dimarts, 11 d’agost del 2015

Reparacions a la barraca número 20

Abans
Els membres del grup no es limiten a apilar pedres i ja està, acumulen més tasques entre les que es troba la de guaitar què passa amb les barraques en el decurs del temps, aprofitant les sortides que fan, ja sigui en solitari o acompanyats. Un d'ells, en una excursió privada, havia observat que l'arc que tanca la porta de la barraca número 20, altrament coneguda com "dels casots", es trobava en un estat precari i el va haver d'apuntalar per a que aguantés fins a la seva reparació. Aquest havia de ser l'objectiu de la jornada que s'encetava.

Una cop carregats els trastos als cotxes, la tropa s'ha posat en camí amb l'ànima carregada d'entusiasme. En arribar al punt que arrenca el corriol que mena capa la barraca, s'ha produït una sorpresa: la companyia elèctrica havia canviat el pal de fusta que aguantava aquells cables per una torre metàl·lica, fixada a terra amb una bona base de formigó. Els aixecadors de pedres s'han vist obligats a aixecar-se ells mateixos, fent una trepada per a pujar al nivell del corriol.

Ara
Les tasques portades a terme han estat la reparació de l'arc que tanca la part superior de la porta, feina que ha estat intensa, i la neteja del camí, tasca aquesta última que sempre és necessari fer perquè la vegetació creix sense coneixement, sense saber que allò és un camí que mena cap a una construcció preuada per a algunes persones.

Amb aquesta jornada de retorn a la pedra seca es pacta tancar el període laboral i s'inicien les merescudes vacances, acord en el que mai hi ha dissensions. El proper dia ú de setembre cau en dimarts, i serà aquell el del retorn a les tasques d'apilar pedres i, si cal, apedregar a qui se li il·lumini el cap amb idees estrafolàries que allunyin al grup del seu objectiu.

Bones vacances a tothom!


dimarts, 4 d’agost del 2015

S'abaixa el teló del gorg

El drama del Gorg del Fitó ha arribat a la seva fi, sense cap ensurt. En aquesta novel·la no hi ha cap assassinat, ni tampoc la xicota es casa amb l'heroi, simplement surt el rètol de "Fi" i prou. Ni tan sols hi ha música melodramàtica. El que sí que hi ha és un alleugeriment de l'esperit dels participants, que ja començaven a estar una mica tips de tant pelar canya mostrant l'esquena a l'implacable Sol, que reia com un descosit per sobre dels seus caps.


Tal com havia comentat en algun post anterior, el grup es tornarà a mullar amb la pedra seca, que és el que toca, i deixarà les vel·leïtats aventureres de banda. Si més no, fins que se li torni a girar el cap a algú dels seus membres.

La jornada ha estat de tràmit, simple tràmit de cloenda d'un projecte bonic que, pot ser, ha superat les possibilitats del grup. Què més voldrien d'haver deixat allò com una petit recó dels jardins de Versalles, però no ha estat al seu abast i queden allà les restes d'una batalla que, si no ha estat guanyada, tampoc s'ha perdut. Deixem-ho en empat. Això sí, els passavolants que s'aventurin per aquelles contrades, podran caminar amb més comoditat i veure com raja la Font del Pi, al menys mentre les canyes, els esbarzers i els arítjols fan el seu procés, abans que tornin a ocupar l'ampli espai que tenen a la seva disposició.   

La propera intervenció del grup serà per a restaurar una barraca malmesa. D'això tractarà el següent post, encara que, pot ser, afectat per les vacances del cronista.