La llinda de les cabres

Quan tornin les cabres trobaran aquest lloc molt canviat. Encara podran cruspir-se els matolls que envolten la zona que ha estat netejada de bardisses pels pedrasequers, tasca imprescindible per a poder treballar més còmodament i refer les parets caigudes.

El grup aprofita per a fer canvi d'impressions sobre les solucions a aplicar en cada cas i, entre què dius tu i que dic jo, s'ha col·locat la llinda al lloc que li pertoca. Ja és repetitiu magnificar aquesta fita, però cal tornar a posar-la de manifest per la seva rellevància: sense llinda (o arc) no n'hi ha, de porta, i sense porta no es pot parlar de barraca. Ja s'albira el dia que la cúpula estigui enllestida tota guarnida de lliris i s'afegirà una nova construcció a la llista de les barraques restaurades per la tropa.

Abans de liquidar la jornada, els membres del grup van fer una visita a la nova barraca trobada per aquells indrets, fruit de la recerca del membre més jove de la tropa, que és capaç d'endinsar-se en la foscor dels racons més amagats amb l'agilitat d'una guineu.

Pedres banyades de mistela

I segueixen amb les cabres.

Els membres del grup continuen amb la feina de la neteja del camí d'accés a la barraca, la seva restauració y la reconstrucció dels murs que l’envolten.

Els pedrasequers han agafat el costum d'animar-se l'organisme amb substàncies que proporcionen aquells que aconsegueixen arribar a les seves fites de calendari, com ara aniversaris i onomàstiques. En el decurs de la jornada d'avui s'ha celebrat la fita del 84 anys d'un dels membres, qui ha tingut la deferència de proveir una taula amb coca (la de pinyons) i mistela, productes que aixequen l'ànim, alleugereixen el pes de les pedres i afinen la punteria a l'hora de col·locar-les al lloc adient.

Obrint camí

La barraca número 46, altrament coneguda com “de les cabres”, era accessible fàcilment per a aquests ungulats menjadors de bardisses, els quals poden esmunyir-se entre els matolls sense parar gaire atenció sobre si punxen, fan la traveta o rebreguen la roba. Els pedrasequers, en canvi, necessiten que la senda estigui ben definida i lliure d'entrebancs, tant per accedir-hi ells mateixos, que són calçats i no ungulats, així com les eines que transporten i necessiten per a la seva feina.

La jornada ha estat dedicada a això precisament, a fer transitable el camí que mena cap a la barraca que s'ha de restaurar.