dimarts, 24 de setembre del 2019

És el torn de la barraca número 135 - D’en Jordi Solà

Les restes de la barraca d'en Jordi Solà, catalogada amb el número 135, es troba protegida per la saludable ombra que projecten les capçades dels pins que es van mantenir drets, després de les ventades de l'any 2014 per aquelles contrades. Amb la intenció de treballar amarats d'un ambient agradable, els pedrasequers han decidit escometre les tasques de restauració d'aquesta barraca.

El seu estat, en el moment de la troballa, feia un pèl complicat reconèixer que allà hi havia una barraca. Només l'ull d'un experimentat barracaire podia detectar els indicis que allà encara es conservaven.

El reduït grup de aixecadors de pedres que s'ha presentat avui n'ha fet prou, de feina. Ara ja es pot apreciar la forma de la construcció i el tap a la porta que hi ha per causa d'una alzina rebordonida de dues besses que es va quedar allà, fent de sentinella. El futur d'aquest “quercus ilex” serà ben curt.

Com era d'esperar, es preveu que pot faltar pedra. Això no ha estat mai motiu per a abaltir els ànims dels aixecadors de pedres. Es pot dir que ja tenen els oronells ben ensinistrats per a trobar pedres, ja sigui per sobre o per sota del sòl, com els cans
que ensumen les tòfones.

dimarts, 17 de setembre del 2019

La barraca 152

El cronista no va encertar en assignar el número 156 a la barraca del trau al front, però quasi, va errar només per quatre unitats. La barraca en qüestió és la número 152, altrament coneguda com “la del Sebastián”, per raó de respondre a aquest nom aquell que va indicar la seva ubicació. La construcció, ja ben empolainada, torna a lluir una imatge digna de ser visitada.


Però no tot són alegries. Els pedrasequers arreglen les barraques i altres individus, pertanyents als grups de menys capacitat emocional i, pot ser mental, com ara brètols, imbècils o, el grau superior en gravetat: idiotes, es dediquen a destruir-les. Ha estat el cas de la barraca número 13, altrament coneguda com “la de la costa del Jan”, que ha sofert el pas d'aquestes bestioles i ha quedat malmesa, com podeu veure a les imatges, i no és la primera vegada.

Pot ser caldrà canviar-li el número per un altre que no es trobi associat a la malastrugança, encara que no és probable que això solucioni el dèficit d'educació i respecte que s'està instal·lant en la societat actual. Ja va passar anteriorment amb la barraca del pla de Palau, i allà es va quedar, desfeta, com a mostra del risc que corre tot allò que es troba a tocar dels nuclis urbans sense tanques, càmeres i llums protectores, elements dissuasius que tampoc aturen a tothom.

dimarts, 3 de setembre del 2019

Un pegat i a córrer

Els pedrasequers, en petit comitè, ha assistit una barraca a la que li havien esberlat el front. No se sap si ha estat el resultat d'una brega amb alguna barraca veïna o un accident fortuït.

La barraca, de recent adquisició en el catàleg, presenta una estructura ben consolidada formada per unes pedres de bona qualitat, tant de composició com de dimensions, i una planta rodona fregant la perfecció. Addicionalment, disposa d'un ràfec que li proporciona una discreta protecció de tot el que li pot caure del cel. En aquesta restauració no s'esmerçaran grans esforços. Només li cal un petit pegat a la ferida i, pot ser, canviat tots els matolls secs que té escampats a sobre de la clepsa per uns lliris ben esponerosos, a mode de lifting, que li atorguin un aire més juvenil. Ah! També cal tatuar-li el número que li correspon, que la memòria del cronista no té constància de quin és en aquest moment. Podria ser el 156.