dimarts, 11 de febrer del 2025

S'enceta una nova restauració

Prop de la barraca número 164, dedicada al company Eudald Sellés, va aparèixer una nova construcció enderrocada que ha estat catalogada amb el número 165 i dedicada a l’Antonio Aranda.

Aquesta ha rebut les atencions dels pedrasequers en la jornada actual, procedint a les tasques ja conegudes en el protocol de restauració d'aquestes construccions.

La barraca no és molt gran però presenta alguns detall interessants, com ara una fornícula en la paret esquerra.

En aquesta ubicació hi ha espai per a que tothom trobi feines a fer, ja sigui buidant l’interior de la barraca, eliminant bardisses dels voltants o reparant els murs de pedra seca que es troben dins de la zona d'influència de la construcció.

dimarts, 4 de febrer del 2025

Un híbrid entre barraca i cova

S’ha decidit que la peça que s'està restaurant no és ni una barraca ni una cova, més aviat un híbrid entre totes dues construccions, ja que l’interior està picat a la paret i, de pedra seca, només tenia la façana, que és la que s'està restaurant però no pas en sec. Tot fa pensar que el sostre de sorra va caure i, a l’interior, no s’ha troba pedra que pogués formar part de la coberta.

dimarts, 28 de gener del 2025

La del Rosendo segueix

La restauració de la barraca del Rosendo Pujol va progressant. El cronista diu “barraca” perquè encara no té clar si realment és una barraca o una altra cosa, com s'especulava entre la congregació pedrasequera.

Que no s'assembla a una barraca ho demostra la profunditat del sòl de la mateixa, bastant per sota del nivell del terreny que té al seu voltant.

- No serà un cau de conills? 
- Homeeee! Això no toca perquè el conills no saben apilar pedres. - Ah! Com que és profund i està envoltat de rels de pi. I un búnquer de la guerra dels segadors?
- Passi, passi ... Uf!

Quan el cronista sigui informat al respecte, publicarà aquesta notícia pel canal establert. No badeu i seguiu aquest bloc per a esbrinar-ho.

El reduït espai de la zona de treball ha propiciat que una esquadra de la tropa es dediqués a visitar altres barraques del voltant, a títol d'excursió facultativa.

dimarts, 21 de gener del 2025

Què és això?

El Rosendo Pujol tenia la concessió del forn de Can Sallent i també una vinya i un hort allà mateix. I sembla que també regentava un servei de transports ràpids ubicat al carrer Passeig número 118, amb el telèfon número 119. Potser era el pare de la Maria Lluïsa Pujol, la millor pantalonera que esmenta el número 9 de la Revista de l'ensenyament de Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall, publicada el 9 d'abril de 2010. Això són deduccions del cronista i no sap si s'ajusten a la realitat històrica.

Els pedrasequers presenten uns fonamentats dubtes sobre la construcció que estan restaurant. Alguns apunten que es podria tractar d'un recolliment d'aigües i no d'una barraca de vinya. De moment s'està buscant el fons del forat (i també l'olla) a base de pic i pala. Però, com que allà no hi caben tots, uns altres remenen pedres pel voltant mentre critiquen el govern.

La intriga generada sobre la utilitat d'aquesta construcció s'anirà desvetllant en propers capítols.

dimarts, 14 de gener del 2025

Ara, a per la barraca d'en Rosendo

La Setmana dels Barbuts no suposa cap obstacle per als pedrasequers. Algun d’ells en tenen, de barba, però no abriga prou i necessiten tapar-se més, com a mínim la primera mitja hora de feina, desprès ja s'han escalfat aixecant pedres, gratant el terra o arrencant herbes que molesten.

Tot i que tenen una barraca nova començada, el torn li ha tocat avui a la barraca número 130, alies “d'en Rosendo”, ubicada entre el torrent de Can Sallent i el de Can Riera, una peça que fa més pena que joia, però també s’ha d'atendre.

Després dels primers estudis del terreny, escoltar les opinions i fregar-se les mans abans de calçar-les amb els guants, els companys les han posat a l'obra i han fet el que han pogut abans de tornar a les seves escalfades llars.

dimarts, 7 de gener del 2025

Els reis d'Orient porten un forn de pega a la font de Sant Jordi

El grup enceta l’any amb la trobada d'un forn de pega ubicat a la font de Sant Jordi, prop del torrent del Castelló.

Es tracta d'una troballa d'una certa importància, ja que no n’hi gaires, d'aquest tipus de forns, y menys que es trobin en un estat acceptable. Ja es va restaurar el forn de pega del torrent Mal i ara toca fer-ho amb aquest.

Amb les energies acumulades a base de torró, cava i d'altres llaminadures, els membres del grup graten de valent en les entranyes d'aquella peça per a desvetllar els seus secrets, tant de temps allà amagats. De l'olla amb mones d’or, ni rastre.