dimarts, 31 de març del 2015

La barraca 136 o "de La Lletrera" creix

Treballant
Els membres del grup s'esforcen de valent per a fer créixer la barraca, i estirar els murs laterals a totes dues bandes. Pedres de totes mides i formes es van ubicant al lloc on han de ser-hi, ni més amunt ni més avall, ni més a la dreta ni més a l'esquerra, allà on hi toca.

Avui no havia divisió, tots junts al mateix lloc, colze a colze per avançar en aquest projecte que marcarà un abans i un després en la història barracaire. Fins i tot s'han presentat els que estaven de baixa laboral, amb la intenció de donar un petit cop de mà o els sempre ben vinguts ànims que es necessiten per a continuar aquesta feixuga feina.

Com ha quedat avui
Entrepà de truita king-size per l'esmorzar, unes saboroses olives per picar i begudes per acompanyar. El cafè, al final, ha tancat l'hora de l'aturada lúdica i cadascú ha tornat al davant de la pedra que tenia a punt, amb noves forces per a convèncer-la que havia de pujar dalt del mur, sense protestar.

El sol ha lluït amb força i, de tant en tant, calia fer una visita al canti, que esperava pacient al recer de l'ombra de les acolorides flors d'un petit ametller. Aviat caldrà vestir la granota d'estiu.

Els membres del grup donen per pagada la penitència d'aquesta Setmana Santa amb el sacrifici que han ofert avui, jornada en la que els renecs han perdut la càrrega ecumènica i han estat adreçats a les forces del mal, que fan que les pedres pesin quasi tant com els pecats de paraula, obra i pensament. Amén!


dijous, 26 de març del 2015

Segueixen les tasques iniciades

Barraca-forn
El grup ha estat dividit en dos seccions de nou, cadascuna amb les mateixes destinacions de la jornada anterior.

Detall
La barraca-forn del Raimon ha mostrat la solera, en haver estat netejades las tuberes de la  graella. Una solera que presenta un gruix de 60cm, amb una fogaina de 1,5 m. Tot el conjunt ha quedat en estat de revista, per al gaudi dels que es puguin perdre per aquelles contrades, lluny de viaranys freqüentats.


La Lletrera
La barraca de La Lletrera progressa adequadament, tenint en compte la magnitud de les pedres allà acumulades. Ara es comença a estudiar el tancament de la mateixa, ja que té un diàmetre molt gran, que és de 2 metres a la base. El cronista, que és un pèl iconoclasta, proposaria la instal·lació d'un pilar central que permetria facilitar el tancament i li donaria un aire innovador, però s'abstindrà de comentar-ho, i negarà fins i tot haver-ho pensat, per tal de mantenir l'harmonia en el si del grup.


dimarts, 17 de març del 2015

Creativitat i revelació



En la jornada d'avui, el grup s'ha dividit en dues seccions, com s'havia anunciat al post anterior.

La primera secció s'ha encaminat cap a la barraca número 132, amb la intenció de esbrinar definitivament si és o no barraca, encara que els indicis menen cap a la seva classificació com a forn d'obra.

La segona secció ha posat rumb cap a "La Lletrera", el mas situat a Sant Feliu del Recó en el que resideix en Martí Manyalich, promotor d'una barraca nova de trinca que s'ubicarà dins de la seva propietat. Aquest grupet, de quatre membres, ha estat rebut per en Martí junior, tot disposat a prestar la seva jove força per a remenar pedres. En Martí sènior ha fet aparició immediatament desprès per a donar la benvinguda a la quadrilla, i també en disposició de contribuir en el procés de construcció d'aquella peça.
El terreny on s'ha d'aixecar aquesta barraca havia estat rebaixat i preparat per començar la construcció, tot just al costat d'una bona quantitat de pedra de tot tipus i mida, provisió que permetrà avançar a un ritme àgil, posant-hi seny en la realització de l'obra. El terreny ha estat marcat per mitjà d'una corda i un punxó, eines que han permès dibuixar el cercle exterior i l'interior de la barraca, amb una mida de uns dos metres de diàmetre interior. Aquesta operació a donat el tret de sortida per a la col·locació de pedra, primer d'aquelles més contundents i pesants que han de formar la base i quins espais són farcits de pedruscall i altres peces més lleugeres.

