Ja es pot visitar la barraca número 10

Les bruixes ja tenen barrat l’accés a l’entorn de la barraca del Jaume Martí. Un magnífic caramell avisa del perill que corren en apropar-se a la ubicació que ocupa la barraca. Falta saber quin és aquest perill tot i que, en deixar volar la imaginació, es pot pensar en una inhabilitació com a bruixes o una querella per desobeir les indicacions del caramell, òrgan administratiu d’autoritat superior a la comunitat autònoma fetillera. 

Doncs sí, la barraca número 10 ja forma part del conjunt de barraques restaurades pel grup de pedrasequers. Ha quedat molt bonica, com podeu veure a les imatges adjuntes. La seva clepsa està ben guarnida amb un caramell que li atorga una imatge unicorne i uns lliris plens d’ànsies de florir. Altrament, s’ha arranjat l’entorn per a fer més agradable l’estada y poder contemplar l’obra des de tots els vents.

Finalitzant la barraca número 10

En Tomàs Molina havia anunciat pluges per a la tarda d'avui. Calia afanyar-se en previsió de una fallada en la punteria de l'home del temps, ja que sempre faciliten el pronòstic aproximat donada la volubilitat dels meteors, que tenen una certa tendència a desviar-se de la ruta marcada. Afortunadament, Hèlios s'ha mostrat despullat en mig del blau durant tot el matí i els pedrasequers han pogut donar-li una bona empenta a la barraca número 10. 

Aquesta jornada ha comptat amb la presencia d'un bon nombre d'aixecadors de pedres, fet que ha permès deixar la barraca en un estat òptim per a instal·lar l'espantador de bruixes, altrament conegut com a caramell, i posteriorment plantar els ornamentals lliris al seu voltant.

Més mans, més pedres apilades

La jornada d'avui ha vist un considerable augment d'aixecadors de pedres i, és clar, més mans vol dir més pedres aixecades, tot i que tots no hi caben enfilats a les parets de la barraca. L'èxit rau en el repartiment de tasques, fet que es produeix d'una forma totalment espontània y automàtica. Si bé es cert que uns estan més especialitzats en col·locar les pedres, els altres s'afanyen en apropar els rocs que han de ser col·locats, així com de mantenir l'entorn un pèl ordenat y, fonamentalment, contribuir a la recopilació de renecs i cagumtots amb els que es rega l'ambient en el decurs de la jornada, principalment quan algun dit distret queda atrapat entre dues pedres. 

La barraca va creixent, tot i que hores d'ara presenta més l'aspecte d'una torre de l'homenatge, amb sagetera inclosa, que no pas una barraca de vinya, però no cal dubtar de la seva bella esvelta imatge. El forat de la cúpula es va tancant, tot i que es pensa d'equipar aquesta barraca amb un casc de paleta per a prevenir el possible atac d'un altre pi venjatiu.

Una desitjada represa

El cronista opina que comencen ara les vacances, els pedrasequers. Aixecar pedres i apilar-les ordenadament no n'és cap, de feina. Es pot considerar una afició, com escriure un llibre o pintar un paisatge a l'oli sense connotacions professionals, per simple entreteniment en el seu lleure. Segurament, en aquest passat mes carregat de xardor, hauran treballat fent d'avis, aguantant estoicament les trapelleries dels nets tot mirant el calendari, passant ratlla a cadascun dels dies que anaven deixant enrere a l'espera de l'alliberació. Ara ja ho són, de lliures. Ara ja poden tornar a tocar pedra y gaudir de la camaraderia que els uneix, com a grup creatiu i amant de la conservació del patrimoni. 

S'ha reprès la feina allà on la van deixar, en la barraca del Jaume Martí, catalogada amb el número 10. La llinda que marca els límits de la porta ja té pedres a sobre, començant la conformació de la cúpula que haurà de suturar el trau que va patir per causa d'un voluble pi.

Com fan els futbolistes, els pedrasequers han de fer un entrenament suau després de tants dies sense testar el pes de les pedres. La jornada ha suposat una represa pausada y sense les mateixes exigències que són suportades en plena temporada. S'ha de ser previngut per a evitar lesions en la carcanada que obliguin a un avorrit non fare niente.