Tornem-hi. Barraca 186 o del collet del Castell

 El grup d'apiladors de pedres ha necessitat un curset ràpid d'adaptació, un petit reciclatge en el feixuc i cooperatiu treball d'aixecar pedres grosses, aquelles que requereixen el concurs de més braços dels que està dotat un sol membre i, fins i tot, del providencial trespeus i el potent ternal que li penja entre les cames.

Avui han concorregut un total de tretze elements però, afortunadament, aquest guarisme no ha estat portador de mala sort, ans al contrari, totes les tasques s'han desenvolupat sense entrebancs remarcables i amb tots els efectius sans i estalvis en finalitzar la jornada.

Una part del grup s'ha dedicat a tirar pedra avall del talús que mena cap al castell, quasi com un joc de bitlles però al revés, tot procurant no tocar els companys que es movien en la part baixa, al voltant de la barraca. El altres s'han dividit en dues faccions, una que muntava el trespeus i els altres que s'ho miraven amb molta atenció, fins que l'estri ha estat a punt per a lluitar contra la gravetat i ha començat a exercir la seva funció.

El nivell de renecs ha estat moderat, pot ser per la presència d'una dona, però sempre s'escapa algun quan un dit, un pèl despistat, es queda entre dues pedres que tendeixen a juntar-se. En aquests casos no hi ha prou amb un "ai!", és necessari quelcom més fort per a apaivagar la fiblonada d'aquell instant.

Les tasques portades a terme han fet progressar la construcció (amb més ímpetu després del reparador esmorzar), fins al punt de que es calcula que, en dos dies més de feina, es podrà desplegar la acolorida parafernàlia que decora el element restaurat i obtenir la fotografia que immortalitzarà el moment.