dimarts, 1 de desembre del 2020

Atenent les necessitats de la barraca de la costa d'en Jan.

Si bé les barraques es troben macades de batec i de funcions orgàniques, necessiten atenció i cures de tant en tant. Més encara quan es troben a ran d'algun camí freqüentment transitat i pateixen les agressions dels brètols que transiten per allà. És el cas de la barraca de la costa d'en Jan, que presenta una esllavissada de pedres a l'extrem que és a tocar el camí que puja cap a Castellar Vell. D'alguna forma, el destí d'aquesta barraca va quedar un pèl marcat per la voluble Fortuna, quan li va atorgar el número 13 en l'inventari de barraques que gestiona aquest grup. 

Els pedrasequers s'han arromangat i han fet una primera intervenció en la qual han apartat les pedres caigudes i han netejat la ferida. Aquesta és una tasca primordial abans d'aplicar les sutures corresponents, tot i tenint en compte que seran temporals per raó de no poder evitar el trànsit de brètols pels camins públics, espècie aquesta que, lluny de minvar, es troba en plena expansió.



dimarts, 24 de novembre del 2020

Finalitzada la restauració de la barraca del Xullo

Ara sí. La barraca del Xullo torna a lluir, així com la paret del marge adjunt, i es pot dir que està més maca que abans. Les altres barraques, geloses, estan esperonant arbres per a que els hi caiguin a sobre i així poder rebre les atencions dels pedrasequers, en veure que les seves capacitat d'esteticistes és molt gran i el problema d'una agressió arbòria es pot convertir en una oportunitat per a millorar, tant la construcció com el seu entorn. 

El cronista s'omple d'una doble satisfacció. Per una banda la barraca ha estat restaurada i, addicionalment, la soca de l'alzina rebel encara es conserva, en un acte d'insubmissió sense precedents que fa albirar esperances d'una nova brotada en arribar la primavera.

dimarts, 17 de novembre del 2020

Imaginació contra avorriment

El cronista no vol que el seu relat sigui avorrit, tot veient que la progressió en la restauració de la barraca del Xullo s'està fent més lenta que la construcció de la Sagrada Família. El cas és que ja s'ha tancat del tot el forat que bada al cel, però encara no s'ha pujat la terra, ni s'ha plantat el grapat de lliris, ni s'ha instal·lat l’espantabruixes. El pressupost inicial, com el de l'hospital de campanya de Madrid, ha estat superat en escreix i tindrà el seu impacte en els Fons de Recuperació Europeus, es posin com es posin a Polònia i Hongria. 

Amb motiu de recuperar les inversions fetes, hom proposa d'oferir les barraques com a centre de votació per a les eleccions del 14 de febrer, cessió que hauria de ser compensada amb l'estipendi corresponent, a poder ser esmorzars de forquilla setmanals per als pedrasequers fins a les vacances d'estiu. 

Finalment, com a notícia de transcendència econòmica, s'ha plantejat una OPA del grup de pedrasequers de Castellar sobre el de la població veïna de Sant Llorenç Savall. S'està a l'espera de la pronunciació de l’F.M.I., donada la repercussió que pot tenir en l'economia global. De moment, les borses més importants han suspès les cotitzacions de les dues entitats. A les imatges adjuntes podreu reconèixer alguns dels accionistes principals de la primera agrupació, tot i que la seva pose ho dificulta un pèl.

dimarts, 10 de novembre del 2020

Tancant la cúpula

A l'escletxa de la cúpula de la barraca del Xullo li queda poc per a ser tancada. Es podria dir que això passarà en el decurs de la propera jornada. 

Aquesta és una de les tasques més importants. Les parets poden ser més o menys verticals o un pèl tortes, però la cúpula ha de ser perfecta si la intenció és que aguanti una bona temporada. Les pedres són triades amb molta cura entre les més planes i amples, fent un tancament per superposició de filades amb una certa inclinació cap a l'exterior amb la intenció d'evitar l'entrada de l'aigua de la pluja. Finalment, l'últim forat es tancarà amb una llosa adient, o més si en calen. Posteriorment es posarà terra a sobre en la qual es plantaran els lliris.

 - Escolti! I el caramell?

