Com solen fer en els rituals esotèrics, en cerimònies carregades d'emocional simbolisme, tots els pedrasequers s’han enfilat, un per un, al sostre de la barraca per a plantar els ornamentals lliris, acció que posa el punt i final a la seva tasca. Amb l'emotiu sentiment, equiparable al naixement d'un fill (això és opinable, és clar), es lliura aquesta construcció a la comunitat amb l'expectativa de què pugui ser un motiu de gaubança. I també de memòria dels temps en els quals el conreu de la vinya dominava el paisatge que envolta la població, tros de món que disposa de quilòmetres de murs de pedra seca, molts d'ells colgats sota la vegetació crescuda a lloure i sense control. Igualment, infinitat de barraques deuen trobar-se encara amagades, amatents d'algú que les torni a la llum en memòria dels camperols que les van aixecar en aquells temps pretèrits, quan encara no s'havia d'empeltar sobre un peu foraster, resistent a la fil·loxera.
En finalitzar les tasques de jardineria (plantats, adobats i regats els lliris), els pedrasequers han desfilat cap a El Calissó d'en Roca, on ha estat muntada una taula de celebració per a posar la rúbrica a l'esdeveniment en un esmorzar de germanor. La festa s'ha tancat amb l'emotiu acomiadament (s'espera que sigui temporal) d'un dels integrants del grup, en Josep Da Silva, que ha d'atendre altres obligacions que l'impedeixen assistir a les quotidianes trobades de treball.
En aquesta ocasió, el cronista també ha participat dels treballs i de la festa, aportant el testimoni directe i les imatges amb les quals il·lustra la seva crònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada