Somni d'una nit d'estiu

Uns follets entremaliats vivien molt amagadets a la barraca de pedra seca que porta el número 162. Quan es feia fosc i no sentien cap soroll al voltant, sortien a l'exterior per a muntar les seves festes ballant i cantant com boixos. Una nit sense lluna plena, van veure una forma molt gran que havia crescut prop de la seva barraca.

-        -   Guaita, tu. Què és això que ha sortit allà? – va dir el barbut apuntant amb el seu ditet cap a aquella forma.

-          -  Això és una nena! – respongué un altre que no guipava gaire.

-          -  Què dius ara! No veus que és una dona? – li va etzibar el gros, que portava a sobre un bon tanto de ratafia i s'ho mirava des d'una altra perspectiva.

-          - Nanos! No encerteu ni una. Jo veig una dona prenyada. Què no veieu la panxa que fa?  - digué el setciències amb ulleres de cul d'ampolla que s'ho mirava des del darrere.

-          - No, carallot, que això no és la panxa. Això és l'esquena i sembla el gep d'una vella. – va reblar un altre que feia tentines i ho veia des de l'altre costat.

Un follet marrec, que només bevia aigua de la rosada del romaní, s'hi va acostar a la forma i li va tirar un cop de peu.

-          - Ai! Això no és cap nena ni dona ni res que se li assembli, és un colló de pedra! Ja m'he cardat el dit gros, cagumtot! – deia mentre s'agafava el peu ferit entre les mans.

Qual el van sentir, tots els follets es van petar de riure agafant-se la panxa amb les mans i, tot seguit, van fer una rotllana al voltant de la pedra per a seguir la festa.

Vet aquí que, l'endemà, va aparèixer una altra figura plantada a sobre d'un claper. Aquesta tenia cara d'emprenyada i els follets es van espantar molt. Se la van mirar de lluny i no s'atrevien a parlar per si l'enutjaven més i es tirava a sobre d'ells. Podria ser que la seva dieta fos a base de follets despistats. Per tal d'amansir la seva expressió, van portar-li presents que deixaven als seus peus amb mota precaució. Ara un gotet de ratafia, ara una gla, ara un rovelló. I com que veien que amb això no es movia, van pensar que estava content i van anomenar un follet encarregat d'atendre'l.

Amb el temps, aquest follet es va deixar créixer la barba, va vestir roba llarga i caminava amb molta pompositat amb un llarg bastó a la mà, tot exigint dels altres follets reverències i donacions i, sobretot, que no ballessin al voltant d'aquella altra pedra. Assegurava que la nova figura li havia parlat en somnis i li havia atorgat poders per sobre de tota la comunitat de follets.

En un principi, els follets estaven atemorits i li van fer cas però, més endavant, quan van tenir més enteniment i veient que aquell era un galtes que s'aprofitava de la situació, una nit el van agafar entre tots, el van lligar a la figura seriosa i li van calar foc. L'endemà tots els follets tornaven a estar feliços i ballaven i cantaven una altra vegada sense por al voltant de la pedra que no era cap dona.