Tasques de neteja

El dia 7 de febrer de 1999 es va fer la inauguració de la recuperada font del Paraire, situada sota les Roques d’Aguilar. La seva recuperació es va portar a terme gràcies a les tasques d’un grup del Centre Excursionista de Castellar integrat per socis que, hores d’ara, alguns ja es troben a la memòria, entre el quals hi eren F. Guasch, V. Gandia, J. Sors i P. Cardona (Butlletí del Centre, número 376 – Abril, 1999).

El cronista reflexiona sobre la necessitat d'arranjar el camí d'accés a les fonts del rodal de la vila, la majoria de les quals només aporta un servei estètic, ja que l'aigua que brolla de tant en tant no és apta pel consum humà. 

L’any 2007 es va redactar el Protocol de protecció sanitària de les fonts naturals. Els objectius del protocol eren els següents, copiats de la pàgina WEB de l'Ajuntament de Castellar del Vallès:

• Conèixer les condicions sanitàries i la qualitat de la seva aigua.
• Redactar un protocol (un més) d’autocontrol i gestió de les fonts naturals dins del municipi.
• Fixar les actuacions de vigilància i control que realitza l’Ajuntament de Castellar del Vallès.
• Informar als usuaris de les fonts de les condicions higièniques i sanitàries de l’aigua.
• Vetllar pel manteniment de l’entorn de les fonts per tal que no alterin la qualitat de les aigües.

En algunes fonts s’exhibeix un rètol que diu “Aigua sense garanties sanitàries”, que el cronista interpreta per “Si hi beus, ja t’apanyaràs amb les conseqüències”.

El camí que mena cap a aquesta font es trobava amb una certa situació selvàtica, fet que requeria una neteja per a poder transitar-hi amb una certa comoditat. Aquest mateix camí permet arribar a la barraca número 83 o “D’en Coma”, restaurada el 12 de desembre de 2017.

Equipament il·lustratiu a les barraques

Els pedrasequers volen il·lustrar els visitants de les barraques.

Per iniciativa del Josep Llinares i amb l’inestimable suport del Jaume Torrens, excel·lent coneixedor dels camins, senders, corriols i racons més amagats de l’entorn de la vila, s’està equipant l’interior de les barraques amb un dossier en el qual s’incorpora la fitxa de la construcció, una petita llibreta i un llapis. Els visitants podran conèixer les dades més rellevants d'aquella barraca i, si ho consideren oportú, escriure alguna nota com a testimoni de la seva visita.

Hey! teacher, leave the kids alone

El mur de pedra seca ha estat restaurat.

Pedra sobre pedra, s'ha assolit l'alçada que tocava per a no desentonar amb les parets més antigues. 

Ara sembla un pegat, però s'espera que aguanti tant de temps, o més, com havia aguantat el tram que va caure.

El cronista hauria fet sonar la música de "El muro" de Pink Floyd mentre es feien les tasques de restauració, però no hi era i ara se la canta ell sol.
We don't need no education

We don't need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teacher, leave the kids alone

   

Un mur caigut

Els murs de pedra seca també són importants i cal cuidar-los.

En detectar que s’ha produït una esllavissada, els pedrasequers s’arromanguen i enfilen les seves passes cap a la zona del sinistre.

Una paret del camí de Canyelles no ha resistit la pressió del temps i ha fet rodolar les seves pedres, que s’han escampat per sobre de la pista transitable. Hores d’ara, el assumpte ha quedat quasi resolt, a l’espera d’una nova intervenció per a acabar-ho d’enllestir.

Reparació finalitzada a la barraca 65

La barraca de l'hort d’en Marcel·lí ja ha recuperat la seva fisonomia. El cronista s'atreveix a dir que ha quedat encara millor que abans de l’accident: ha guanyat en amplitud de paret i en jardineria.

De vegades, els pins trapelles provoquen aquestes situacions i, d'un mal, s'esdevé un avantatge que afavoreix la reorganització del pedregam que s’ha escampat. Tot i això, val més que els pins s'estiguin quiets.

Urgències a la barraca número 65

La integritat de la barraca del Marcel·lí no ha durat gaire. El passat 3 de desembre es va donar per acabada la seva restauració sense preveure que un pi traïdor, situat al costat de la mateixa, tenia la intenció de caure i emportar-se una bona part de la construcció arrossegada per les seves arrels en sortir a la superfície.

Els enemics principals de les barraques són, per aquest ordre, els animals de dues potes i poc cervell, els animals de quatre potes i més cervell i els pins. Aquests últims tenen l'inveterat costum de destruir barraques utilitzant diferents tècniques. Les més contundents són les que impliquen la caiguda lliure de tota la seva estructura sobre una barraca. Altres pins, més pacients, van corcant lentament el terra, amb les seves arrels, per a endinsar-se entre les pedres de la barraca i, finalment, fer-la caure. En el manual del barracaire s'hauria d'incloure un nou procediment que impliqui l'erradicació de tots els pins que es trobin dins d'un perímetre a concretar al voltant de qualsevol barraca. Són mesures de prevenció.

La 75 es dóna per acabada

Tasca finalitzada. La pseudobarraca dels espàrrecs es dóna per acabada.

L'atractiu principal d'aquesta construcció és la profusió de pedra a banda i banda de l'entrada, a mode d'exposició de la capacitat constructora dels pedrasequers.

Un rètol ubicat a la porta avisa del perill al qual s'exposen aquells que s'atreveixin a entrar dins de la cova sense casc. Una pedra que caigués del sostre els podria esberlar la clepsa i produir una fuita d'enteniment, si és que en tenien. També s’ha decorat el mur amb una rajola que mostra un Sant Jordi reparant un queixal dins de la boca del drac.

La propera jornada tocarà encetar una nova tasca. Esteu atents!

