles però al revés, tot procurant no tocar els companys que es movien en la part baixa, al voltant de la barraca. El altres s'han dividit en dues faccions, una que muntava el trespeus i els altres que s'ho miraven amb molta atenció, fins que l'estri ha estat a punt per a lluitar contra la gravetat i ha començat a exercir la seva funció.

El nivell de renecs ha estat moderat, pot ser per la presència d'una dona, però sempre s'escapa algun quan un dit, un pèl despistat, es queda entre dues pedres que tendeixen a juntar-se. En aquests casos no hi ha prou amb un "ai!", és necessari quelcom més fort per a apaivagar la fiblonada d'aquell instant.

Les tasques portades a terme han fet progressar la construcció (amb més ímpetu després del reparador esmorzar), fins al punt de que es calcula que, en dos dies més de feina, es podrà desplegar la acolorida parafernàlia que decora el element restaurat i obtenir la fotografia que immortalitzarà el moment.  

La barraca 61 ja té els lliris plantats i ha estat beneïda

Avui s'ha posat de manifest que el grup treballa amb il·lusió, amb ganes de fer les coses ben fetes i deixar la seva empremta en tot el que fa.

La fontanel·la que havia quedat a la barraca 61 ha estat tapada amb molta precisió, conformant una base sòlida en la que s'ha abocar una bona quantitat de terra, sobre la que s'ha ubicat el misteriós caramell i s'ha plantat un bon grapat de lliris, a mode de jardí babilònic.

En l'obra d'urbanització dels voltants, s'ha instal·lat un graó, a mode de seient, al costat dret de la porta, tal com s'entra, quina funció principal serà la de desviar l'aigua que caigui de la pluja i evitarà que s'inundi l'interior de la barraca. També s'ha aplanat la terra en l'era que queda davant la porta, instal·lant un petit mur de contenció de pedra, per a donar-li un caire rústic, i s'ha enjardinat amb els lliris que han sobrat.

Els membres del grup s'han fet la corresponent fotografia de finalització d'obra, exhibint-se a la porta de la construcció, vestint el seu orgull per a la memòria dels esdeveniments. Amén!

La setmana següent es continuarà amb els treballs de reconstrucció de la barraca del Collet del Castell, ara que la temperatura ambient és més suau i es troben tots els membres de la tropa pletòrics d'energia.    

La barraca 61, o del Marc, quasi a punt per al lliurament de claus.

Aquesta és una clara mostra de què allò que s'instal·la a la imaginació, pot esdevenir una realitat.

On pràcticament no hi havia cap barraca, està quedant per la posteritat una construcció molt maca. Només falta la tapadora i la terra a sobre. Observeu a la fotografia quina volta més maca.

El grup ha estat avui pràcticament al complert, salvant alguna absència puntual, però recuperant membres d'una transcendental importància, fonamentalment per les seves advertències o consells que, amb molt bon criteri, ajuden al grup a reconduir actituds amb el rumb desviat.