 - Ostres! Tens raó. El caramell, com la cua d'una boina, que ha d'anar al ben mig del sostre i del que fugiran totes les bruixes del contorn. Si senyor!

dimarts, 3 de novembre del 2020

Article d'en Josep Alavedra a iSabadell


En aquesta entrada, el cronista vol destacar l'article que ha escrit en Josep Alavedra, com a complement de la seva visita a la barraca del Xullo el passat 27 d'octubre. L'enllaç següent us dóna accés al mateix, on podreu llegir les seves paraules complementades amb una petita filmació en la que intervé en Joan Roura.









Pel que fa a l'evolució de la barraca, res a destacar. Va progressant a pas de bou. Observeu algunes imatges d'avui, en una de les quals es pot observar com el trau de la clepsa es comença a tancar.

dimarts, 27 d’octubre del 2020

Pedra sobre pedra …

L'evolució de la barraca del Xullo segueix endavant, pedra sobre pedra. Els practicants de l'ancestral art d'apilar pedres no tenen pressa, però tampoc en fan cap, de pausa. L'edat fa perdre reflexos però augmenta la capacitat analítica. D'això en gaudeixen els esportistes del roc sec, estudiant cada cantal que passa per les seves mans per a cercar-li una ubicació precisa, aquella que està feta per a ell i cap altre més. 

Però també s'ha d'atendre la diplomàcia, tot fent de bon amfitrió amb les visites que es deixen caure de tant en tant pel camp de batalla. En aquesta ocasió ha estat en Josep Alavedra, qui ha tingut la deferència de passar a saludar. Ell és membre de la U.E.Sabadell i està fent un treball sobre el patrimoni del Vallès. 

Benvingut, Josep!

dimarts, 20 d’octubre del 2020

Un pit-roig molt deixondit

Un rupit s'envolava pels rodals de la barraca, tot observant les cabòries que se'n feien els aixecadors de pedres, en un esforç sublim per a trobar una pedra adient que exercís les funcions de llinda. Al cap d'una estona de voleiar i aturar-se en diferents llocs, amb la intenció de tenir una bona perspectiva i copsar el perill que podria suposar aquell grapat d'avis remenant pedres, el pit-roig va aterrar al caire d'una pedra mig soterrada, fent aquells moviments sincopats que fa aquest petit ocell quan es troba a terra. El barba-roig volia fer-se veure i, en aconseguir copsar l'atenció dels pedrasequers, esperar que la sagacitat observadora de pedres d'aquella colla parés atenció en la que el petit plumífer tenia sota les seves potetes. 

- Guaita quin pit-roig!- Diu uns dels esportistes del roc pelat. 

- Fa estona que ronda per aquí.- Respon un altre. 

- Ostres, tu! Heu vist la pedra des de la que ens mira? - Rebla el més entenimentat. 

- Caram! Està mig soterrada però és una llinda fantàstica. Anem-hi! - Diuen tots a cor. 

 I tots es posen a treballar amb pales, perpalines i d'altres eines. Ara que ja tenien les mènsules preparades, podran completar les tasques d'aquesta jornada amb la instal·lació de la llinda. Amb els cors plens de gaubança per la feina feta, marxaran cap a casa convençuts que la sàvia i voluble Natura encara té moltes coses meravelloses que mostrar. 

Gràcies, pit-roig!

dimarts, 13 d’octubre del 2020

La feina ben feta


Els pedrasequers no treballen a preu fet. Ells van fent la feina lentament, seguint els coneixements que l'experiència els ha instal·lat a l'hipotàlem, allà on raja l'oxitocina que els aporta moments insospitats de gaubança. És comparable a un procés iniciàtic, en el decurs del qual s'extasien en el moment de posar una pedra al lloc precís que li pertoca. És aquesta la raó de l'escassa progressió de la jornada d'avui en l'alçada de les parets de la barraca, si compareu amb les imatges de la jornada anterior. Però fixeu-vos-hi, en com de bé estan col·locades les pedres, tot fent una petita aproximació en la part més alta per a poder assentar adequadament l'imprescindible llinda. 

La barraca del Xullo té aspiracions molt altes. Té ànsia de protagonisme en la història de les barraques sota las jurisdicció dels aixecadors de pedres locals. La seva biografia només trobarà apologetes que cantin les seves virtuts, entre les quals destaca la humilitat que suposa l'acceptació al desplaçament de la seva ubicació primigènia, amb la intenció de preservar la salut d'una vilipendiada soca d'alzina. El cronista conserva la fugaç esperança de què, amb l'entreteniment del joc del Tetris que suposa la col·locació de pedres, aquells agressius membres del grups entestats en eliminar-la, se n'oblidin i la deixin reposar en pau, la soca.

dimarts, 6 d’octubre del 2020

Tornant a la barraca del Xullo

La reparació del trau de la barraca número 10 va interrompre les tasques de restauració de la barraca número 150 o “del Xullo”. 