A l'hora d'esmorzar, cerimònia que és de precepte obligatori, el grup s'ha encaminat cap a un cobert en el que hi havia una taula instal·lada. Un cop asseguts, ha començat a desfilar una "troupe" de botifarres a la brasa en un llit de pa amb tomàquet, tantes com obrers hi havien presents, i que s'han emparellat amb cadascú d'ells oferint-los els seu luxuriós i càlid cos. 

Però els aixecadors de pedres no havien anat allà a estar-se el matí gaudint de la generositat del seu amfitrió, i han tornat a la feina tan bon punt s'ha consumit el darrer xarrup del cafè final. Aquesta construcció rebrà el número 136 al catàleg de barraques, i el seu nom oficial serà "de La Lletrera".

La creació d'una barraca des del no res eixampla l'esperit creatiu dels membres del grup. Es viu d'una forma especial, com una cerimònia iniciàtica del xamanisme lític, i farà que s'estableixi un lligam emocional entre els creadors i la seva obra.

Cap a migdia ha fet presencia la primera secció, donant novetats de la troballa de la graella del forn d'obra, de quatre forats, fet que confirma les sospites que aportaven els indicis inicials.


Ara la 132 ha desvetllat el seu secret: és una barraca que aprofita la construcció del que havia estat un forn d'obra.


dimarts, 10 de març del 2015

Forn d'obra o barraca?

A mida que es van desenvolupant les tasques de neteja, es va desvetllant pistes sobre l'origen d'aquesta construcció.

Ara es comencen a posar de manifest unes regateres al terra que fan pensar en la possibilitat que siguin les reixes d'un forn d'obra, el que donaria explicació a aquesta peça que no quadra amb els postulats de la construcció de pedra en sec.  En qualsevol cas, els membres del grup han aconseguit refer l'arc de la porta d'accés, que havia desaparegut, encara que no s'ha utilitzant cap mena d'element aglutinant. A la imatge podreu veure el primor amb el que treballen aquests consumats artistes de la pedra.

Per altra banda s'ha fet una troballa força interessant. Amb les ventades del desembre va desaparèixer el "pi del sis" que es trobava al Puig de la Creu, i ara se n'ha trobat un altre a les oliveres de Can Vila. A la imatge adjunta podeu admirar l'art del contorsionisme amb el que ens poden delectar  les coníferes.

Per a la propera jornada s'està valorant dividir el grup en dos: una quadrilla que continuarà en les tasques de la barraca/forn número 132, o "d'en Raimon", i una altra que es dedicarà a construir desinteressadament una nova barraca per encàrrec, partint del no res.


dimarts, 3 de març del 2015

Tasques de neteja

La barraca número 132 o "D’en Raimon" té una estructura interior molt espectacular.  Els que la van construir tenien molta traça en col·locar les pedres de torturà de forma que aguantessin sense caure. De planta rectangular, quasi quadrada, mostra una delicada combinació de pedres planes amb argila, fet que contradiu un pèl el rigor de les construccions de pedra en sec.

Els membres del grup especulen sobre els seus orígens, ja que no segueix els cànons de la construcció de barraques de pedra seca que es troben per les rodalies. Aquesta especulació, en forma de comentaris, feia menys feixuga la tasca de neteja dels voltants, en el decurs de la qual s'ha eliminat tot el boscam que amagava l'espectacularitat d'aquell recó.

Ha costat una mica arribar-hi, degut a les barreres que han format els enormes pins caiguts per causa de les ventades del passat mes de desembre, però s'havia pres la precaució de marcar amb cintes un camí obert provisionalment en el decurs d'una prospecció anterior.

Ara està tot el rodal una mica més net, i també el seu interior, on s'ha trobat les restes d'una peça de ceràmica i senyals de foc.

Hi ha la intenció de portar a visitar aquesta barraca, per la seva excepcionalitat, al grup de participants a l'assemblea de la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca dels Països Catalans, que tindrà lloc a la població de Castellar del Vallès el proper dissabte 18 d'abril, i el Centre Excursionista de Castellar actuarà d'amfitrió.