dimarts, 31 d’octubre del 2023

Sessió de treball gens feixuga

No tot ha de se aixecar pedres. L'aixecament de vidre també és un esport que mou l'ànim de la tropa fins a l'entusiasme. 

En aquesta ocasió, els pedrasequers han assistit a un esmorzar de treball que ha tingut lloc en una llarga taula del Caliu. Han estat ateses molt seriosament les diferents propostes dels assistents. Uns es decantaven pels peus de porc, altres per la galta, altres per la botifarra, ...etc. El principal consens ha esta en el vi negre dolç, que serveixen allà com “de la casa”, acompanyat amb “grasiosa” en el llenguatge pedrasequer, tot i que uns pocs iconoclastes han preferit una cervesa i un de díscol s'ha decantat pel vi blanc. 

La sessió de treball ha finalitzat amb el lliurament de dos trofeus a sengles destacats pedrasequers, aquells que, amb una llarga i destacada trajectòria, han contribuït a fer pujar l'esport del roc pelat al més alt nivell.

 

dimarts, 10 d’octubre del 2023

Atenent la barraca número 29

Desprès d'unes digressions amb inspiració megalítica, els pedrasequers han tornat als seus quefers habituals, és a dir: restaurar barraques. 
La que porta el número 29, coneguda com la “del llentiscle”, presentava una deformitat de la façana amb una certa pèrdua de massa encefàlica de la part del còrtex prefrontal. El grup ha reaccionat ràpidament per a solucionar el problema, tot i que no serà fàcil. De moment, com a tota operació quirúrgica, s'ha de preparar un camp estèril, i això ha fet una part del grup, netejar la zona de matolls i bardisses que dificultaven la feina. 

En aquesta ocasió, el cronista ha fet una visita a l'obra per a saludar la tropa. Allà ha constatat que ha crescut el nombre de pedrasequers, havent-s'hi incorporat uns quants becaris jubilats que presenten un bon aspecte físic, requisit primer i imprescindible per a pertànyer al grup. Es trobaven a les acaballes de la part més important de la litúrgia: l'esmorzar. Aquest és un moment especial per la transcendència que suposa el fet de reprendre la tasca prèvia amb l'estomac content. Podeu capir aquesta situació en les imatges adjuntes. També podeu observar l'estat de la barraca el 29/10/2010, quan va ser localitzada en perfecte estat de conservació.

dimarts, 3 d’octubre del 2023

Somni d'una nit d'estiu

Uns follets entremaliats vivien molt amagadets a la barraca de pedra seca que porta el número 162. Quan es feia fosc i no sentien cap soroll al voltant, sortien a l'exterior per a muntar les seves festes ballant i cantant com boixos. Una nit sense lluna plena, van veure una forma molt gran que havia crescut prop de la seva barraca.

-        -   Guaita, tu. Què és això que ha sortit allà? – va dir el barbut apuntant amb el seu ditet cap a aquella forma.

-          -  Això és una nena! – respongué un altre que no guipava gaire.

-          -  Què dius ara! No veus que és una dona? – li va etzibar el gros, que portava a sobre un bon tanto de ratafia i s'ho mirava des d'una altra perspectiva.

-          - Nanos! No encerteu ni una. Jo veig una dona prenyada. Què no veieu la panxa que fa?  - digué el setciències amb ulleres de cul d'ampolla que s'ho mirava des del darrere.

-          - No, carallot, que això no és la panxa. Això és l'esquena i sembla el gep d'una vella. – va reblar un altre que feia tentines i ho veia des de l'altre costat.

Un follet marrec, que només bevia aigua de la rosada del romaní, s'hi va acostar a la forma i li va tirar un cop de peu.

-          - Ai! Això no és cap nena ni dona ni res que se li assembli, és un colló de pedra! Ja m'he cardat el dit gros, cagumtot! – deia mentre s'agafava el peu ferit entre les mans.

Qual el van sentir, tots els follets es van petar de riure agafant-se la panxa amb les mans i, tot seguit, van fer una rotllana al voltant de la pedra per a seguir la festa.

Vet aquí que, l'endemà, va aparèixer una altra figura plantada a sobre d'un claper. Aquesta tenia cara d'emprenyada i els follets es van espantar molt. Se la van mirar de lluny i no s'atrevien a parlar per si l'enutjaven més i es tirava a sobre d'ells. Podria ser que la seva dieta fos a base de follets despistats. Per tal d'amansir la seva expressió, van portar-li presents que deixaven als seus peus amb mota precaució. Ara un gotet de ratafia, ara una gla, ara un rovelló. I com que veien que amb això no es movia, van pensar que estava content i van anomenar un follet encarregat d'atendre'l.

Amb el temps, aquest follet es va deixar créixer la barba, va vestir roba llarga i caminava amb molta pompositat amb un llarg bastó a la mà, tot exigint dels altres follets reverències i donacions i, sobretot, que no ballessin al voltant d'aquella altra pedra. Assegurava que la nova figura li havia parlat en somnis i li havia atorgat poders per sobre de tota la comunitat de follets.

En un principi, els follets estaven atemorits i li van fer cas però, més endavant, quan van tenir més enteniment i veient que aquell era un galtes que s'aprofitava de la situació, una nit el van agafar entre tots, el van lligar a la figura seriosa i li van calar foc. L'endemà tots els follets tornaven a estar feliços i ballaven i cantaven una altra vegada sense por al voltant de la pedra que no era cap dona.