Aquesta construcció s'havia fet famosa per la persistent soca d'alzina que estava resistint els tan contundents com infructuosos intents d'alguns pedrasequers, entestats en eliminar-la completament. A aquesta soca, emulant l'om de Machado, amb les pluges d’abril i el sol de maig, algunes fulles verdes li havien sortit, però això no va apaivagar l'instint destructor i alzinicida (neologisme llicència de l’autor) dels membres més caparruts de la colla. Al cronista li venen ganes de fer un cop d’estat i bandejar aquesta gent extremista. Ara ha estat brostada i ja no llueix les tendres branquetes que maldaven per sobreviure. 

Tornant a la freda i insensible pedra seca, el aixecadors de pedra que no han volgut ser partícips de la criminal desforestació, han apilat algunes pedres més per a fer créixer les parets de la barraca. Encara queda molta feina per a completar la seva restauració, treballs que es faran més feixucs en instal·lar la llinda i escometre les tasques de formar la cúpula de tancament.

dimarts, 29 de setembre del 2020

Ja es pot visitar la barraca número 10

Les bruixes ja tenen barrat l’accés a l’entorn de la barraca del Jaume Martí. Un magnífic caramell avisa del perill que corren en apropar-se a la ubicació que ocupa la barraca. Falta saber quin és aquest perill tot i que, en deixar volar la imaginació, es pot pensar en una inhabilitació com a bruixes o una querella per desobeir les indicacions del caramell, òrgan administratiu d’autoritat superior a la comunitat autònoma fetillera. 

Doncs sí, la barraca número 10 ja forma part del conjunt de barraques restaurades pel grup de pedrasequers. Ha quedat molt bonica, com podeu veure a les imatges adjuntes. La seva clepsa està ben guarnida amb un caramell que li atorga una imatge unicorne i uns lliris plens d’ànsies de florir. Altrament, s’ha arranjat l’entorn per a fer més agradable l’estada y poder contemplar l’obra des de tots els vents.

dimarts, 22 de setembre del 2020

Finalitzant la barraca número 10

En Tomàs Molina havia anunciat pluges per a la tarda d'avui. Calia afanyar-se en previsió de una fallada en la punteria de l'home del temps, ja que sempre faciliten el pronòstic aproximat donada la volubilitat dels meteors, que tenen una certa tendència a desviar-se de la ruta marcada. Afortunadament, Hèlios s'ha mostrat despullat en mig del blau durant tot el matí i els pedrasequers han pogut donar-li una bona empenta a la barraca número 10. 

Aquesta jornada ha comptat amb la presencia d'un bon nombre d'aixecadors de pedres, fet que ha permès deixar la barraca en un estat òptim per a instal·lar l'espantador de bruixes, altrament conegut com a caramell, i posteriorment plantar els ornamentals lliris al seu voltant.







dimarts, 8 de setembre del 2020

Més mans, més pedres apilades

La jornada d'avui ha vist un considerable augment d'aixecadors de pedres i, és clar, més mans vol dir més pedres aixecades, tot i que tots no hi caben enfilats a les parets de la barraca. L'èxit rau en el repartiment de tasques, fet que es produeix d'una forma totalment espontània y automàtica. Si bé es cert que uns estan més especialitzats en col·locar les pedres, els altres s'afanyen en apropar els rocs que han de ser col·locats, així com de mantenir l'entorn un pèl ordenat y, fonamentalment, contribuir a la recopilació de renecs i cagumtots amb els que es rega l'ambient en el decurs de la jornada, principalment quan algun dit distret queda atrapat entre dues pedres. 

