dimarts, 24 de febrer del 2015

La barraca 118, o "d'en Lluís Roig", ha estat finalitzada

La barraca 118 o "d'en Lluís Roig"
El matí ha estat un no parar de carretejar pedres que, sense descans, anaven directament a la seva ubicació, amb la intenció de tapar aquell forat del sostre que dóna per conclosa l'obra.


El grup, tot cofoi
Vuit setmanes, que en realitat són vuit jornades, són les que s'ha engolit aquesta petita bèstia, aquesta construcció que ha esdevingut quasi monumental per les seves dimensions i la silueta que la farà inconfusible.  Mireu-la bé, que té un encant especial i molta energia acumulada en cadascuna de les pedres que la conformen.

Quan s'acaba una obra es produeix un moment molt emotiu, uns instants en els que tots ens congratulem i ens agraïm mútuament les estones compartides, els esmorzars amb o sense mistela i els intercanvis d'opinió pacífics, amb o sense renecs, sobre la progressió de la construcció.

Aquesta barraca és la número 75 de les restaurades pel grup, aviat s'arribarà al centenar, ja que hi ha prou material catalogat que permetrà assolir aquesta transcendental fita.


dimarts, 17 de febrer del 2015

Es continua pujant la 118


És que realment costa pujar les pedres cap amunt. Aixecar-les del terra amb les mans, sense doblegar l'espinada, és clar, i posar-se dret amb aquell pes, no deixa de ser un exercici saludable, encara que el cronista desconeix per a quina part del cos pot ser saludable. El que sí que sap és que ajuda a reduir la capa de cansalada que s'entesta en instal·lar-se sota la pell. Però pot ser també va bé per controlar els batecs del cor, el sucre a la sang i el trànsit intestinal, ves a saber ...

Aquesta digressió al preàmbul és per a omplir espai de lectura, ja que no es pot dir molta cosa de la tasca feta en el decurs de la jornada d'avui, en un dia rúfol i amb un plugim que no deixava estar en paus amb les pedres (mig molles en aquest cas). 

El forat que mira al cel s'ha tancat bastant, però encara falta taponar-lo completament amb alguna filada més i la providencial cobertora. Pot ser s'aconseguirà a la jornada vinent, ja ho veurem. En qualsevol cas, les imatges donen un precís testimoni del que s'ha fet, no sense esforç.



dimarts, 3 de febrer del 2015

Doncs sí, encara amb la barraca 118


En això de les previsions, el grup ja comença a tenir la mà trencada i és capaç de determinar, amb una certa precisió, quan finalitzarà la construcció d'una barraca. En el cas de la número 118, altrament coneguda com "d'en Lluís Roig", es preveu una dilació en la seva finalització per causa de la llunyania de les pedres que, per molt que se les cridi, no s'hi acosten soles, i més si juguen a amagar-se.

 En la jornada d'avui, en el que ha donat temps a fer per la presencia de pluja a mig matí, s'ha aconseguit fer alguna filada més de pedres, estrenyent el forat que queda mirant al cel -gran badall- de mica en mica, fins que la tapadora pugui assentar-se bé i tapar tot el que quedi obert, gran moment aquest que presta a la celebració. 

La propera jornada no serà laborable. Els membres del grup han decidit seguir el corrent que marca la gastronomia del calendari i es muntaran una calçotada, pel gaudi dels seus penitents organismes. El dimoniet que porten a l'espatlla esquerra, a vegades, té més poder que l'angelet que viatja cavalcant sobre l'espatlla contrària, encara que, en el fons, són bons amics.