dimarts, 30 de desembre del 2014

La barraca 118 o “d’en Lluís Roig” progressa adequadament

Si s’ha de destacar alguna cosa sobre la jornada d’avui, el cronista no té cap mena de dubta en posar de manifest el fred que ha passat. Ni la contundent energia que produeix fer anar un magalló a tota potència li ha estalviat de passar fred, i més pensant que a casa seva s’estava molt càlid abans d’abandonar-la per a córrer aquestes aventures. El mestre d’obra s’haurà de revisar els protocols d’assignació de tasques i reservar aquestes ubicacions per a l’estiu, que segur s’estarà molt fresquet.

Un pit-roig, encuriosit, s’ha fet un tip de riure de les ocurrències dels aixecadors de pedres, de les seves baralles i els renecs que deixaven anar. Fins i tot a cridat un amic per a compartir l’estona. Tots dos s’estaven per allà, ben a prop, sense por, i només aixecaven el vol si es feia algun moviment brusc, com ara practicar el llançament de xapo o escampar el contingut d’un cabàs a la pila que tocava.

Finalment, després de molt gratar, s’ha intuït on hi era el terra de la construcció, i les tasques de retirar runa han donat pas a la d’apilar-la ordenadament. Abans, però, s’ha produït un petit debat sobre les veritables dimensions de la construcció i per on havia d’anar la línia que marcava els seus límits.
  • -          Què no veus que aquesta paret anava per aquí? – Deia un.
  • -          Que no home, que no, que anava per allà. Això no és paret – Responia un altre.
  • -          Cóm que no? I què són aquestes pedres? – Intervenia un tercer.
  • -          Això ha caigut de dalt, què no ho veus? – I desprès un quart
  • -          ....

I així, que si tomba que si gira, fins que s’ha decidit fer el que porta menys feina, o més, això mai se sap fins que s’acaba l’obra, encara que ja es comença a tenir en compte l’estalvi de pedra. Però, es clar, ja s’havia fet l’hora d’esmorzar i els esforçats pencaires de la pedra s’han distribuït per a procedir a aquella cerimònia amb molta devoció. Avui sí que hauria estat ben rebuda una ampolla de ratafia per tal d’escalfar l’organisme, però, ves per on, ningú ha caigut en el detall.

Pot ser per passar el fred, sensació que s’incrementa en l’inici del procés digestiu, s’ha decidit transportar una pedra de dimensions megalítiques per tal d’assignar-li la tasca de marcar el límit d’una paret i l’entrada del que serà la porta, conformant una mena de cantonada però sense farola. Allò ha consumit una bona part del temps de la tropa, mentre que, els que no cabien al voltant de la pedra per a empènyer-la o tibar de la corda amb la que l’havien lligada, feien altres tasques auxiliars.

Quan feia una bona estona que s’interpretava el paper d’esclau egipci, ha fet acte de presència en Martí Manyelic, un company excursionista que ha decidit confiar en la ciència acumulada del grup per a instal·lar una barraca en els seus dominis. Què n’és d’agosarat!

El cronista s’ha posat molt content quan ha tocat l’hora de plegar, ha fet un parell de fotos de la construcció i ha tocat el dos cap a terres més assolellades. Finalment, el grup ha adreçat les seves passes cap a cal Manyelic, que els hi tenia preparat un vermut de benvinguda. Salut!


dimarts, 23 de desembre del 2014

Inici de restauració de la barraca 118 o "d'en Lluís Roig"

 Avui tocava l’inici de la restauració de la barraca número 118 o “d’en Lluís Roig”.

El procediment del bon barracaire diu que sempre s’ha de començar
per la neteja dels voltants en els que es troba la construcció, per tal de facilitar la circulació de personal i de pedres. Aquesta tasca és la que ha consumit el temps de la primera part de la jornada, és a dir: fins a l’hora d’esmorzar.

Un cop fets els honors a la teca i havent-hi fet presencia el company de Sant Llorenç, Jordi Guillemot, s’ha procedit a la cerimònia d’inauguració de la barraca número 92, encara que n’hi havien unes quantes absències, però tampoc era qüestió de deixar passar el temps i que s’acumulés la feina.

Tornat a la feina, s’ha dedicat la segona part de la jornada a l’excavació de l’interior de la barraca 118, amb la intenció de trobar el pis de la mateixa, allà on ja no surten més pedres. La gran quantitat d’estrats, pedres i terra que estava allà acumulada no ha permès ben bé del cert identificar el fons de la construcció, tasca que serà completada en el decurs de la següent sessió de treball.

Val a dir que han sortit moltes pedres de mides diverses, però, com es pot apreciar a la imatge, bastants d’aquestes són còdols que no faciliten gaire la feina d’apilar-los per a fer paret. El membres del grup hauran de fer esforços addicionals per a trobar la forma de que les pedres s’aguantin, si més no, fins a l’hora de fer la fotografia final.

Al costat d’aquesta construcció ha tingut la idea de col·locar-se un pi iconoclasta, un pi irreverent que no vol seguir els costums dels altres congèneres que es troben al seu voltant. Aquest pi s’aixeca cap el blau cargolant-se, com un tirabuixó gegant, amb molta gallardia i, fins i tot, fent un pèl el fatxenda. Els altres arbres fan com si l’ignoressin, però ell sap que és especial i es llueix orgullós de les seves formes ballarines.    


divendres, 19 de desembre del 2014

Jornades extraordinàries

Amb corona de pins caiguts
 En el decurs d’aquesta setmana, un grup del Centre Excursionista de Terrassa va ser guiat per les barraques que es troben escampades per l’Obaga del Guix i Sant Feliu del Recó. En aquesta visita es va constatar la dificultat d’accedir a un bon nombre de peces, per causa dels pins caiguts en les ventades del passat dimarts, dia 9 de desembre, encara que, afortunadament, les construccions no n'havien patit danys.

Els visitants van trobat l’excursió i la mostra molt interessants, però els membres del grup van prendre nota per a dedicar unes quantes jornades a desbrossar tot aquell entramat de branques, que barren el pas sense haver-se d’esmunyir per sota com senglars. Una d’aquestes jornades, de forma extraordinària, ha estat aquest divendres, en el matí del qual s’ha desplaçat una quadrilla dels aixecadors de pedres per a convertir-se en espontanis llenyataires i tallar, a mida transportable, la fusta que s’havia congregat al voltant de la barraca del Josep Vidal, que s’ha salvat miraculosament, malgrat no disposar del venturós caramell a la seva closca.

Sense la corona
D’altres barraques es troben en situacions semblants i els membres del grup han decidir esperar que els propietaris dels terrenys retirin la fusta caiguda, per tal de fer la corresponent avaluació de danys posteriorment i procedir a la seva reparació, si s’escau.

Els membres del grup se senten cofois de la solidesa de les seves construccions, ja que, de moment, no n'ha caigut cap per causa directa de les bufades, a no ser que aquestes li hagis produït un cop de garrot en caure algun pi a sobre, que això ja són causes de major calibre i d'incerta previsió.  


  

dimarts, 16 de desembre del 2014

Dia de neteja i passejada

Barraca finalitzada
Avui el grup ha estat un pèl reduït d’efectius. Els que han fet acte de presència han tingut més feina en netejar la zona d’accés a la barraca número 92 que en finalitzar-la, i això que només quedava pujar terra a la teulada i posar el caramell al ben mig de la mateixa, com la cua d’una boina. Les passades ventades han fet una bona destrossa per aquelles contrades i la serra mecànica de nova adquisició ha tingut un protagonisme significatiu. 

La imatge corresponent a la finalització de l’obra es prendrà en el decurs de la jornada següent, en la que s’espera comptar amb una assistència més nombrosa, en cas contrari tirarem de photoshop per a afegir-hi els absents.

Un cop enllestida la feina, el grup ha fet turisme per les rodalies, en una descoberta per a fer una repassada de les barraques que es troben per allà escampades, pendents de reconstrucció.


dimarts, 9 de desembre del 2014

Barraca 92 aixecada i nova troballa

La barraca número 93 o "d'en Josep Ramon Recordà" ja pot aixoplugar a qui es refugiï en el seu interior, sempre que la pluja no sigui molt intensa, ja que encara li falta la capa de terra final i l'imprescindible caramell, elements que li seran col·locats en el decurs de la propera jornada laboral, tot aprofitant per a procedir a la seva inauguració.

En concloure l'esmorzar, el company Josep Llinares ha obsequiat els membres del grup amb coca de forn i, suposadament, ha tingut un efecte multiplicador de forces en els seus organismes, ja que la barraca s'ha aixecat en un tres i no res. Algú diria que les pedres anaven soles cap el seu lloc, comandades a distància per la voluntat de l'operari que se les mirava amb molta atenció.

Una doble llinda, conformant un "nurag sard", obre una finestra sobre la porta d'entrada, adossada al marge, que li dóna un aspecte molt agradable a aquesta construcció.

El company Joan Roura s'ocupa, entre d'altres moltes tasques, en comunicar les barraques per a establir circuïts de visita. En el desenvolupament d'aquesta activitat, fent un corriol per a unir la barraca número 118, o "d'en Lluís Roig", amb la número 54, o "de Can Manyosa", s'ha topat amb una nova barraca que de moment es manté en l'anonimat, ja que no duia la càmera de retratar ni el GPS per a ubicar les seves coordenades.

I moltes més que n'hauran d'aparèixer.

dimarts, 2 de desembre del 2014

La barraca 92 ja veu pujar les parets

L'amic santllorencí Jordi Guillemot, la va batejar com "la del pneumàtic", per haver-se trobat una peça d'aquestes al seu costat, que ves a saber com va anar a parar allà, ja que no n'hi ha cap pista transitable per a vehicles d'aquest tipus de roda a prop, i els pagesos que conreaven aquelles terres no la coneixien encara. En aquest catàleg va ser batejada amb el nom d'un dels membres del grup d'aixecadors de pedres, com ha estat habitual, i li va ser assignat el que exhibeix en el seu DNI el company Josep Ramon Recordà.

La tasca principal de la jornada ha estat la de buidar l'interior de la construcció, on es troben totes les pedres i sorra que havia constituït la seva cúpula i part de les parets. Aquesta feina s'atura en trobar el que es considera el terra que sustenta la barraca, sense anar-hi més lluny, ja que no se n'ha trobat cap que disposés de soterrani o bodega.

A l'hora d'esmorzar ha destacat l'absència de cava i d'altes elixirs encoratjadors. S'ha de fer esment per tal d'evitar la qualificació de l'activitat del grup com a festa "rave", vista la coincidència de les jornades anteriors amb celebracions destacades.

El matí ha donat de si prou com per a començar a aixecar les parets i ubicar la llinda i les petxines que la delimiten, per a iniciar el tancament en el decurs de les properes jornades.

Quasi sense adonar-se'n, ha arribar l'hora de plegar i els membres del grup ha abandonat la zona de treball carregats de fatiga i de joia per la feina feta.