La barraca va creixent, tot i que hores d'ara presenta més l'aspecte d'una torre de l'homenatge, amb sagetera inclosa, que no pas una barraca de vinya, però no cal dubtar de la seva bella esvelta imatge. El forat de la cúpula es va tancant, tot i que es pensa d'equipar aquesta barraca amb un casc de paleta per a prevenir el possible atac d'un altre pi venjatiu.

dimarts, 1 de setembre del 2020

Una desitjada represa

El cronista opina que comencen ara les vacances, els pedrasequers. Aixecar pedres i apilar-les ordenadament no n'és cap, de feina. Es pot considerar una afició, com escriure un llibre o pintar un paisatge a l'oli sense connotacions professionals, per simple entreteniment en el seu lleure. Segurament, en aquest passat mes carregat de xardor, hauran treballat fent d'avis, aguantant estoicament les trapelleries dels nets tot mirant el calendari, passant ratlla a cadascun dels dies que anaven deixant enrere a l'espera de l'alliberació. Ara ja ho són, de lliures. Ara ja poden tornar a tocar pedra y gaudir de la camaraderia que els uneix, com a grup creatiu i amant de la conservació del patrimoni. 

S'ha reprès la feina allà on la van deixar, en la barraca del Jaume Martí, catalogada amb el número 10. La llinda que marca els límits de la porta ja té pedres a sobre, començant la conformació de la cúpula que haurà de suturar el trau que va patir per causa d'un voluble pi.

Com fan els futbolistes, els pedrasequers han de fer un entrenament suau després de tants dies sense testar el pes de les pedres. La jornada ha suposat una represa pausada y sense les mateixes exigències que són suportades en plena temporada. S'ha de ser previngut per a evitar lesions en la carcanada que obliguin a un avorrit non fare niente.

dimarts, 28 de juliol del 2020

Llinda instal·lada i vacances d'estiu

Totes les barraques de pedra seca necessiten una porta per a accedir al seu interior. Aquesta via d'accés es defineix a mida que es van aixecant les parets i amb orientació a migdia en la major part dels casos, tot i que se'n troben orientacions de totes direccions en funció de la parcel·la on s'ubica la barraca. Un cop s'arriba a l'alçada convinguda, cal decidir si la part superior de la porta es tancarà amb llinda plana, quan es disposa de pedres apropiades, o amb arc de mig punt, més vistós però amb més complexitat de construcció.

La barraca número 10 tanca la seva porta amb una llinda plana, que és la més simple i la que menys problemes tindrà en el futur. En el decurs d'aquesta jornada s'ha deixat instal·lada la llinda, tot preveient la continuació de l'obra quan finalitzi el període de vacances que es pren el grup de pedrasequers. Al setembre, que ja no farà tanta calor, tornaran reposats i amb les energies recuperades per a continuar apilant pedres en forma de barraca.

dimarts, 21 de juliol del 2020

Calor i pedres

Les ganes de treballar són inversament proporcionals a la xardor en la que es troba immers l'obrer. S'ha de tenir una voluntat a prova de tremolors de l'ànima per a aixecar sense defallir pedres tacades amb la suor que degoteja del front. La memòria d'en Jaume Martí s'ho val. Ell no es queixava mai i sempre mostrava al món un agradable somriure que ornamentava amb algun acudit o dita de les seves terres.

Els pedrasequers es van reagrupant, superant els obstacles del camí per a arribar allà on es troba la barraca que necessita el seu agombolament. Tanmateix, s'aprofita per a corregir algun detall del sender o esmatassar les bardisses que l'envaeixen. Això és el que ha fet una secció del grup aquest matí, netejar el viarany que mena cap a la veïna barraca número 11, dedicada a l'amic Albert Antonell.

“A pas de bou s'hi arriba prou” i pedra a pedra es va refent la barraca número 10. Això sí! La sagrada cerimònia de l'esmorzar s'ha de respectar i fruir-la amb devoció.

dimarts, 14 de juliol del 2020

Dall, pedra i mans

Els membres del grup es van incorporant a la feina amb molta energia, aquella que no els ha pispat el corc invisible.
 
La barraca partida a cop de pi va veient com es restaura la seva estructura. Cal furgar entre la runa per a recuperar les pedres que conformaven la seva closca. Els pedrasequers són experts en aquestes qüestions i en repartir-se la feina, tot i que, més que repartir-se-la, se l'apropien sobre la marxa amb tarannà col·laborador i respectant les diferents especialitzacions que s'han posat de manifest desprès de remenar tantes pedres. Uns tenen més traça col·locant pedres a la construcció que toca, sigui una barraca o un mur; altres tenen el nas més ensinistrat per a trobar pedres (sempre en falten), encara que s'amaguin sota el sòl; n'hi ha que presenten més predisposició a la ornamentació de l'entorn i, finalment, es troben els killers: aquells que senten passió pel dall i els seus efectes sobre bardisses, arítjols i d'altres espècies vegetals invasores.