Decisions assenyades

Notes sobre la barraca en qüestió:

La construcció es troba sobre sòl sedimentari, en un estrat de pedra sorrenca que degut a pressions té una fractura de 45º.

Originalment es va excavar una cova al sediment sota la fractura i es va complementar amb unes parets i una volta de pedra seca amb aparença de barraca.

Els pedrasequers, en observar que els sediments no eren consistents, amb risc de despreniments, i en ubicar-se una escola molt propera, per tal d'evitar accidents, han decidit tancar la cova i refer les parets de pedra seca de la feixa, deixant el conjunt com un monument.

Una barraca il·lustrada

Una jornada més, els apiladors de pedres han fet la seva feina.

Els rocs van encaixant i mostren una imatge de trencadís que hipnotitza la mirada sensible. Aquesta construcció, d'estar ubicada en un lloc més solitari, seria l'indret adequat per a ser habitat per un ascètic ermità o un ós bru.

Un llibre de pedra (i poques pàgines) ha estat instal·lat al mur que apunta cap a llevant, imitant una lleixa de biblioteca monovolum. Aquest és el llibre de la Natura, en el qual es troben escrites les lleis primigènies de l'Univers, representades en forma d'àtoms dispersos que entrellacen l'espín dels seus electrons.

Pedra a pedra

L’equip ha continuat treballant en la barraca dels espàrrecs refent murs i assegurant la cova que originalment va ser folrada amb pedra seca, cavitat un pèl precària per coincidir, tot fa pensar, amb un plegament trencat.

La construcció quedarà molt maca per fora i això és, potser, el que cal destacar, tot i que, per la ubicació tan propera al nucli urbà, la seva integritat es trobarà en un seriós perill.

 

La restauració de la 75 progressa

Aprofitant les seves habituals sortides al verd, el cronista ha aprofitat una trepada al puig de la Creu per a, de tornada, fer una visita d'inspecció a l'obra.

Els aixecadors de pedres es trobaven a les acaballes del sagrat temps dedicat a la litúrgia de l'esmorzar, ja amb les energies renovades i xerrant animadament. Tot seguit s'han posta mans a l'obra i han continuat amb les tasques de restauració de la barraca dels espàrrecs (ves a saber d’on li ve aquest nom), uns remenant rocs al davant de la barraca, altres refent parets i altres en actitud contemplativa. 

El cronista ha emmagatzemant unes imatges com a testimoni d'allò que escriu, que són les que podeu veure en aquesta crònica, tot i que ha evitat publicar aquelles que es poden considerar més lúdiques.

Gresca i poca feina

Intenteu esbrinar les diferències entre les imatges de la jornada actual i les de la jornada anterior. Si no en trobeu no és que us falli la vista, és que no n’hi ha, o són inapreciables.

La culpa de tot això la té un membre del grup que ha tingut la mala idea de fer 86 anys, que no són pocs per a un aixecadors de pedres experimentat. L'homenatjat ha acompanyat la presència del seu físic amb un aprovisionament de coca, cava i moscatell, elements que constitueixen uns factors distractors a l’hora de distingir les dimensions i les formes de les pedres, així com el lloc on haurien de ser ubicades.

- Ep! Què heu tallat un pi?

- Sí!. Què passa? Que no veus que és un pi que no acredita papers de residència legal?

Fora restes vegetals i un desnonament

D'espàrrecs, no n'han arrencat ni un, però sí que han pogut amb les restes vegetals ben arrelades al terra d'un cantó de la barraca.

Les tasques han continuat amb la neteja del camp de treball, activitat prèvia que permet avaluar la magnitud de la tragèdia i actuar en conseqüència. El forat que s'endinsa en el marge no ha patit cap desperfecte i ara s'hauran de fer les tasques necessàries per a folrar-ho de pedra amb la incorporació d'un frontispici ben vistós.

De vagades, les tasques remenadores dels pedrasequers topen amb alguna bestiola que es creia segura al seu cau. En aquesta ocasió li ha tocat a una tarentola mauritanica, que no és ni més ni menys que un dragó comú de la família Phyllodactylidae. La pobre bèstia s’ha trobat amb aquella tropa i s’ha acollonit, que no és per a menys, i el seu desnonament ha suposat un trasbals tan gran que li ha portat a ocupar una nova llar lluny d'aquells monstres.

El torn de la barraca 75, la "dels espàrrecs".

La barraca dels espàrrecs, catalogada amb el número 75 a l'acurat inventari dels arquitectes de la pedra seca, ha rebut les atencions que necessita per a la seva rehabilitació.

En un dia de transició entre abundoses i beneficioses pluges, els pedrasequers han carregat els estris necessaris i han apuntat les seves passes cap a l'indret on es troben les restes de la barraca, construcció dominada i enderrocada per l'acció de la vegetació invasora. Ha calgut un bon esforç per a eliminar un element vegetal ben arrelat abans de procedir a la restauració d'aquesta barraca margera, construcció que aprofita un forat a la paret per a donar-li més profunditat.

Les tasques de la jornada han permès netejar l'entorn i fer una primera catalogació de la pedra que es troba allà, tot i que, com que sempre en falta, de pedra, no es preveu haver-la d'anar a buscar lluny d'allà.

Ja podeu tocar la campana a la barraca número 165

La restauració de la barraca número 165 ja està pràcticament enllestida.

S’ha instal·lat un caramell de disseny i, penjant dels arbres, ha estat instal·lat un dispositiu que simula una campana que ajudarà a espantar les bruixes poca-soltes, aquelles que s'atreveixin a trepitjar la zona d'influència de la barraca, que és molt ampla.

Una mica més de feina pels voltants, la plantada dels corresponents lliris i es podrà donar per conclosa la restauració d'aquesta barraca.