dimarts, 31 de juliol del 2018

Una barraca amb folre i manilles

Els que fan castells de gama extra, aquells més experimentats, han de tenir sota els peus una bona pinya, si pot ser amb folre i manilles, millor encara; estructura muntada amb els cossos més cepats, independentment del seu sexe, amb la que tractaran de mantenir dreta la torre que es forma per sobre dels seus caps. Les barraques, que són unes estructures de pedres mantenint un cert equilibri, també necessiten una bona base, formada amb rocs pesants i sense sexe que, normalment, són els més voluminosos.


La jornada d'avui ha estat dedicada, principalment, a muntar una bona base de sustentació a mode de fonaments, utilitzant els rocs adequats. Les seccions que no amuntegaven pedres han esmerçat les seves energies en tasques d'enjardinament i de recol·lecció de pedres esmunyedisses, El trobar-se protegits sota una maternal ombra, que els amaga de la xardor que cau de l'Univers, contribueix al consum progressiu de les seves energies, sense defallir fins a l'hora de l'esmorzar, litúrgia que els enalteix i atorga entusiasme per a suportar la seva pesada càrrega una estona més.

La setmana vinent comença el primer torn de vacances, motiu que provocarà una reducció d'efectius en la tropa que, de retruc, farà que el progrés sigui més lent. Això està contemplat en el PERT elaborat pel cap de projecte i no es produiran retardaments en les fites principals, fet que confirmarà el lliurament de l'obra quan els vingui en gana.

Les obres dels pedrasequers serveixen per a il·lustrar cartells, com podeu observar en el que ha estat publicat a la població veïna de Matadepera, amb motiu de l'anunci d'una sessió de sardanes.

dimarts, 24 de juliol del 2018

La barraca misteriosa

El número de la barraca, en el catàleg que confecciona molt acuradament el grup de pedrasequers, és el 147. Una incògnita a eliminar de les que formaven part de la llista.

El cronista també us donarà una pista sobre el nom que portarà aquesta construcció. Estarà dedicada a una persona que fou molt rellevant en el Centre Excursionista de Castellar, com a desgreuge de la desaparició d'un element instal·lat en el seu honor, que fou inaugurat en solemne cerimònia el dia 5 de maig de 2013, amb motiu del 60è aniversari de l'entitat.

En la jornada que ens ocupa, el grup d'aixecadors de pedres s'ha distribuït en esquadrons per a escometre diferents tasques. El de la tropa més especialitzada, s'ha dedicat a buscar els fonaments d'un costat de la barraca i, un cop trobats, s'ha donat pas al procés de reconstrucció començant per les filades de la paret del fons i una lateral, engalavernant les pedres de l'angle que fan les dues parets, ja que aquesta barraca és de planta rectangular.

El grup dels que tenen millor dotat el nas per a ensumar pedres, ha dedicat el seu esforç a arreplegar totes les que trobaven i classificar-les per mides. Un altre grup ha esmerçat els seus esforços en arrencar les pedres que treien el nas per sobre de la superfície el camí d'accés que, junt amb els que esmatissaven i arrencaven les arrels del bruc mal ubicat, preparaven l'accés per al còmode trànsit de vianants en qualsevol estat de conservació. Si s'aconseguís el permís per a pavimentar-ho quedaria com la Rambla de les Flors de Barcelona, però sense semàfors.

dimarts, 17 de juliol del 2018

Encetant un nou projecte

Doncs, no! Les vacances dels pedrasequers encara no han començat. El grup ha tornat avui a la seva discreta feina, fora de la vista dels passavolants, ja siguin ocupants de vehicles o vianants. Recollir-se dins la mansuetud del bosc, emulant els cartoixans que pregaven en solitari seguint el lema ora et labora, mentre xarrupaven un glop del vi que ells mateixos produïen, tot i que els aixecadors de pedres encara no trepitgen raïm per a esprémer-li el miraculós suc, aquell que madurat i seré acaba fent contenta la gent que el tasta. No descarteu que algun dia en produeixin per a tancar el cercle de la barraca de vinya.

Seguint la tendència de donar la informació per capítols, mantenint la intriga entre l'audiència, el cronista informa que la barraca iniciada aquest matí, que tindrà un número concret en el catàleg de barraques sota la jurisdicció del grup, estarà dedicada a una persona a la que se li vol retre homenatge, en cerimònia particular que tindrà lloc un determinat dia. Ara, benvolguts i benvolgudes, us rosegarà el corcó de la curiositat i haureu de llegir les cròniques de cada setmana per a desvetllar aquestes dades, mantingudes en secret fins a l'últim dia, millor encara que les causes secretes de la magistratura espanyola.

Les tasques d'aquesta primera jornada han estat les que marca el manual del bon restaurador de barraques, a saber: localitzar la peça (això ja estava fet), estudiar-la, delimitar la zona, buidar el contingut, esbrossar l'entorn, esmorzar, renegar i cap a casa. La temperatura ambient d'aquesta època no dóna com per a ser pròdig amb les energies del cos, per molt avesat que estigui a traslladar rocs d'un lloc a un altre.

dijous, 12 de juliol del 2018

Finalització d'obra de la barraca de la rotonda de Castellar

El cronista ha volgut esperar a la data d'avui per a escriure la crònica de les barraques. La raó és que era en el decurs d'aquesta jornada quan es procedia a la plantada de lliris al sostre de la barraca de la rotonda i, posteriorment, tenia lloc la celebració de la fita que marca la finalització de les obres que es troben sota la responsabilitat del grup d'aixecadors de pedres. La jornada anterior havia estat dedicada a enllestir alguns detalls que també són importants, coma ara arranjar l'entorn una mica, acabar la instal·lació elèctrica i fixar les plaques d'identificació.

Com solen fer en els rituals esotèrics, en cerimònies carregades d'emocional simbolisme, tots els pedrasequers s’han enfilat, un per un, al sostre de la barraca per a plantar els ornamentals lliris, acció que posa el punt i final a la seva tasca. Amb l'emotiu sentiment, equiparable al naixement d'un fill (això és opinable, és clar), es lliura aquesta construcció a la comunitat amb l'expectativa de què pugui ser un motiu de gaubança. I també de memòria dels temps en els quals el conreu de la vinya dominava el paisatge que envolta la població, tros de món que disposa de quilòmetres de murs de pedra seca, molts d'ells colgats sota la vegetació crescuda a lloure i sense control. Igualment, infinitat de barraques deuen trobar-se encara amagades, amatents d'algú que les torni a la llum en memòria dels camperols que les van aixecar en aquells temps pretèrits, quan encara no s'havia d'empeltar sobre un peu foraster, resistent a la fil·loxera.

En finalitzar les tasques de jardineria (plantats, adobats i regats els lliris), els pedrasequers han desfilat cap a El Calissó d'en Roca, on ha estat muntada una taula de celebració per a posar la rúbrica a l'esdeveniment en un esmorzar de germanor. La festa s'ha tancat amb l'emotiu acomiadament (s'espera que sigui temporal) d'un dels integrants del grup, en Josep Da Silva, que ha d'atendre altres obligacions que l'impedeixen assistir a les quotidianes trobades de treball.

En aquesta ocasió, el cronista també ha participat dels treballs i de la festa, aportant el testimoni directe i les imatges amb les quals il·lustra la seva crònica.

dimecres, 4 de juliol del 2018

Les bruixes ja són amatents

S'acosten les vacances i els pedrasequers no volen deixar la feina pendent. Des del passat 15 de maig, que es va posar la primera pedra, l'obra de la barraca ha estat finalitzada avui en un treball intensiu d'aquests últims tres dies del jove juliol. Està previst plantar la tofa de lliris al sostre la setmana vinent, tasca que donarà per finalitzada la part a la que s'havia compromès el grup dins del projecte, ja que també es poden donar per finalitzats el quilòmetre zero del torrent de Colobrers i la gran “C” del marge de la ronda. Ara li tocarà al promotor (el que posa els pistrincs) arranjar la part de jardineria que el completa, esperant que sigui substituït l'estramoni per algun peu de cep local, que no és tan perjudicial per a l'organisme.


Cal destacar el caramell electrònic que s'ha instal·lat al capdamunt de la barraca que, a mode d'antena, en lloc d'espantar les bruixes, que faran eixam al seu voltant embadalides per la novetat, les hi xuclarà l'energia i la transformarà en la llum que il·luminarà l'interior d'aquest catau en arribar l'hora de la foscor. I aquesta claror atraurà la delicada falena per a fer niu entre les misterioses pedres, i glatint les seves ales d'argent escamparà espurnes d'estels en una petita constel·lació.
La celebració

Els pedrasequers podran començar els seu període de descans anual cofois pel magnífic resultat de la seva tasca, estat d'ànim que pot justificar una pítima de ratafia, a mode de celebració, en la que estaria disposat a participar el cronista amb una certa moderació.

Més endavant caldrà vetllar per la conservació de l'obra, evitant que l'entorn sigui pol·luït o la barraca esbucada pel vehicle d'algun conductor amb la sang adobada.