dimarts, 24 de maig del 2016

Avui, res a destacar

L’arqueòleg britànic Howard Carter es va fer un tip de gratar el terra d’Egipte a la recerca de la tomba del faraó Tutankamon, tot i l’experiència que acreditava i les lliures esterlines que li omplien la butxaca. Set anys garbellant la sorra del desert a la recerca d’un indici, d’algun senyal que li facilités el camí cap al seu anhel. I va ser el marrec Husein, encarregat de mantenir hidratades les goles dels obrers, qui va trobar la tomba aplanant amb les seves mans la sorra per a reposar amb comoditat el cul, cansat d’anar i venir amb el ruc que carregava l’aigua.

Aquesta introducció és a mode de disculpa de les pífies del grup en les seves recerques de patrimoni local, res de tombes ni mòmies, ja que, en la jornada d’avui, se n’han fet un tip de desbrossar la riba del riu a la recerca del rastre de les dues passeres que, segons diuen els guardians de la memòria, havien d’acompanyar la que van trobar en el decurs de la jornada anterior. També és possible que no existeixin, que tot sigui un al·lucinació o diplopia d’uns testimonis un pèl carregats de ratafia, medecina que guaria tots els mals en aquella època.

Però el desencís d’avui no minva ni un gram l’abundós entusiasme acumulat en el cos dels membres del grup. Per tal d’esvair les boires del dubte, en el decurs de la propera jornada es dedicaran a la recerca de patrimoni pel tros de món que hi cap a Les Arenes, amb la il·lusió de trobar quelcom digne de presentar en públic.

Ànims, companys! Que no decaigui la festa.

dimarts, 17 de maig del 2016

Vel·leïtats arqueològiques

Doncs alguna cosa s’ha trobat, en aquesta recerca entre rocs i bardisses per a desvetllar allò que fa temps que roman ocult de la mirada del passejant distret i esporàdic.

Els que eren molt infants quan existien aquests elements, recorden que hi havia alguna passera que permetia atansar l’altra riba del riu Ripoll en el camí que mena cap a Sant Feliu del Recó, a l’alçada de Can Juliana. Els conservadors de la memòria en senyalen tres.

De moment ha estat trobada la més alta i propera al pont de Sant Feliu del Recó. Pel que es pot deduir, aquesta passera es suportava sobre uns pilars d’obra en els dos extrems del seu recorregut. També ha estat trobada part de la ferramenta que es va utilitzar en la seva estructura, concretament unes bagues de ferro forjat a tots dos costats i quatre peces rodones, també de ferro, encastades a la pedra de la banda dreta, suposadament per a encabir els puntals que suportaven la passera. La part esquerra roman orfe de més troballes.

A l’espera de més novetats, la pedra es va assecant per a tornar a ser útil en la seva aplicació pràctica.