La jornada d'avui ha vist un considerable augment d'aixecadors de pedres i, és clar, més mans vol dir més pedres aixecades, tot i que tots no hi caben enfilats a les parets de la barraca. L'èxit rau en el repartiment de tasques, fet que es produeix d'una forma totalment espontània y automàtica. Si bé es cert que uns estan més especialitzats en col·locar les pedres, els altres s'afanyen en apropar els rocs que han de ser col·locats, així com de mantenir l'entorn un pèl ordenat y, fonamentalment, contribuir a la recopilació de renecs i cagumtots amb els que es rega l'ambient en el decurs de la jornada, principalment quan algun dit distret queda atrapat entre dues pedres.
La barraca va creixent, tot i que hores d'ara presenta més l'aspecte d'una torre de l'homenatge, amb sagetera inclosa, que no pas una barraca de vinya, però no cal dubtar de la seva bella esvelta imatge. El forat de la cúpula es va tancant, tot i que es pensa d'equipar aquesta barraca amb un casc de paleta per a prevenir el possible atac d'un altre pi venjatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada