Amb corona de pins caiguts |
Els visitants van trobat l’excursió i la mostra molt
interessants, però els membres del grup van prendre nota per a dedicar unes
quantes jornades a desbrossar tot aquell entramat de branques, que barren el
pas sense haver-se d’esmunyir per sota com senglars. Una d’aquestes jornades, de
forma extraordinària, ha estat aquest divendres, en el matí del qual s’ha
desplaçat una quadrilla dels aixecadors de pedres per a convertir-se en espontanis
llenyataires i tallar, a mida transportable, la fusta que s’havia congregat al
voltant de la barraca del Josep Vidal, que s’ha salvat miraculosament, malgrat no
disposar del venturós caramell a la seva closca.
Sense la corona |
D’altres barraques es troben en situacions semblants i els
membres del grup han decidir esperar que els propietaris dels terrenys retirin
la fusta caiguda, per tal de fer la corresponent avaluació de danys
posteriorment i procedir a la seva reparació, si s’escau.
Els membres del grup se senten cofois de la solidesa de les seves construccions, ja que, de moment, no n'ha caigut cap per causa directa de les bufades, a no ser que aquestes li hagis produït un cop de garrot en caure algun pi a sobre, que això ja són causes de major calibre i d'incerta previsió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada