Ara sí. La barraca del Xullo torna a lluir, així com la paret del marge adjunt, i es pot dir que està més maca que abans. Les altres barraques, geloses, estan esperonant arbres per a que els hi caiguin a sobre i així poder rebre les atencions dels pedrasequers, en veure que les seves capacitat d'esteticistes és molt gran i el problema d'una agressió arbòria es pot convertir en una oportunitat per a millorar, tant la construcció com el seu entorn.
El cronista s'omple d'una doble satisfacció. Per una banda la barraca ha estat restaurada i, addicionalment, la soca de l'alzina rebel encara es conserva, en un acte d'insubmissió sense precedents que fa albirar esperances d'una nova brotada en arribar la primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada